Alphonse d'Ève (Brussel·les, 20 d'agost de 1666 - Anvers, 10 d'octubre de 1727), fou un cantant, mestre de cors i compositor belga del Barroc.[1]
Encara que se sap molt poc sobre la vida i l'educació d'Ève, és possible que hagi estat estudiant de composició musical amb el seu pare, Honoreus Eugenius d'Ève, que va ser tinent de música (1662) i mestre de música (1664) a Brussel·les. Alphonse va ser admès com a baixista per a l'església de St. Andries a Anvers des del 1703-1718, després del qual va anar a cantar a la Catedral de Nuestra Señora de 1718-1725, on més tard va ser succeït per Willem de Fesch. El seu treball es va estendre per bona part dels Països Baixos, tal com ho demostren els inventaris de música a Gante, Huy, Aalst i altres llocs.[2]
Alguns dels seus treballs
- Op.1 Genius musicus divinis, Marianis ac sanctorum laudibus decoratus, et ecclesiastico ritui, unâ, 2, 3, 4, 5, tàm vocibus quàm instrumentis officiosus (Anvers, 1706)
- Op.3 Philimela delectans (Anvers, 1708)
- Trio sonates (publicades per Estienne Roger, Amsterdam, 1702)
- L'òpera còmica Het Gouvernement van Sancho Pança.
Malgrat la llista anterior la majoria de les seves obres es consideren perdudes.[3]
Referències
- ↑ .J. Fétis, Biographie Universelle des Musiciens et Bibliographie Générale de la Musique, p. 165, (Paris: Librairie de Firmin Didot Frères, Fils et Cie), 1862.
- ↑ Eugeen Schreurs, ed. Stanley Sadie, The New Grove Dictionary of Music and Musicians, volume 8, p. 452, (Nova York: Macmillan, 2001).
- ↑ Thierry Levaux: Dictionnaire des compositeurs de Belgique du Moyen Age à nos jours. Art a Bèlgica, Brussel·les 2006, ISBN 2-930338-37-7, pp. 219–220.
