Es van eliminar algunes lletres de l'alfabet ciríl·lic, com і, ю, й, ъ, ь, щ, я; i se'n van afegir de noves, com ћ, ђ, љ, њ, ј, џ. La ћ es va recuperar de l'antic alfabet glagolític de Metodi, un monjo ortodox d'origen eslau que va venir per evangelitzar els eslaus del sud i d'occident el 894. La lletra ђ fou creada per Lukijan Mušicki a partir de ћ; les lletres љ i њ són lligadures л+ь i н+ь; j prové de l'alfabet llatí, i џ de l'antic alfabet ciríl·lic romanès.
Taula amb els dos alfabets serbis
Taula amb els dos alfabets serbis: llatí i ciríl·lic (1818).
A Sèrbia, el serbi s'escriu amb tots dos alfabets, el ciríl·lic i el llatí. El ciríl·lic el fa servir els diaris de referència com el Politika. Els diaris en alfabet llatí són sovint diaris més generalistes, menys «elitistes» i més «populars», com Blic o també diaris «d'oposició» o «progressistes», com Danas. L'alfabet llatí és més corrent al nord de Voivodina, on encara hi ha importants minories croates i hongareses.
Tots dos alfabets són gairebé bijectius, és a dir, que el pas de l'un a l'altre segueix unes regles mecàniques sense excepció. Tanmateix, alguns mots presenten excepcions, com injekcija/инјекција (injecció), on el dígraf -nj- correspon a -нј- i no pas a њ.
L'administració sèrbia afavoreix l'alfabet ciríl·lic, però utilitza també el llatí. És així com és indispensable a tot Sèrbia conèixer perfectament els dos alfabets. I és per això que a les escoles els alumnes aprenen les dues formes d'escriptura.
La viquipèdia en serbi té, per exemple, les dues versions en tots els articles, l'article Catalunya existeix en alfabet ciríl·lic (Каталонија) i en alfabet llatí (Katalonija). A dalt de cada pàgina hi ha una pestanya que permet canviar el text escrit d'un alfabet a l'altre.
