L'Alfabet Unificat per a l'Escriptura del Capverdià (en portuguès Alfabeto Unificado para a Escrita do Cabo-Verdiano), també conegut com a ALUPEC, és l'alfabet que va ser oficialment reconegut pel govern de Cap Verd per a l'escriptura del crioll capverdià.
Descripció
Es tracta d'un sistema fonético basat en l'alfabet llatí, i estipula essencialment quines lletres han de ser usades per a representar cada so. Aquest sistema no estipula les regles d'ortografia, sinó en com ha de ser escrita cada paraula o com les paraules han de ser escrites en el context de la frase, encara que es prengui «la llibertat de proposar algunes formes possibles, aproximant l'escriptura del crioll a la del portuguès».[1] És per aquest motiu que l'escriptura del crioll capverdià encara no està normalitzada, la mateixa paraula o la mateixa frase pot aparèixer representada de maneres diferents. Cada capverdià encara continua escrivint idiosincràticament, o sigui, cada persona que escriu en crioll ho fa en la seva pròpia variant, en el seu propi sociolecte i en el seu propi idiolecte.
Els textos descritius de l'ALUPEC[2][3] el defineixen com un «sistema constituït per 23 lletres i quatre dígrafs». El que aquests textos no especifiquen és que encara conté la lletra Y i el dígraf RR.
Documents més antics (1994)[4] mostraven l'ordre següent:
a b s d e f g h i j dj l lh m n nh n̈ o p k r t u v x tx z
Documents posteriors (després de 1998)[1] mostren l'ordre següent:
a b d dj e f g h i j k l lh m n nh n̈ o p r s t tx u v x z
L'ALUPEC s'aproxima d'un sistema fonètic perfecte, on gairebé totes les lletres representen només un so, i gairebé tots els sons són representats només per una lletra. Les vocals poden tenir un accent gràfic, però el sistema no considera les lletres amb accents com lletres separades.
Lletra |
So |
Descripció
|
a |
/a/ ou /ɐ/
|
com la a del portuguès pá ou com la a del portuguès (europeu) para
|
á |
/a/
|
com la a del portuguès pá
|
â |
/ɐ/
|
com la a del portuguès (europeu) para
|
b |
/b/
|
com la b del portuguès banho
|
s |
/s/
|
sempre com la s del portuguès sim, mai com la z del portuguès zero
|
d |
/d/
|
com la d del portuguès dedo
|
e |
/e/
|
com la e del portuguès dedo, mai com la i del portuguès filho
|
é |
/ɛ/
|
com la e del portuguès ferro
|
ê |
/e/
|
com la e del portuguès dedo
|
f |
/f/
|
com la f del portuguès ferro
|
g |
/ɡ/
|
sempre com la g del portuguès gato, mai com la j del portuguès já
|
h |
|
amb prou feines usat als dígrafs lh i nh
|
i |
/i/ ou /j/
|
com la i del portuguès vi o com la i del portuguès pai
|
í |
/i/
|
com la i del portuguès vi
|
j |
/ʒ/
|
com la j del portuguès já
|
dj |
/d͡ʒ/
|
com la j de l'anglès just o gi de l'italià giorno
|
l |
/l/
|
com la l del francès elle
|
lh |
/ʎ/
|
com la lh del portuguès filho
|
m |
/m/
|
com la m del portuguès mau
|
n |
/n/
|
com la n del portuguès não
|
nh |
/ɲ/
|
com la nh del portuguès ninho
|
n̈ |
/ŋ/
|
(n com trema) com la ng de l'anglès king; vegeu aquesta nota
|
o |
/o/
|
com la o del portuguès amor mai com la u del portuguès tu
|
ó |
/ɔ/
|
com la o del portuguès porta
|
ô |
/o/
|
com la o del portuguès amor
|
p |
/p/
|
com la p del portuguès para
|
k |
/k/
|
com la c del portuguès caco
|
r |
/ɾ/ ou /ʀ/
|
com la r del portuguès porta ou com la r del portuguès rato
|
rr |
/ʀ/
|
com la rr del portuguès ferro
|
t |
/t/
|
com la t del portuguès tu
|
u |
/u/ ou /w/
|
com la u del portuguès tu ou com la u del portuguès mau
|
ú |
/u/
|
com la u del portuguès tu
|
v |
/v/
|
com la v del portuguès vi
|
x |
/ʃ/
|
com la x del portuguès bruxa, mai com a les paraules en portuguès sexo, próximo o exame
|
tx |
/t͡ʃ/
|
com la ch de l'anglès chair, del castellà chico ou o ci de l'italià cielo
|
z |
/z/
|
com la z del portuguès zero
|
Notes addicionals:
- La lletra y és usada només per a representar la conjunció copulativa (corresponent a «e» en portuguès).
- La lletra r té el so /ʀ/ només en inici de paraula.
- La lletra n a final de síl·laba no és pronunciada, només indica la nasalitat de la vocal anterior.
- El pronom personal que representa la forma de subjecte de la primera persona del singular és escrita sempre amb la lletra N majúscula, sigui quina sigui la pronúncia, sigui quina sigui la variant del crioll.
- Els accents gràfics són usats per a indicar la síl·laba tònica en paraules proparoxítones i per a indicar la síl·laba tònica en paraules oxítones que no acabin en consonant; l'accent agut és encara usat en paraules paroxítones quan la síl·laba tònica conté els sons /ɛ/ o /ɔ/.
Història
L'ALUPEC va sorgir el 31 de maig de,1994[4] derivat de l'alfabet proposat pel Colóquio Linguístico de Mindelo, en 1979. Fou elaborat per l'anomenat Grupo de Padronização da Língua Cabo-Verdiana, constituït, entre altres, per Manuel Veiga, Alice Matos, Dulce Almada Duarte, Eduardo Cardoso, Inês Brito, José Luís Hopffer Almada i Tomé Varela da Silva.
El 20 de juliol de 1998 l'ALUPEC fou aprovat[1] pel Consell de Ministres de Cap Verd, com a model experimental, durant um període de cinc anys. Segons el portaveu del Consell de Ministres, l'ALUPEC tindria «en compte la diversitat de la llengua capverdiana a totes les illes, i només després d'aquest període experimental hauria de pensar-se la seva introducció en el sistema d'ensenyament».
En 2005 l'ALUPEC va ser reconegut[5] pel govern de Cap Verd com a sistema viable per a l'escriptura del capverdià, fins a la data és l'únic oficialment reconegut pel mateix govern. Malgrat de ser l'únic oficialment reconegut, la mateixa llei permet l'ús d'altres models d'escriptura, «presentats de forma sistematitzada i científica».
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Decret-Llei n. 67/98 Arxivat 2013-01-13 at Archive.is, de 31 de desembre, en 5è Suplement (Boletim Oficial da República de Cabo Verde — 1998)
- ↑ O cabo-verdiano em 45 lições (Veiga, Manuel – 2002)
- ↑ Proposta de Bases do Alfabeto unificado para a Escrita do Cabo-verdiano (Grupo para a padronização do alfabeto; Praia: IIPC, 2006)
- ↑ 4,0 4,1 (anglès) Proposed Criteria of the Unified Alphabet for the Capeverdean Writing System Arxivat 2007-09-21 a Wayback Machine.
- ↑ Resolução n.º 48/2005, de 14 de Novembre (Boletim Oficial da República de Cabo Verde – 2005)
Enllaços externs