Ha exercit com a periodista en diversos mitjans escrits, i va treballar també a Televisió Espanyola, on hi cobrí diferents episodis de la caiguda dels règims comunistes. Durant alguns anys va exercir com a reporter de televisió a les cadenes públiques TVE i TV3 especialitzat en temes socials.
Com a guionista, va treballar a la sèrie documental “Nómadas de la condición humana” (Orbita Max) i en altres programes de televisió a TVE, Antena 3 i TV3. L'any 2000 va fer el salt a la direcció de documentals. Entre els seus darrers treballs en destaquen “Historias de agua” (Orbita Max), emès a diverses televisions, “El Cordobés, la España de los milagros” (Alea D&F), per a TVE i Arte, “El sueño del agua” (Bausan films) per a ExpoZaragoza i UNESCO i la sèrie documental “En la cárcel confidencial” (Alea D&F), emès a Cuatro. També va dirigir “La mente del violador” per al programa Documentos TV de TVE.
L'any 2008 ha estrenat en sales de cinema el llargmetratge documental “Bucarest, la memòria perduda”, produït per Bausan Films, on fa una recerca personal sobre la seva pròpia memòria i la del seu pare, Jordi Solé Tura, un dels pares de la Constitució Espanyola.
El 2010, amb la seva pròpia Productora Minimal Films SL, produeix i dirigeix Al final de la escapada un documental sobre la figura de Miguel Núñez González, un militant comunista, amic del seu pare (el polític Solé Tura), lluitador antifranquista que va decidir acollir-se al Programa de sedació pal·liativa per posar fi a la seva vida el 2008. En el documental es mostren els seus últims mesos de vida, i es fa un repàs a totes les lluites que va emprendre Miguel Núñez a la seva vida, com homenatge a tota una generació d'espanyols que van donar la seva vida per la llibertat.[1][2]
