Alessandro Oliva

Plantilla:Infotaula personaAlessandro Oliva

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1407 Modifica el valor a Wikidata
Sassoferrato (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 agost 1463 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Tívoli (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Administrador apostòlic
16 novembre 1461 – 20 agost 1463
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
1r gener 1461 – 1r gener 1462
← Pau IINiccolò Forteguerri →
Cardenal prevere Santa Susanna
19 març 1460 – 20 agost 1463
← Filippo CalandriniJean de la Balue →
Prior general
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Sant Agustí Modifica el valor a Wikidata

Alessandro Oliva (Sassoferrato, 1407 - Tívoli, 20 d'agost de 1463) fou un cardenal italià.

Biografia

Fill d'Alerenzio Oliva i Giovanna, ingressà l'any 1413 a l'orde dels ermitans de Sant Agustí. Va fer els seus estudis a Perusa i després a l'Estudi General de Rímini a partir del 1423. A Perusa va obtenir el títol de lector el 1433, el de baccalaureatus i regentis el 1436 i finalment el de magistralem lauream el 1438.

Durant vint anys va ser professor de filosofia al convent dels agustins de Perusa. L'any 1439 fou elegit provincial de la seva ordre per un mandat de tres anys a la Marca d'Ancona. El papa Eugeni IV el va nomenar fiscal general de l'orde. Finalment va ser elegit general dels agustins el 13 de maig de 1459 en el capítol general celebrat a Tolentino.

El papa Pius II el va nomenar cardenal prevere en el consistori del 5 de març de 1460 i va rebre el títol de cardenal de Santa Susanna el 19 de març següent. Va ser camarlenc del col·legi de cardenals l'any 1461. El 16 de novembre de 1461 va ser nomenat administrador apostòlic de la diòcesi de Camerino, càrrec que va ocupar fins a la seva mort.

Va morir a Tívoli el 20 d'agost de 1463 i va ser enterrat a la basílica de Sant'Agostino in Campo Marzio. El seu funeral va ser celebrat pel mateix Papa Pius II.

Bibliografia