Alt Àneu és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Es creà l'any 1970 com a resultat de la unió dels antics municipis d'Isil, Son, Sorpe i València d'Àneu, més l'afegitó del territori de la Mancomunitat dels Quatre Pobles, que no pertanyia a cap terme municipal. A la unió d'aquests municipis es posà com a nom oficial Alt Àneu, malgrat la recomanació de diferents àmbits (acadèmics, lingüístics i polítics) que s'utilitzés el de València d'Àneu, nom de la població cap de municipi, per ser inapropiat per inexacte el d'Alt Àneu. En diverses publicacions aquest municipi és, efectivament, denominat[1]València d'Àneu.
Un precedent d'aquesta unió municipal fou el territori de la ja esmentada Mancomunitat dels Quatre Pobles[2] (habitualment expressat en castellà, com corresponia a l'època): tot el territori situat al sud-oest de la carretera del Port de la Bonaigua, a migdia del santuari de la Mare de Déu de les Ares i a l'entorn de l'Estany de Gerber, no era un territori privatiu d'un sol terme municipal, sinó que era comú als quatre pobles que el vorejaven: Esterri d'Àneu, Son, Sorpe i València d'Àneu,[3] al límit amb Tredòs (Naut Aran) i Espot. Tres d'aquests pobles integren el terme municipal d'Alt Àneu, només se n'ha quedat al marge Esterri d'Àneu. Actualment, el territori de l'antiga mancomunitat està inclòs en el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, dins del terme municipal d'Alt Àneu.
Etimologia
El topònim Alt Àneu és molt recent, artificial i de caràcter descriptiu. Es creà el 1970 en formar-se aquest nou municipi, que comprèn la part alta de la Vall d'Àneu. No correspon a un topònim amb tradició a la vall.
Geografia
Llista de topònims d'Alt Àneu (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El territori d'Alt Àneu està format fonamentalment per tres valls, i les carenes que les separen i les limiten: la vall de la capçalera de la Noguera Pallaresa, la del Riu de la Bonaigua i la del Riu de Son.
En ésser un municipi de creació recent, dirigiu-vos a cadascuna de les entitats que el formen per conèixer la seva història. De fet, es pot dir que no hi ha gaire història comuna fins al 1970. Un dels pocs precedents d'aquesta unió és la Mancomunitat dels Quatre Pobles, ja explicada.
Isabel Planes Rispa (ERC-AM), primera tinent d'alcalde.
Alex Jarandilla Fernandez (ERC-AM), regidor.
Josep Miquel Rosell Barba (ERC-AM), segon tinent d'alcalde.
Gema Tizon Pujals (Junts), regidora
Jorge Roset Aura (Junts), regidor
Jordi Farré Casanova (Junts), regidor
Cal comptar, a més, amb l'existència actual de dues EMD (Entitat Municipal Descentralitzada): Isil i Alós (amb Guillem Manuel Esteban de President) i Sorpe (amb Josep Maria Costansa i Abadía de President). Totes dues havien estat suprimides el 1992, però es van tornar a constituir. La primera, antigament s'anomenava Isil i Alós d'Àneu.
Demografia
La població del municipi d'Alt Àneu s'ha recuperat en els darrers anys gràcies al creixement urbanístic i a la restauració d'antigues cases abandonades, mercès, en part, a l'orientació turística del municipi.
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
97
108
65
1.122
1.357
1.938
1.083
1.044
1.146
1.201
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
1.109
1.078
859
800
791
480
319
349
349
349
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
375
394
411
442
427
457
439
446
439
416
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
402
406
414
441
455
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
L'economia tradicional del municipi ha estat l'explotació de massa forestal i la ramaderia. Darrerament, però, el turisme ha capgirat l'orientació econòmica i ha afavorit el repoblament del municipi. A aquesta situació també hi ha contribuït la creació del Centre de Natura de les Planes de Son, de la Fundació Catalunya-La Pedrera.
Comunicacions
Per carretera
Dues són les carreteres que s'ocupen de comunicar tots els pobles de la vall, sempre a partir d'Esterri d'Àneu, que és on es troben totes dues:
La C-147, que enllaça Esterri d'Àneu amb Isavarre, Borén, Àrreu, Isil i Alós. Aquesta carretera enllà d'Alós té continuïtat per una pista forestal, la major part de l'any transitable, que remunta la Noguera Pallaresa fins a prop del naixement del riu, passa per Montgarri, travessa el Pla de Beret, arriba a Beret, baixa cap a Vaquèira, on enllaça amb la C-28, ja dins de la Vall d'Aran.
A més d'aquestes carreteres, cal tenir en compte la carretera local que mena a Son i a les Planes de Son, i la de Sorpe a Borén, totes dues asfaltades, i en el cas de la segona, de traçat modern.
Amb mitjans de transport públic col·lectiu
Dues línies d'autobusos regulars travessa el terme d'Alt Àneu:
Línia Barcelona - eth Pònt de Rei (L0092). Un servei diari en direcció a la Vall d'Aran que només arriba a Esterri d'Àneu, poc després de dos quarts d'una del migdia,[6] i el mateix, que només circula en el segon tram, d'Esterri d'Àneu ath Pònt de Rei entre l'1 de juliol i el 15 de setembre, i que surt cap a la Vall d'Aran a dos quarts de tres de la tarda. En direcció sud, quan falten cinc minuts per la 1 arriba a Esterri d'Àneu (cinc minuts abans a la parada de València d'Àneu) el cotxe procedent deth Pònt de Rei, que acaba de baixar a Esterri d'Àneu, d'on en surten dos a la tarda cap a Sort i Barcelona: a dos quarts de 3 i a les 5 de la tarda.
Línia Tremp - València d'Àneu (L0777). Un servei diari en cada direcció;[7] té sortida de València d'Àneu a les 8 del matí, i arribada poc abans de dos quarts de 4 de la tarda.
Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Son». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
