Alessandro Salvio (c. 1570 – c. 1640) fou un jugador d'escacsitalià, que hom considera com el Campió del món oficiós al voltant de l'any 1600. Pertanyia a una família rica napolitana, cosa que li va permetre estudiar i aconseguir el títol de doctor. El seu germà Carlo, era un bon poeta que li va dedicar alguns versos.
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.
Carrera escaquística
El 1595 va jugar contra un ancià Paolo Boi, a qui va vèncer. Va freqüentar l'acadèmia d'escacs napolitana a casa de Constanzo Carafa, on hi va fer diverses exhibicions de partides a la cega. Gràcies a aquestes proeses va entrar al servei del comte de Benavente, el marquès de Corleto, el comte Francisco de Castro, el comte de Lemos, i fins i tot del papa de Roma. El 1604 va dedicar a Fluci de Constança, marquès de Corleto, un llibre titulat Trattato dell'Inventione et Arte Liberale del Gioco Degli Scacchi, que fou publicat a Nàpols el 1604. També va escriure, el 1612 La Saccaide, una curiosa tragèdia en vers, i també Il Puttino publicat el 1634.[1] D'acord amb la traducció de JH Saratt, Il Puttino fou publicat per primer cop el 1604, i reimprès el 1634.
Rep el seu nom una de les línies del gambit de rei, coneguda com a gambit Salvio.
Va ser un gran coneixedor i divulgador de la teoria dels escacs, i també de moltes obertures, que va aprendre estudiant les partides dels seus predecessors. Els seus llibres van ser molt populars fins a finals del segle xviii.
Referències
↑SALVIO NAPOLITANO, DOTTOR ALESSANDRO: IL PVTTINO Altramente detto, IL CAVALIERO ERRANTE DEL SALVIO, Sopra il gioco de'Scacchi, con la sua Apologia contra il Carrera, diuiso in tre Libri. IN NAPOLI, Nella Stampa di Gio: Domenico Montanaro. Con licenza de'Superiori, 1634