L'any 1996 va guanyar el Premi Strega,[4] L'any 1998 va esdevenir professor associat de la Universitat del Piemont oriental Amedeo Avogadro, amb seu a Vercelli;[5] des del 2004 hi va exercir de professor ordinari fins el 2024 que es va jubilar.[6]
Pertany al comitè de redacció de la revista Storia, ha col·laborat en les publicacions Tuttolibri de la La Stampa, Edat mitjana i el suplement cultural de Il Sole 24 ORI, a més del programa televisiu Superquark i l'emissora de ràdio Ràdio 2 de la Radiotelevisione Italiana.[7]
A partir del 2007, gràcies a les seves intervencions a la televisió, va aconseguir un gran èxit professional, apropant el públic als temes capdals de la història mundial. Les noves tecnologies, els podtcàsting i els videos de les conferències i lliçons, explicades d'una manera entenedora i amena van aconseguir convertir-lo en un personatge popular i mediàtic, amb milions de seguidors.[8]
El 2023 va rebre el Premi Manzoni a la seva carrera.[9]
1992 - Vassalli, nobili e cavalieri fra città e campagna. Un processo nella diocesi di Ivrea all'inizio del Duecento. Part de Studi Medievali, XXXIII.
1994 - La venalità degli uffici nello stato sabaudo. L'esempio del vicariato di Torino (1360-1536). Part de Studi Veneziani, XXVIII.
1999 - Liberti, raccomandati, vassalli. Le clientele nell'età di Carlo Magne. Part de Storica, XIV.
Audiocomentaris
2003 - Carlo Magne - tratto da Carlo Magne: un pare dell'Europa.
2005 - La battaglia di Adrianopoli - tratto da 9 d'agost de 378. Adrianopoli il giorno dei barbari.
2006 - Federico il Gran.
2009 - Il divano di Istanbul.
Conferències comercialitzades
2007 (25 de desembre) 800: l'incoronazione di Carlo Magne, "Lezioni di storia: i giorni di Roma", n.º 4 (Il Messaggero - Laterza). DVD d'una conferència oferta a l'auditori Parc della Musica de Roma.
.jpg)
