PROFILPELAJAR.COM

Albert d'Àustria
Biografia
Naixement	3 agost 1817 ; Viena (Àustria)
Mort	18 febrer 1895 (77 anys); Arco (Itàlia)
Sepultura	Cripta Imperial de Viena
Membre de la Casa dels Magnats
	8 octubre 1885 – 18 febrer 1895 (mort en el càrrec)
Membre de la cambra dels senyors d'Àustria
	18 abril 1861 –
Dades personals
Religió	Catolicisme
Activitat
Ocupació	oficial, polític
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit imperial austríac
Rang militar	general
Conflicte	guerra Austroprussiana ; Primera guerra d'independència italiana ; revolució de 1848-1849 a la Toscana
Altres
Títol	Arxiduc
Família	Habsburg-Lorena
Cònjuge	Hildegarda de Baviera (1844–valor desconegut)
Fills	Maria Teresa d'Àustria, Carles Albert d'Àustria, Matilde d'Àustria
Pares	Carles Lluís d'Àustria i Enriqueta de Nassau-Weilburg
Germans	Maria Carolina d'Àustria; Maria Teresa d'Àustria; Guillem Francesc d'Àustria; Frederic Ferran d'Àustria; Carles Ferran d'Àustria
Premis
	(1914) Creu de Ferro../... 43+ ;

Albert d'Àustria (Viena, 3 d'agost de 1817 - Arco, 18 de febrer de 1895) va ser arxiduc d'Àustria i duc de Teschen. Es va distingir com a militar durant la sufocació la revolució de 1848 a Itàlia i la Guerra Austroprussiana (1866). Després de la derrota contra Prússia, va implantar reformes que van modernitzar l'exèrcit austríac.^[1]

Orígens

Va ser el més gran dels fills de l'arxiduc Carles Lluís d'Àustria, germà menor de l'emperador Francesc I d'Àustria,^[1] i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg. Albert era net per línia paterna de l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya; mentre que per via materna ho era del duc Frederic Guillem de Nassau-Weilburg i de l'aristòcrata alemanya Luise von Kirchberg

Carrera militar

Va entrar a l'exèrcit austríac el 1837. Es va formar amb el mariscal de camp Joseph Radetzky i va lluitar sota el seu comandament durant la campanya de 1848-1849 a Itàlia,^[1] durant la sufocació de la revolució i va destacar com a comandant de la divisió de cavalleria, distingint-se a la batalla de Novara, el 1849.^[2]

Entre 1851 i 1863 va ser governador-general d'Hongria.^[3]^[1] Amb l'esclat de la Guerra Austroprussiana, va estar present al front italià i el 1866 va dirigir l'exèrcit austríac que va derrotar els italians a la batalla de Custoza, prop de Venècia.^[2] La derrota del general Benedek a la batalla de Sadowa el mateix any, va fer que la seva victòria no tingués ressò,^[2] tot i que sí li que li va permetre retirar tropes i destinar-les a la protecció de la ciutat de Viena, amenaçada pels prussians arran de la derrota a Sadowa. Va ser nomenat comandant en cap de totes l'exèrcit el 10 de juliol, però no va internvenir per la signatura del tractat de pau.^[1]

Acabada la guerra, Albert va dedicar-se a la reforma de l'exèrcit austríac, del qual va ser inspector general el 1869. Amb les lliçons apreses de Prússia, va concentrar-se en el desenvolupament d'indústries i del ferrocarril, la creació d'un sistema de reclutament de curta durada per engrossir la mida de les forces armades, i la introducció i millora d'armes i el sistema de funcionament de l'estat major. Els seus esforços van permetre modernitzar l'exèrcit, que va permetre mantenir a l'imperi austrohongarès la seva integritat la darrera meitat de segle xix.^[1]

Esdevingué mariscal de camp l'any 1888.

Matrimoni

Va contraure matrimoni l'1 de maig de 1844 a Múnic amb la princesa Hildegard de Baviera,^[2] filla del rei Lluís I de Baviera i de la princesa Teresa de Saxònia-Hildburghausen.

Van tenir tres fills:

Maria Teresa d'Àustria, nada a Viena el 1845 i morta a Tübingen el 1927. El 1865 contragué matrimoni a Viena amb el duc Felip de Württemberg.
Carles Albert d'Àustria, nat a Viena el 1847 i mort el 1848.
Matilde d'Àustria, nada a Viena el 1849 i morta a Viena el 1867.

Albert va quedar vidu el 1864.^[2]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert d'Àustria

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 «Archduke Albert» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r gener 2022].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Peck, H. T. (ed.). The International Cyclopaedia (en anglès). Nova York: Dodd, Mead and Co., 1892, p. 215.
↑ Vincent, Benjamin. Haydn's Dictionary of Dates (en anglès). Londres: Edward Moxon and Co., 1868, p. 7.