Alphonsus no va ser un músic amb formació acadèmica. Criat en una pròspera família catòlica, malgrat mostrar la seva capacitat musical de molt infant, l'expectativa era que ingressara a la Universitat en lloc del Conservatori. Així
Pel qual estudià de valent els clàssics en la Universitat d'Amsterdam, guanyant el doctorat cum laude el 1888 amb una tesi en llatí sobre la vida de Sèneca. El mateix any es convertí en mestre, una feina què ocupà fins al 1894, quan prengué la decisió de dedicar-se a la música. Com a compositor fou completament autodidacte.
Creà un estil musical en què, en una forma molt personal, va combinar la polifonia del segle xvi amb el cromatismewagnerià, als quals va afegir en els seus últims anys el refinament impressionista que trobà en la música de Claude Debussy.
Al llarg de la seva vida, Diepenbrock continuà amb el seu interès en l'àmbit cultural en el sentit més ampli, continuant com a expert en els clàssics i publicant obres sobre literatura, pintura, política, filosofia i religió. De fet durant la seva vida es va infravalorar el seu talent musical. Tot i això, Diepenbrock va ser una figura molt respectada entre els cercles musicals. Contava entre els seus amics amb Mahler, Richard Strauss i Arnold Schönberg.
Cor Backers: Nederlandsche componisten van 1400 tot op onzen tijd. J. Philip Kruseman, 's-Gravenhage, 1941. - (Beroemde musici, deel XXII), pag. 84 - 95. - Bevat gedetailleerde werkenlijst.
