L'alfabet arameu és un alfabet abjad dissenyat per escriure l'arameu. Com els altres abjads, totes les lletres representen consonants; algunes matres lectionis són consonants que també representen vocals llargues.
Les inscripcions més recents en l'idioma arameu usen l'alfabet fenici. Llavors l'alfabet es desenvolupà en la forma mostrada a sota. L'ús de l'arameu com una lingua franca a través de l'Orient Mitjà des del segle viii aC portà a l'adopció gradual de l'alfabet arameu per escriure l'hebreu. Abans, l'hebreu s'escrivia emprant un alfabet proper al fenici, anomenat l'alfabet paleohebreu.
Els alfabets hebreu i nabateu són una mica diferents en estil amb respecte a l'alfabet arameu. El desenvolupament de versions en cursiva de l'arameu porten a la creació dels alfabets siríac, palmireneà i mandeu. Aquestes escriptures formaren la base dels alfabets àrab, sogdià, orkhon i mongol. Controvertidament és reclamat com el possible origen dels alfabets índis.
Tot i que l'arameu es diferencia considerablement de l'hebreu, és un idioma afí a aquest, l'alfabet del qual consta de les mateixes lletres i gairebé els mateixos noms. Igual que l'hebreu, l'arameu s'escriu de dreta a esquerra i en un principi la seva escriptura era consonàntica. No obstant això, els masoretes afegiren punts vocàlics a l'arameu emprat a la Bíblia igual que ho feren amb l'hebreu. En estar en contacte amb altres llengües l'arameu va rebre llur influència.
Actualment l'arameu bíblic, els dialectes jueus neoarameus i l'idioma arameu del Talmud estan escrits amb alfabet hebreu. L'idioma siríac i els dialectes cristians neoarameus estan escrits amb alfabet siríac.
Alfabet arameu imperial
Reescrit de A Grammar of Biblical Aramic de Franz Rosenthal; les formes foren emprades a l'Egipte, segle v aC.
Nom
|
Lletra
|
Unicode
|
Equivalent a l'hebreu
|
Equivalent al siríac
|
Equivalent a l'àrab
|
Equivalent al fenici
|
Equivalent al iemenita
|
Equivalent a l'amhàric
|
El so corresponent
|
|
'Ālap
|
|
𐡀
|
א
|
ܐ
|
ﺍ
|
𐤀
|
𐩱
|
አ
|
/ʔ/; /aː/, /eː/
|
Bēṯ
|
|
𐡁
|
ב
|
ܒ
|
ب
|
𐤁
|
𐩨
|
በ
|
/b/, /v/
|
Gāmal
|
|
𐡂
|
ג
|
ܓ
|
ج
|
𐤂
|
𐩴
|
ገ
|
/ɡ/, /ɣ/
|
Dālaṯ
|
|
𐡃
|
ד
|
ܕ
|
د
|
𐤃
|
𐩵
|
ደ
|
/ð/, /d/
|
Hē
|
|
𐡄
|
ה
|
ܗ
|
ﻩ
|
𐤄
|
𐩠
|
ሀ
|
/h/
|
Wāw
|
|
𐡅
|
ו
|
ܘ
|
و
|
𐤅
|
𐩥
|
ወ
|
/w/; /oː/, /uː/
|
Zain
|
|
𐡆
|
ז
|
ܙ
|
ز
|
𐤆
|
𐩸
|
ዘ
|
/z/
|
Ḥēṯ
|
|
𐡇
|
ח
|
ܚ
|
ح
|
𐤇
|
𐩢
|
ሐ
|
/ħ/ /X/
|
Ṭēṯ
|
|
𐡈
|
ט
|
ܛ
|
ط
|
𐤈
|
𐩷
|
ጠ
|
emfàtic /tˤ/
|
Yōḏ
|
|
𐡉
|
י
|
ܝ
|
ﻱ
|
𐤉
|
𐩺
|
የ
|
/j/; /iː/, /eː/
|
Kāp
|
|
𐡊
|
כ
|
ܟ
|
ك
|
𐤊
|
𐩫
|
ከ
|
/k/, /x/
|
Lāmaḏ
|
|
𐡋
|
ל
|
ܠ
|
ل
|
𐤋
|
𐩡
|
ለ
|
/l/
|
Mīm
|
|
𐡌
|
מ
|
ܡ
|
ﻡ
|
𐤌
|
𐩣
|
መ
|
/m/
|
Nūn
|
|
𐡍
|
נ
|
ܢ
|
ﻥ
|
𐤍
|
𐩬
|
ነ
|
/n/
|
Semkaṯ
|
|
𐡎
|
ס
|
ܣ
|
-
|
𐤎
|
𐩯
|
ሰ
|
/s/
|
ʿĒ
|
|
𐡏
|
ע
|
ܥ
|
ع
|
𐤏
|
𐩲
|
ዐ
|
/ʕ/
|
Pē
|
|
𐡐
|
פ
|
ܦ
|
ف
|
𐤐
|
𐩰
|
ፈ
|
/p/, /f/
|
Ṣāḏē
|
,
|
𐡑
|
צ
|
ܨ
|
ص
|
𐤑
|
𐩮
|
ጸ
|
emfàtic /sˤ/
|
Qōp
|
|
𐡒
|
ק
|
ܩ
|
ق
|
𐤒
|
𐩤
|
ቀ
|
/q/
|
Rēš
|
|
𐡓
|
ר
|
ܪ
|
ر
|
𐤓
|
𐩧
|
ረ
|
/r/
|
Šīn
|
|
𐡔
|
ש
|
ܫ
|
ش
|
𐤔
|
𐩦
|
ሠ
|
/ʃ/
|
Taw
|
|
𐡕
|
ת
|
ܬ
|
ت
|
𐤕
|
𐩩
|
ተ
|
/t/, /θ/
|
Fonts Unicode
- Per poder veure els caràcters arameus pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
- Per poder veure els caràcters fenicis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
- Per poder veure els caràcters sud-aràbics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
- Per poder veure els caràcters amhàrics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.