al-Xihr (a vegades erròniament apareix com a al-Xir; alternativament al-Xehr i al-Xahr) (àrab: الشحر, ax-Xiḥr) és una ciutat del sud del Iemen, a la costa de la governació i regió de l'Hadramaut, on és un dels ports principals (al segle xix era el principal però fou suplantat per Mukalla); el port fou conegut tradicional pel comerç de l'encens; tota la regió fou coneguda com a Bilad al-Kundur (País de l'Encens). El comerç d'encens encara fou testimoniat per Niebuhr al segle xviii (1774). Hi ha diverses poblacions a l'entorn: al-Days, al-Hami, al-Rayda i Kasir o Kusayr. L'etimologia podria derivar de Xihra (banda estreta de terra), de Xahar al-ard (sòl salat) o dels Xahra, una antiga tribu de Mahra (el nom inicial hauria estat al-Xahr)
La població està rodejada de muralles en una badia arenosa a la que els vaixells no arriben i han d'ancorar fora, descarregant i carregant per mitjà de vaixells petits. La ciutat està partida pel uadi al-Misyal formant la part occidental coneguda per Majraf i la part oriental coneguda per al-Ramla. Hi ha diversos mercats com Suk al-Lakhman, Suk al-Humud, Suk Xibam i altres. La pesca és important. Al port a més d'encens s'exporta oli de peix. La zona posseeix ambre gris (conegut com a ambre Xihrí), si bé avui dia és poc important. A la costa hi ha diverses tombes que se suposa són de les víctimes dels portuguesos en els atacs a la ciutat al segle xvi i XVII; a causa d'aquests atacs molts hadramis locals van emigrar a l'Àfrica oriental on foren coneguts com els Xihiris (o Xihris).
Hauria estat sota domini dels ziyàdides de la Tihama (vers 818 a 981). Els Banu Man (Iemen), vassalls de la dinastia sulàyhida, hi van dominar al segle xi; el domini aiúbida i rasúlida (1228-1454) degué ser més o menys nominal; després van governar els tahírides del Iemen (dinastia que va governar allí del 1454 al 1517). El 1462 el sultà kathiri Badr ibn Tuwayrik es va apoderar d'al-Xihr expulsant d'allí als tahírides. Al segle xvi van aparèixer els portuguesos que la van anomenar Zaer o Xael. El port fou atacat diverses vegades i alguna d'elles saquejat.
Al segle xviii el poder kathiri es va esvair i el 1867 els quaiti, grup de la tribu yafi, dirigits per Umar ibn al-Awad que havia servit a l'Estat de Hyderabad a l'Índia, es van apoderar d'alguns territoris del sud de l'Hadramaut, de la costa fins a la vall del uadi Hadramaut (vers el 1830 s'havien apoderat ja d'alguns territoris, i el 1833 van adquirir la meitat de Xibam, empenyent als kathiri cap a Seiyun, i obrint el camí per establir-se a al-Xihr primer i després a al-Mukalla el 1880, a la costa, en poder de senyors locals). Va restar en mans del sultanat quaiti (que va agafar el nom de Xihr i Mukalla fins que després de 1950 fou rebatejat estat quaiti de l'Hadramaut), fins al 1967, quan els comunistes van prendre el poder i van posar fi al règim feudal monàrquic i van establir la república Popular del Iemen del Sud. Posteriorment el Iemen del Sud (que va canviar el seu nom) es va unificar amb el del Nord.
Bibliografia
An account of the Arab tribes in the vicinity of Aden, Bombay 1909 (capítol Historical resume of Mokalla, Shehr and Hadramaut)
