Alfred Kastler

Plantilla:Infotaula personaAlfred Kastler
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Frédéric Henri Alfred Kastler Modifica el valor a Wikidata
3 maig 1902 Modifica el valor a Wikidata
Guebwiller (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 gener 1984 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Bandòu (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBures-sur-Yvette Modifica el valor a Wikidata
President Acció Contra la Fam
1979 – 1984 – Françoise Giroud →
President Association des anciens élèves, élèves et amis de l'École normale supérieure (en) Tradueix
President Comité français d’optique (fr) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Ciències de París - doctorat (–1935)
École Normale Supérieure Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiPierre Daure Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica, espectroscòpia, electrònica i òptica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, professor d'universitat, poeta, investigador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFacultat de Ciències de París Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1970–)
Acadèmia Francesa de les Ciències (1964–)
Acadèmia Polonesa de les Ciències
Acadèmia de Ciències de l'RDA
Acadèmia Internacional d'Història de la Ciència
Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos
Acadèmia de Ciències d'Hongria
Polish Physical Society (en) Tradueix
Koninklijke Vlaamse Academie van België voor Wetenschappen en Kunsten Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralClaude Cohen-Tannoudji, Gérard Daury i Françoise Rioux-Damidau (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsDaniel Kastler, Claude Kastler Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 94727371 Modifica el valor a Wikidata


Alfred Kastler (Guebwiller, França 1902 - Bandol 1984)[1] fou un físic i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1966 per la descoberta i el desenvolupament de mètodes óptics per l'estudi de les ressonàncies hertzianes en els àtoms.[2][3][4][5][6][7]

Biografia

Kastler va néixer el 3 de maig de 1902 a Guebwiller (Alsàcia, Imperi Alemany- en aquells moments formava part d'Alemanya però que avui dia forma part de França-) i més tard va anar al Lycée Bartholdi de Colmar, Alsàcia, i a l'École Normale Supérieure de París el 1921. Després dels seus estudis, el 1926 va començar a ensenyar física al Lycée de Mülhausen, i després va ensenyar a la Universitat de Bordeus, on va ser professor universitari fins al 1941. Georges Bruhat li va demanar que tornés a l'École Normale Supérieure, on finalment va obtenir una càtedra el 1952.

Col·laborant amb Jean Brossel, va investigar la mecànica quàntica, la interacció entre la llum i els àtoms i l’espectroscòpia. Kastler, treballant en la combinació de ressonància òptica i ressonància magnètica, va desenvolupar la tècnica del bombament òptic. Aquests treballs van portar a la finalització de la teoria dels làsers i màsers.

Va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1966 «pel descobriment i desenvolupament de mètodes òptics per estudiar les ressonàncies hertzianes en els àtoms».

Va ser president de la junta de l'Institut d'Òptica Teòrica i Aplicada i va ser el primer president de l'organització no governamental (ONG) Action Against Hunger.[8][9][10]

Kastler també va escriure poesia (en alemany). El 1971 va publicar Europa, ma patrie: Deutsche Lieder eines französischen Europäers (és a dir, 'Europa, la meva pàtria: cançons alemanyes d'un europeu francès').

El 1976, Kastler va ser elegit membre de la American Philosophical Society.[11]

El 1978 esdevingué membre estranger de la Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos.[12]

El 1979, Kastler va rebre la medalla Wilhelm Exner.[13]

Kastler morí el 7 de gener de 1984 a la ciutat de Bandol, situada a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Recerca científica

Laboratori Kastler-Brossel

Col·laborant amb Jean Brossel[14][15][16] va realitzar investigacions al voltant de la mecànica quàntica,[17][18][19] la interacció entre llum i àtoms i l'espectroscòpia.[20][21][22][23][24][25][26] Treballant amb la combinació de la ressonància òptica i la ressonància magnètica[27][28][29] va desenvolupar la tècnica de bombament òptic.[30][31][32]Aquests treballs van portar a la finalització de la teoria del làser-màser.[33][34][35]

Kastler ca. 1967

El professor Kastler va passar la major part de la seva carrera investigadora a l’École Normale Supérieure, on va començar després de la guerra amb el seu alumne, Jean Brossel, un petit grup de recerca sobre espectroscòpia.[36]

Durant els quaranta anys següents, aquest grup ha format molts joves físics i ha tingut un impacte significatiu en el desenvolupament de la ciència de la Física atòmica a França. El Laboratoire de Spectroscopie hertzienne va passar a dir-se Laboratoire Kastler-Brossel el 1994 i té una part del seu laboratori a la Universitat Pierre i Marie Curie, principalment a l’École Normale Supérieure.

