Almroth Wright

Plantilla:Infotaula personaSir Modifica el valor a Wikidata
Almroth Wright
Imatge
Sir Almroth E. Wright c.1900 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 agost 1861 Modifica el valor a Wikidata
Middleton Tyas (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort30 abril 1947 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Farnham Common (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaAustràlia, França, Alemanya, Anglaterra.
NacionalitatBritànic
ReligióAteisme
FormacióTrinity College, Dublin
Es coneix pervacunació amb vacunes autògenes
Activitat
Ocupacióbacteriologia
immunologia
OrganitzacióNetley Hospital
St Mary's Hospital, London
Membre de
Família
CònjugeJane Georgina Wilson (1889–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
FillsLeonard Wilson-Wright Modifica el valor a Wikidata
ParesCharles Henry Hamilton Wright Modifica el valor a Wikidata  i Ebba Johanna Dorothea Almroth Modifica el valor a Wikidata
Premis
Project Gutenberg: 1727

Sir Almroth Edward Wright, FRS[1] KBE, CB (1861 – 1947) va ser un bacteriòleg i un immunòleg britànic.[2]

Va desenvolupar un sistema d'inoculació contra la febre tifoide i aviat s'adonà que es podia crear resistència als antibiòtics, essent un ferm partidari de la medicina preventiva. La seva família era d'ascendència anglo-irlandesa i de Suècia.[3][4]

Wright va treballar amb les forces armades britàniques en campanyes d'immunització.

Wright també es va oposar al sufragi femení basant-se en el fet que segons va exposar en el seu llibre, The Unexpurgated Case Against Woman Suffrage (1913), en el fet que el cervell de les dones no sestaria adaptat al comportament polític. Project Gutenberg. També s'oposava a que les dones es desenvolupessin professionalment.[5]

Bernard Shaw

Wright va ser un amic de George Bernard Shaw, que el va immortalitzar en l'obra teatral com Sir Colenso Ridgeon The Doctor's Dilemma (1906).[6]

Premis

Obres

  • The Unexpurgated Case against Woman Suffrage (1913)
  • Pathology and Treatment of War Wounds (1942)
  • Researches in Clinical Physiology (1943)
  • Studies on Immunization (2 vol., 1943–44)

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Colebrook, L. «Almroth Edward Wright. 1861-1947». Obituary Notices of Fellows of the Royal Society, 6, 17, 1948, pàg. 297–226. DOI: 10.1098/rsbm.1948.0032. JSTOR: 768924.
  2. ↑ Herrick, C. E. J.. «Wright, Almroth Edward». A: Encyclopedia of Life Sciences, 2001. DOI 10.1038/npg.els.0002962. ISBN 0470016175. 
  3. ↑ Dr. C. H. H. Wright (obituary) Arxivat 2016-03-26 a Wayback Machine.. The Times, 22 March 1909.
  4. ↑ Sir Charles Hagberg Wright (obituary) Arxivat 2016-10-18 a Wayback Machine.. The Times, 7 March 1940.
  5. ↑ Gilman, Charlotte Perkins. Herland (various formats). First. New York: Pantheon Books, 1979, p. 130 and 142. ISBN 0-394-50388-0 [Consulta: 16 octubre 2012]. «I see now clearly enough why a certain kind of man, like Sir Almroth Wright, resents the professional development of women.... 'Sexless, epicene, undeveloped neuters!' he [Terry O'Nicholson] went on bitterly. He sounded like Sir Almwroth Wright.» 
  6. ↑ Violet M. Broad & C. Lewis Broad, Dictionary to the Plays and Novels of Bernard Shaw, A. & C. Black, London, 1929, p.41.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «Who Was Who». Oxford Index. [Consulta: 10 gener 2014].

Bibliografia

  • Walker, N M «Edward Almroth Wright». Journal of the Royal Army Medical Corps, 153, 1, 2007, p. 16–7. DOI: 10.1136/jramc-153-01-05.
  • Stone, Marvin J «The reserves of life: William Osler versus Almroth Wright». Journal of medical biography, 15 Suppl 1, 2007, p. 28–31. DOI: 10.1258/j.jmb.2007.s-1-06-06.
  • Diggins, Francis «Who was...Almroth Wright?». Biologist (London, England), 49, 6, 2002, p. 280–2.
  • Matthews, J Rosser «Almroth Wright, vaccine therapy, and British biometrics: disciplinary expertise versus statistical objectivity». Clio medica (Amsterdam, Netherlands), 67, 2002, p. 125–47.
  • Worboys, M «Almroth Wright at Netley: modern medicine and the military in Britain, 1892–1902». Clio medica (Amsterdam, Netherlands), 55, 1999, p. 77–97.
  • Baron, J H «Scurvy, Lancaster, Lind, Scott and Almroth Wright». Journal of the Royal Society of Medicine, 90, 7, 1997, p. 415.
  • Meynell, E W «Some account of the British military hospitals of World War I at Etaples, in the orbit of Sir Almroth Wright». Journal of the Royal Army Medical Corps, 142, 1, 1996, p. 43–7. DOI: 10.1136/jramc-142-01-09.
  • Matthews, J R «Major Greenwood versus Almroth Wright: contrasting visions of "scientific" medicine in Edwardian Britain». Bulletin of the history of medicine, 69, 1, 1995, p. 30–43.
  • Turk, J L «Almroth Wright—phagocytosis and opsonization». Journal of the Royal Society of Medicine, 87, 10, 1994, p. 576–7.
  • Gillespie, W «Paul Ehrlich and Almroth Wright». West of England medical journal, 106, 4, 1991, p. 107, 118.
  • Allison, V D «Personal recollections of Sir Almroth Wright and Sir Alexander Fleming». The Ulster medical journal, 43, 2, 1974, p. 89–98.
  • Hatcher, J «Sir Almroth Wright; pioneer of humanised cows' milk». Midwives chronicle, 86, 18, 1972, p. 356.
  • Fish, W; Cope, Z; Gray, A C «Sir Almroth WRIGHT (1861–1947)». Journal of the Royal Army Medical Corps, 107, 1961, p. 130–6.
  • Colebrook, Leonard «Almroth Wright; pioneer in immunology». British medical journal, 2, 4837, 1953, p. 635–640. DOI: 10.1136/bmj.2.4837.635.
  • The Plato of Praed street: the life and times of Almroth Wright. M.S.Dunnill. RSM Press 2000

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Almroth Wright