Batejat amb el nom Alois Josef Maria Johannes Baptista va néixer el 26 de maig de 1796 al castell Eisgrub (avui anomenat castell Lednice) essent fill del príncep Johann I Josef (1760–1836) i de Josepa de Fürstenberg-Weitra (1776–1848). Quan tenia nou anys va morir el seu avi i això va fer que el seu pare esdevingués príncep regent i ell un futur successor.
Entre els seus professors estava el filòsof Friedrich Schlegel. Com a part de la seva educació, el 1818, va viatjar a Itàlia, Suïssa, Anglaterra i Escòcia. En aquests llocs va visitar museus, galeries d'art i esglésies.[1]
Sobirà
guardó al mèrit militar
Influenciat per les seves experiències amb el sistema polític d'Anglaterra va tendir cap a una aristocràcia liberal dins d'una societat conservadora.
Després de rebre el títol el 20 d'abril de 1836, va decidir invertir diners en la restauració de la casa senyorial(Majorpalatz)(1836-47) a Viena que havia heretat dels seus avantpassats. També va fer restaurar la capella familiar que tenien a la catedral de sant Esteve, va fer construir un gran hivernacle als jardins del caastell de Lednice i una església a Adamov (Txèquia) obra de l'arquitecte Josef Hiesera.[2] Una altra part dels diners els va invertir en la compra de pintures, continuant així la col·lecció familiar. El 1837 el Príncep Alois II va viatjar a Anglaterra com a convidat als actes que commemoraven la coronació de la reina Victòria.
El 1842 va viatjar per primera vegada a Liechtenstein, el país del qual era sobirà. L'1 d'agost d'aquell any va fer publicar al castell de Vaduz, un nou projecte de la Cambra, en què la llei de primogenitura es revisava d'acord amb la Pragmàtica Sanció de 1713. El 1847, una altra visita a Liechtenstein. El 1852 va signar un tractat de cooperació duanera amb Àustria i un altre acord de cooperació amb el Cantó de Sankt Gallen (Suïssa). El 1849 el príncep va adoptar una nova constitució, encara que provisional, que recollia les demandes dels residents al principat. Aquesta constitució reflectia les idees revolucionàries del moment.
Cripta nova de la família Liechtenstein a Vranau U Brna
Va morir el 12 de novembre del 1858 i va ser sepultat a la nova cripta de ll família Liechtenstein a Wranau (Moràvia). Li va succeir el seu fill Johannes.
Referències
↑JUŘÍK, Pavel. Moravská dominia Liechtensteinů a Dietrichsteinů. Praga : Libri, 2009. 424 s. ISBN 978-80-7277-403-6
Deutsches Adelsarchiv e.V. (Hrsg.): Genealogisches Handbuch des Adels (GHdA). Genealogisches Handbuch der Fürstlichen Häuser. Fürstliche Häuser Band XIV. C.A. Starke Verlag Limburg a.d.Lahn, 1991, (GHdA Band 100), S. 65-84.
Wilhelm Karl Prinz von Isenburg: Stammtafeln zur Geschichte der europäischen Staaten. Band I. Die deutschen Staaten. 2.verbesserte Auflage. J.A.Stargardt Verlag, Marburg 1953, Tafeln 175-179.
Detlef Schwennicke (Hrsg.): Europäische Stammtafeln. Stammtafeln zur Geschichte der europäischen Staaten. Neue Folge (EST NF), Band III / 1. J.A.Stargardt Verlag, Marburg, (EST NF III/1) Tafeln 30-39.
Norbert Jansen: Franz Josef II. Regierender Fürst von und zu Liechtenstein. Festschrift zum 40.Regierungsjubiläum S.D. . Amtlicher Lehrmittelverlag, Vaduz 1978. (mehrsprachige Ausgabe deutsch-englisch-französisch).
Harald Wanger: Die regierenden Fürsten von Liechtenstein. Frank P.van Eck Verlagsanstalt, Triesen 1995, ISBN 3-905501-22-8.
_im_Ornat_des_Ordens_vom_Goldenen_Vlies.png)
