Alberic d'Utrecht (mort el 21 d'agost del 784 va ser un monjo benedictí[1] i el bisbe d'Utrecht.
Biografia
Alberic era el nebot de sant Gregori d'Utrecht. Poc se sap d'Alberic abans d'unir-se a l'Orde de Sant Benet.[2] Va estar com canonge a la catedral de Sant Martí. Quan Gregori va morir el 775, Alberic va succeir al seu oncle com a bisbe d'Utrecht. El seu bisbat es va destacar per l'èxit de la seva missió entre els germànics pagans,[3] així com la reorganització de l'escola d'Utrecht. A més a més, Alberic va dirigir la missió de Ludger a Frísia Oriental.[4]
Va ser un bon amic d'Alcuí, un professor i poeta de York, Anglaterra, preeminent entre els erudits de l'època. Aquesta relació parla per si sola de la pròpia intel·ligència d'Alberic,[3] com a sant s'ha destacat pel seu «coneixement enciclopèdic de la fe».[3]
Referències