Política global

Va ser un dels signants de l'acord de convocatòria d'una convenció per redactar una constitució mundial.[37][38] Com a resultat, per primera vegada en la història de la humanitat, es va convocar una Assemblea Constituent Mundial per redactar i adoptar la Constitució per a la Federació de la Terra.[39]

Mort

El professor Kastler va morir el 7 de gener de 1984 a Bandòu, França.[40]

Referències

  1. ↑ Sullivan, Walter «DR. ALFRED KASTLER, 81, NOBEL PRIZE-WINNER, DIES» (en anglès). The New York Times, 08-01-1984. ISSN: 0362-4331.
  2. ↑ Happer, William Physics Today, 37, 5, 5-1984, pàg. 101–102. Bibcode: 1984PhT....37e.101H. DOI: 10.1063/1.2916219.
  3. ↑ «Alfred Nobel – The Man Behind the Nobel Prize».
  4. ↑ «The Nobel Prize Awarders». web.archive.org, 15-10-2008. Arxivat de l'original el 15. 10. 2008. [Consulta: 4 febrer 2019].
  5. ↑ «The Nobel Prize Award Ceremonies». web.archive.org, 22-08-2008. Arxivat de l'original el 22. 08. 2008. [Consulta: 4 febrer 2019].
  6. ↑ «The Nobel Prize». Nobel Foundation. [Consulta: 4 febrer 2019].
  7. ↑ «The Nobel Prize in Physics 1966» (en anglès americà). NobelPrize.org. [Consulta: 21 desembre 2018].
  8. ↑ «About Action Against Hunger Canada | Action Against Hunger» (en anglès canadenc). actioncontrelafaim.ca. [Consulta: 27 juliol 2017].
  9. ↑ «Mr. Ashwini Kakkar elected chairman of Action Against Hunger's International network».
  10. ↑ Desjeux, JF; Briend, A; Prudhon, C «Definition and evaluation of therapeutic food for severely malnourished children in situations of humanitarian emergencies». Bull Acad Natl Med, 1998. PMID: 10188315.
  11. ↑ «APS Member History». search.amphilsoc.org. [Consulta: 25 juliol 2022].
  12. ↑ «A.H.F. Kastler (1902 - 1984)». Royal Netherlands Academy of Arts and Sciences. [Consulta: 19 juliol 2015].
  13. ↑ Editor, ÖGV. (2015). Wilhelm Exner Medal. Austrian Trade Association. ÖGV. Austria.
  14. ↑ Cohen-Tannoudji, Claude «Obituary: Jean Brossel». Physics Today, 12-2003, pàg. 81–82. DOI: 10.1063/1.4776720.
  15. ↑ Laloë, Franck «Obituary: Jean Brossel (1918–2003)». Nature, 20-03-2003, pàg. 274. Bibcode: 2003Natur.422..274L. DOI: 10.1038/422274a. PMID: 12646909.
  16. ↑ «CNRS – Médailles d'or». Arxivat de l'original el 2011-01-20. [Consulta: 30 juliol 2014].
  17. ↑ Feynman, Richard; Leighton, Robert; Sands, Matthew. The Feynman Lectures on Physics. 3. California Institute of Technology, 1964. ISBN 978-0201500646. 
  18. ↑ Jaeger, Gregg «What in the (quantum) world is macroscopic?». American Journal of Physics, 9-2014, pàg. 896–905. Bibcode: 2014AmJPh..82..896J. DOI: 10.1119/1.4878358.
  19. ↑ Born, M. «Zur Quantenmechanik der Stoßvorgänge». Zeitschrift für Physik, 1926, pàg. 863–867. Bibcode: 1926ZPhy...37..863B. DOI: 10.1007/BF01397477.
  20. ↑ Duckett, Simon; Gilbert, Bruce. Oxford Science Publications. Foundations of Spectroscopy, 2000. ISBN 978-0198503354. 
