És una bulbosa que produeix fins a 30 flors de color rosa en umbel·la a mitjans o finals d'estiu, i creix entre 20 i 60 cm d'alçada. Les fulles són primes com cintes. Es distribueix per les regions temperades de l'hemisferi nord, més concretament Europa i Àsia, on es localitza en replans de roca i carenes. És present a Catalunya i al centre i nord del País Valencià, però no a les Illes Balears.[2]
Concretament, la subespèciemontanum es caracteritza pels bulbs oblongs o fusiformes, els quals es troben recoberts d'una membrana. Les fulles són linears i arrodonides al dors, amb l'espata dividida en 2-3 lòbuls, amb una umbel·la hemiesfèrica de tèpals oblongs. El període de floració se'n troba comprés entre juny i setembre.[3]
Allium: nom genèric molt antic. Les plantes d'aquest gènere eren conegudes tant pels romans com pels grecs. Tot i això, sembla que el terme té un origen celta i significa 'cremar', fent referència a la forta olor acre de la planta.[6]
senescens: epítet llatí que significa 'de color gris'.[7]
↑de Bolòs, Oriol; Vigo, Josep; Masalles, Ramon M.; Ninot, Josep M. «Liliàcies». A: Flora Manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Portic Natura, 1993, p. 1013. ISBN 8473064003.
Flora of China Editorial Committee. 2000. Flora of China (Flagellariaceae through Marantaceae). 24: 1–431. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
Flora of North America Editorial Committee, e. 2002. Magnoliophyta: Liliidae: Liliales and Orchidales. 26: i–xxvi, 1–723. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
Grayum, M. H. 2003. Alliaceae. In: Manual de Plantas de Costa Rica, B.E. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (editors). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 92: 43-45.
Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
.svg){kind=icon}
