Alonso de Vozmediano (Madrid,segle XV- Madrid,1540) va ser un noble i financer castellà.
Pertanyia a una família d'hidalgos de Sahagún, establerta a Madrid a mitjans de segle XV.[1] Fill segon d'Alonso de Vozmediano i de Juana Hurtado,[2] senyora de la vila de Frías.[3]
Va estar vinculat a les finances de l'emperador Carles V,[4] i va ascendir gràcies al suport del seu germà Juan,[3] a més d'estar vinculat al comptador Alonso Gutiérrez de Madrid.[4] Així, el 1518 va ser nomenat escrivà de cambra del consell reial castellà, i el 1519 va passar a la lloctinència del comptador general, en un moment en què va haver un canvi de titularitat. A banda de les obligacions del seu càrrec, va intervenir en diverses juntes i comissions. Va intervenir de manera important en la venda dels béns confiscats als comuners condemnats i en el finançament de l'exèrcit que va combatre els francesos a Hondarribia de 1523 a 1524. Entre 1529 i 1530 va patir una malaltia que gairebé va fer perdre-li el càrrec, però el president del Consell de Castella, el cardenal Juan Pardo de Tavera, va mantenir-lo fins a la seva mort el 1540.[3]
En l'àmbit personal es va casar amb María de Mena,[2] amb la qual va fundar un ric majorat a Madrid, afavorit per la seva activitat financera vinculada amb la monarquia,[4] que disposava de cases al barri de la parròquia de Santa Maria de l'Almudena, on van fundar una capella per al seu enterrament[5] dedicada a la Concepció de la Verge.[1] Va tenir dues filles, María i Beatriz,[3] casades amb Alonso Coello i Gutierre de Sotomayor, respectivament.[2]
↑ 3,03,13,23,3Carlos Morales, Carlos Javier de. «Alonso de Vozmediano» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 12 abril 2023].