Al corazón

Infotaula de pel·lículaAl corazón
Fitxa
DireccióMario Sabato Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Libertad Lamarque
Alberto Castillo
Hugo del Carril
Olinda Bozán
Enrique Cadícamo
Tita Merello
Florencio Parravicini
Sergio Renán
Luis Sandrini
Ernesto Sabato
Adriana Varela Modifica el valor a Wikidata
ProduccióAlberto González
GuióMario Sabato Modifica el valor a Wikidata
MúsicaSexteto Mayor Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soJorge Stavropulos
FotografiaSergio Dotta
MuntatgeNorberto Rapado
MaquillatgeAlberto Moccia
ProductoraEstudios San Miguel Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorArtistas Argentinos Asociados Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1996 Modifica el valor a Wikidata
Durada92 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental i cinema musical Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBuenos Aires Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0174451 Letterboxd: al-corazon TMDB.org: 833480 Modifica el valor a Wikidata

Al corazón és una pel·lícula de l'Argentina filmada en color dirigida per Mario Sabato sobre el seu propi guió que es va estrenar el 6 de juny de 1996 i que va tenir com a narradors a Adriana Varela, Sergio Renán, Ernesto Sabato i Enrique Cadícamo. El tema del film és el tango i la recerca va estar a càrrec d'Irene Amuchástegui i Mario Sábato.

Sinopsi

Documental sobre els encreuaments entre el tango i el cinema argentí.

Repartiment

Fragments de films amb

Comentaris

Sergio Wolf a Film va escriure:

« «només cal dir l'esbossat per un narrador –Renán- que llegeix textos esclerosats al voltant d'una de les poques produccions legítimes i nobles que va donar aquest país?...Més enllà que la productora Imagen Satelitaria només tingui els drets de films fins a la dècada del ’50, queda com a evidència…el moment en què Sábato fa un tall temporal de la seva pel·lícula. No hi ha risc»[1] »

Quintín a El Amante del Cine va opinar:

« «Un vídeo per vendre a Ezeiza.»[1] »

Adolfo Martínez La Nación va opinar:{{cita|«…pel·lícula tendra humorística nostàlgica i entretinguda al mateix temps…. trossos de films que van fer època …imatges que són al mateix temps nostàlgia i bellesa d'un temps irrecuperable…una invitació al record i a l'amor a la pantalla gran i al tango….Tot és aquí plàcid i permet a l'espectador no importa de quina edat recrear-se amb els records més entranyables dels nostres artistes….Tècnicament el film és perfecte… és endinsar-se en la més pura nostàlgia i és també reviure una època embolicada en la boira dels anys.»[2]

Manrupe i Portela escriuen:

« «…un passeig parcial i incomplet per algunes constants temàtiques del tango argentí, la mare, la milonga, l'abandó. Encara que no defrauda al públic major i pot ser un bon acostament per al públic jove, aquells que pretenguin una anàlisi musical hauran d'esperar…En el duel de fragments d'arxiu, els contrapunts entre Gardel i Del Carril deixen en evidència les insuficiències actorales del primer al costat de la convicció del segon.»[1] »

Premis

Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Manrupe i Portela, 2003, p. 6.
  2. ↑ Martínez, Adrián. «Una cabalgata de la nostalgia». La Nación, 06-06-1996. Arxivat de l'original el 2016-09-23. [Consulta: 29 febrer 2016].}}

Referències

  • Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos II 1996-2002. Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2003, p. 5-6. ISBN 950-05-1525-3. 

Enllaços externs