Llicenciat en dret, s'especialitzà en dret marítim internacional i exercí de 1946 a 1962. El 1970 creà el comitè coordinador dels ports del Nord-oest de la Mediterrània. El 1977 participà en la reconstitució de Foment del Treball Nacional com a organització empresarial d'àmbit català amb Carles Ferrer i Salat i Josep Maria Pujol-Xicoy, i en fou president de 1978 a 1994, any en què es va jubilar. Durant la campanya de les eleccions a la Generalitat de Catalunya instà a la despesa de 300 milions de pessetes entre l'empresariat per a evitar que les guanyés el PSC davant el temor de la formació d'un govern marxista.[1] Molinas va impulsar successius acords socials amb els sindicats i el Govern de la Generalitat de Catalunya en la dècada del 1980. Un treball que va culminar en 1993, quan es va signar l'Acord Interprofessional de Catalunya que portaria a la creació del Tribunal Laboral de Catalunya.
