L'all de taronger (Allium neapolitanum),[1] és una planta herbàcia, bulbosa, perenne i vivaç. Floreix a principi de la primavera, amb flors blanques en forma d'umbel·la hemiesfèrica. És nadiua del sud d'Europa, nord d'Àfrica i Orient Mitjà (Mediterrània). És una planta cultivada com a ornamental, però sovint naturalitzada.[2] Addicionalment pot rebre els noms d'all napolità i allassa grossa.[1]
Morfologia
Tija de tres arestes, de 20 - 50 cm d'alçada.
Bulb subglobós, amb la túnica externa membranosa, d'1 - 2 cm de diàmetre.
Fulles, dues o tres, linears o lanceolades i carenades de 8 a 35 cm de llarg i 5 - 20 mm d'ample.
Espata: és una bràctea, d'una sola valva en aquesta espècie, grossa que sovint envolta l'espàdix o inflorescència, que donarà el pom de flors característic d'aquesta planta.
Planta herbàcia geòfita bulbosa, que creix en vores de camins i llocs ruderals. La podem trobar des dels 0 als 1. 200 m s.n.m.
Referències
↑ 1,01,1«Allium neapolitanum». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 26 març 2022].
↑de Bolòs, Oriol; Vigo, Josep; Masalles, Ramon M.; Ninot, Josep M. «Compostes». A: Flora Manual dels Països Catalans (en català). 2a Edició. Barcelona: PorticNatura, 2005, p. 1023. ISBN 8473064003.