El nivell interior d'Albategnius forma una plana emmurallada, envoltada per una alta vora annexa. La paret exterior té forma quasi hexagonal i ha estat molt erosionada per impactes, foies i esllavissades. Aconsegueix una altura superior a 4.000 metres en el seu cara nord-est. La vora està feta fallida en el costat sud-oest a causa del cràter Klein, de menor grandària.
Desplaçat a l'oest del punt central del cràter es troba el seu pic central, denominat Alpha (α) Albategnius. Aquesmesura poc menys de 20 quilòmetres de llarg (en direccióa nord-sud) i té una amplària d'aproximadament la meitat. El pic s'eleva a una altura d'aproximadament 1,5 km, tenint en la seva part superior un petit cràter relativament recent.
Ubicació
El Albategnius està situat al sud del cràter Hiparc i a l'est dels cràters Ptolemeu i Alphonsus.
La superfície d'aquesta zona es caracteritza per un conjunt de cicatrius gairebé paral·leles que formen canals que s'estenen aproximadament en la línia nord-sud, la qual està lleugerament inclinada cap al sud-est.
Noms
El cràter Albategnius rep el seu nom de la versió llatina del nom de l'astrònom musulmà Al-Battani. Com a molts dels cràters de la cara visible de la Lluna, el seu nom li va ser donat per Giovanni Riccioli, de qui el sistema de nomenclatura de 1651 s'ha convertit en estàndard.[1] Els primers cartógrafos lunars li van donar noms diferents. El mapa de 1645 de Michael van Langren el denomina «Ferdinandi III Imp. Rom.» en honor de Ferran III, l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.[2] Així mateix, Johannes Hevelius el va anomenar «Didymus Mons».[3]
Cràters satèl·lit
Els cràters satèl·lit són petits cràters situats propers al cràter principal, rebent el mateix nom que aquest cràter acompanyat d'una lletra majúscula complementària (fins i tot si la formació d'aquests cràters és independent de la formació del cràter principal). Per convenció, aquestes característiques són identificades en mapes lunars posant la lletra en el costat del punt mitjà del cràter que es trobi més proper a l'Albategnius.
Cocks, Elijah E.; Cocks, Josiah C.. Who's Who on the Moon: A Biographical Dictionary of Lunar Nomenclature (en anglès). Tudor Publishers, 1995. ISBN 0-936389-27-3.
McDowell, Jonathan. «Lunar Nomenclature» (en anglès). Jonathan's Space Report, 15-07-2007. [Consulta: 2 gener 2012].