Albert C. Barnes fou un farmacèutic, químic i col·leccionista d'art estatunidenc, el qual s'enriquí amb l'antisèptic argyrol[1][2][3] (produït l'any 1901) i cap al 1913 començà a dedicar-se a col·leccionar (sobretot, pintura francesa moderna, però també mestres antics i art primitiu).[4]
Durant els anys 1894 i 1895 se'n va anar a Alemanya per a estudiar química avançada.[2]
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative CommonsCC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts.
El 1922 creà la Fundació Barnes, a Merion (Pennsilvània), per a allotjar la seua col·lecció i per a sensibilitzar el públic amb relació a l'art. El 1931 Barnes encarregà a Matisse que hi pintés una decoració mural. En resultar inaprofitable per culpa d'un error en les mesures que li havien donat, Matisse en dugué a terme una nova versió. El projecte fallit, La dansa I (1931-1932), és al Museu d'Art Modern de París, i el segon, La dansa II (1932-1933), és a la Fundació Barnes.[4]
Tot i que va escriure sobre art i en va fer conferències, el museu que va fundar romangué tancat al públic mentre va viure, i només fou de més fàcil accés després de la seua mort. Tot i això, el 1993-1994, una selecció de pintures seues foren exhibides a Washington DC, París i el Japó. La col·lecció de l'obra de Matisse és una de les millors del món, i hi estan particularment ben representats, entre d'altres, Cézanne, Picasso i Renoir.[4]
A més de reunir una de les majors col·leccions personals d'art modern, Barnes també va escriure diversos llibres que expliquen la seua teoria de l'estètica de l'art. Entre d'altres, cal destacar The Art in Painting, The French Primitives and Their Forms, The Art of Henri Matisse, The Art of Renoir i The Art of Cézanne (els darrers quatre en col·laboració amb Violette de Mazia).[6]
Referències
↑William Schack, 1960. Art and Argyrol: The Life and Career of Dr. Albert C. Barnes. Nova York: T. Yoseloff.
↑ 4,04,14,2 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 59.
