Alfabet frigi

Infotaula sistema d'escripturaAlfabet frigi
TipusAlfabet
Llengüesfrigi Modifica el valor a Wikidata
PeríodeDes del Segle VIII aC
Sistema pare
Sistemes germansAlfabet lidi, Alfabet cari, Alfabet lici, Alfabet pisidi, Alfabet sidètic

L'alfabet frigi és l'escriptura usada en el primers textos en idioma frigi.

Aquest es remunta a l'alfabet fenici del segle VIII aC i es va utilitzar fins al segle IV aC (inscripcions "antigues frigíes"), després va ser substituït per l'alfabet comú grec (inscripcions "nou-frigíes") des del segle I al III dC. Al derivar del fenici, l'alfabet frigi té moltes similituds amb ell, i és gairebé idèntic als primers alfabets grecs occidentals.

L'alfabet consta de 19 lletres: 5 vocals (a, e, i, o, u) i 14 consonants (b, g, d, v, z, y, k, l, m, n, p, r, s, t).[1] Tanmateix es va emprar en les inscripcions del dialecte mísic una variant de l'alfabet frigi aquesta presentava una lletra addicional, l'anomenada "S mísia". Un fet important i característic de l'escriptura frígia és que les seves paraules solen estar separades per espais o per tres o quatre punts espaiats verticalment. Aquesta escriptura normalment també era d'esquerra a dreta ("dextrovers"), però aproximadament una sisena part de les inscripcions es van escriure de dreta a esquerra ("sinistrovers").[2] A les inscripcions de diverses línies sol haver-hi una grafia de bustrofedon (unes quantes dotzenes d'inscripcions).[3][4]

Alfabet

Els dinou caràcters de l'alfabet antic-frigi són:[5]

A la primera columna l'alfabet grec; a la segona, el frigi, i a la tercera el so corresponent a l'alfabet búlgar.
A la primera columna l'alfabet grec; a la segona, el frigi, i a la tercera el so corresponent a l'alfabet búlgar.
Direcció d'escriptura Transcripció Fonema Equivalent nou-frigi [6]
ΑΒΓ⇒ ⇒ΑΒΓ
𐤠 a /a/, /aː/ Α
Β, 8 B b /b/ Β
𐊩 𐊩 g /ɡ/ Γ
𐊅, 𐊍 𐊍, 𐊅 d /d/ Δ
𐊤, , e /e/, /eː/ Ε, Η
F F v /w/ ΟΥ
Ι Ι i /i/, /iː/ Ι, ΕΙ
Κ, , 𐊵, 𐊜, 𐊜 ,𐊵 ,K k, , 𐊵, 𐊜, /k/ Κ
𐰃 l /l/ Λ
𐌌 m /m/ Μ
𐊪 n /n/ Ν
Ο Ο o /o/, /oː/ Ο, Ω
𐌐 p /p/ Π
𐌛 𐌛 r /r/ Ρ
, , , 𐰩, s /s/ Σ
Τ Τ t /t/ Τ
𐊄 𐤰 u /u/, /uː/ ΟΥ, O
𐰀, X 𐰁,𐰀 y /j/ Ι
𐊁, 𐌘, , Ͳ 𐊁 𐊁, 𐌘, , Ͳ /z/ (/zd/?) Ζ

Notes

  1. ↑ Obrador Cursach, Bartomeu. Lexicon of the Phrygian Inscriptions (tesi) (en anglès). Dissertació doctoral, Universitat de Barcelona, 2018, p. 31-50 [Consulta: 15 maig 2024]. 
  2. ↑ Claude Brixhe (2008), 'Phrygian', in: Roger D. Woodard (ed.), The Ancient Languages of Asia Minor (Cambridge etc.: Cambridge University Press), pp. 69-80: p. 73: "a little less than one-third" was written from right to left. On the contrary, Obrador Cursach (2018), p. 35, implies that the majority was sinistroverse: according to him only a small minority ("66 out of 395" Old-Phrygian inscriptions) were "dextroverse". However, his comprehensive catalogue of inscriptions in the same book, pp. 349-420, shows that in fact 84 out of ca. 550 Old-Phrygian inscriptions listed) are marked "←", and therefore the minority is "sinistroverse" (reading from right to left), so Brixhe is right. Apparently on p. 35 Obrador Cursach has inadvertently interchanged the words "dextroverse" and "sinistroverse".
  3. ↑ Obrador Cursach (2018), p. 35.
  4. ↑ Sistema fonètin en llengua frigia (en rus)
  5. ↑ Obrador Cursach (2018), p. 34.
  6. ↑ Obrador Cursach (2018), p. 55-58.

Vegeu també

Enllaços externs