  21. ↑ Yale University Press, ed., ISBN 9780300228120, OCLC 1039140043, doi:10.12987/9780300228120, <https://www.degruyter.com/document/doi/10.12987/9780300228120/html> Google Books
  22. ↑ G.P. Putnam's Sons. The Oxford American College Dictionary, 2002. ISBN 9780399144158. OCLC 48965005. 
  23. ↑ Fox, A.G.; Li, T. «Resonant modes in a maser interferometer». Bell Syst. Tech. J., 1961, pàg. 453–488. DOI: 10.1002/j.1538-7305.1961.tb01625.x.
  24. ↑ Lotsch, H.K.V. «The Fabry-Perot resonator Part I». Optik, 1968, pàg. 65–75.
  25. ↑ Lotsch, H.K.V. «The Fabry-Perot resonator Part II». Optik, 1969, pàg. 328–345.
  26. ↑ Lotsch, H.K.V. «The Fabry-Perot resonator. Part III». Optik, 1969, pàg. 555–574.
  27. ↑ Lotsch, H.K.V. «The Fabry-Perot resonator. Part IV». Optik, 1969, pàg. 130–145.
  28. ↑ Lotsch, H.K.V. «The Fabry-Perot resonator Part V». Optik, 1969, pàg. 622–623.
  29. ↑ Filler, Aaron «The History, Development and Impact of Computed Imaging in Neurological Diagnosis and Neurosurgery: CT, MRI, and DTI». Nature Precedings, 2009. DOI: 10.1038/npre.2009.3267.5.
  30. ↑ «The Nobel Prize in Physics 1952». NobelPrize.org.
  31. ↑ Taylor, Nick. Simon & Schuster. LASER: The inventor, the Nobel laureate, and the thirty-year patent war, 2000. ISBN 0-684-83515-0.  Page 56.
  32. ↑ Demtroder, W. Springer. Laser Spectroscopy: Basic Concepts and Instrumentation, 1998. 
  33. ↑ «Lamp 4462» (gif). sintecoptronics.com. [Consulta: 27 desembre 2018].
    «Lamp 5028» (gif). sintecoptronics.com. [Consulta: 27 desembre 2018].
  34. ↑ Townes, Charles H. «Production of coherent radiation by atoms and molecules - Nobel Lecture» p. 63. The Nobel Prize, 11-12-1964. Arxivat de l'original el 2020-08-27. [Consulta: 27 agost 2020].
  35. ↑ Mario Bertolotti. CRC Press. The History of the Laser, 2004, p. 180. ISBN 978-1420033403. 
  36. ↑ Bartusiak, Marcia. Yale University Press. Einstein's Unfinished Symphony: The Story of a Gamble, Two Black Holes, and a New Age of Astronomy (en anglès), 2017-06-27. DOI 10.12987/9780300228120. ISBN 9780300228120. OCLC 1039140043 [Consulta: 22 maig 2023].  Google Books
  37. ↑ «Letters from Thane Read asking Helen Keller to sign the World Constitution for world peace. 1961». Helen Keller Archive. American Foundation for the Blind. [Consulta: 1r juliol 2023].
  38. ↑ «Letter from World Constitution Coordinating Committee to Helen, enclosing current materials». Helen Keller Archive. American Foundation for the Blind. [Consulta: 3 juliol 2023].
  39. ↑ «Preparing earth constitution | Global Strategies & Solutions | The Encyclopedia of World Problems». The Encyclopedia of World Problems | Union of International Associations (UIA). [Consulta: 15 juliol 2023].
  40. ↑ «Dr. Alfred Kastler, 81, Nobel Prize-Winner, Dies». , 08-01-1984 [Consulta: 6 novembre 2010].

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfred Kastler
  • «Alfred Kastler» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.