Les aletes pectorals són unes aletes aparellades localitzades als costats del cos dels peixos o els cetacis, generalment darrere de les brànquies darrere de l'opercle, soldades a la cintura escapular.^[1] En els peixos primitius, es troben a la part inferior del cos.^{[cal citació]}

Poden variar tant en forma com en mida, depenent de l'espècie. Els radis de les aletes pectorals dels peixos voladors són molt prolongats i formen una mena d'ales, mentre que els d'alguns peixos que caminen sobre el fons estan lliures per poder recolzar-s'hi.^[1] Les aletes pectorals més grans corresponen a la balena geperuda, i en les rajades s'uneixen formant un gran disc i constitueixen la part principal del seu teixit muscular, que els permet desplaçar-se fent moviments ondulatoris.

Són homòlogues a les extremitats anteriors dels tetràpodes terrestres,^[2] i en els mamífers aquàtics poden tornar a adoptar la forma d'aletes, com ara en els cetacis, els sirenis i els pinnípedes.^[1]

La seva funció principal és la de mantenir l'equilibri, tot i que en algunes espècies tenen també una funcionalitat natatòria ja que es balancegen sobre la seva base, com en el cas dels taurons.^[3] Així com passa amb les aletes pelvianes i dorsals, durant la natació es pleguen per tal d'aportar més aerodinàmica a l'animal.^[4] En moltes espècies, en canvi, ajuden a caminar, com en el cas dels oxudercins.^[5]