És considerada una de les millors fotografies publicitàries de la primera meitat del segle xx[6] i un dels missatges polítics i d'art gràfic més clars de resistència antifeixista d'aquesta etapa bèl·lica,[7][8] fins i tot també de la Segona Guerra Mundial.[6]
Per a dur-la a terme, Català i Pic i el seu fill van modelar una creu gammada a l'inrevés,[7] feta de fang sense fornejar[2] i comprada al carrer dels Tallers barceloní.[10][11] Es van dirigir de nit a la porta del Convent de la Mercè barceloní amb el material fotogràfic i una cadira, i van demanar a un mosso que s'hi asseiés. Allà, van mullar el paviment de llambordins per tal que reflectissin millor la llum del focus i van col·locar la creu gammada a sota de l'espardenya de l'agent uniformat.[7][10]
La composició fotogràfica va emprar tècniques d'avantguarda de la primera meitat del segle xx pel que fa a l'escapçament, la perspectiva diagonal, la il·luminació i la fusió d'elements visuals.[2] El cartell original incloïa un marge exterior blanc amb la inscripció «Aixafem el feixisme» en majúscules a l'esquerra i la frase «Editat per la Comissaria de Propaganda de la Generalitat de Catalunya» i l'autoria «(Fot. Catalá)» a la dreta.
Mesos després, la composició fotogràfica fou reeditada com a postal pel mateix Comissariat de Propaganda a través de la impremta Grafos Col·lectivitzada i amb el títol «Aixafem el feixisme» incrustat al frontal dins la imatge, amb les traduccions a l'anglès («Smash fascism»), el castellà («Aplastemos el fascismo») i el francès («Écrasons le fascisme») al revers.[2][12] Aquesta postal, de dimensions 9,5x14,5 cm i color sèpia pertanyia a la col·lecció «Edicions Flama. Sèrie B. Col·lecció de 10 postals a color».[13]
Simbologia
La imatge del peu calçat amb una espardenya esclafant la creu gammada, emblema del nazisme, sobre un terra de llambordes concentra elements rutinaris clau del catalanisme popular i alhora el símbol més representatiu de l'enemic.[2] El primer element principal és l'espardenya, inconfusible en l'imaginari col·lectiu de Catalunya, que representa i apel·la a la transversalitat d'oficis de la classe obrera, agricultora i militar catalana —inclosos els Mossos d'Esquadra com a forces d'ordre.[2] El segon, l'esvàstica nazi, apareix esquerdada per consolidar el missatge de derrota política de l'enemic i la seva inferioritat en la lluita armada.[11]
Atès que el cartell empra uns símbols àmpliament recognoscibles i no fa referència a cap partit polític concret, el missatge adquireix una retòrica purament visual que permet desvincular-la de qualsevol text o lema.[8] La seva escenificació també compleix les característiques d'una al·legoria.[3] Conté una capacitat comunicativa de gran impacte perquè aconsegueix, amb molt d'èxit i en una sola escena en blanc i negre, simplificar la situació política complexa en un missatge de resistència i un enemic inequívoc: el feixisme.[2][7][8] Aquesta comunicació explícita s'havia fet necessària en un moment convuls en què la Generalitat republicana havia de recordar quin era el rerefons del conflicte amb missatges ciutadans contundents i en què els carrers del país estaven atapeïts de cartells de tota mena.[11] En aquest sentit, el propi Català i Pic afirmà a les seves notes autobiogràfiques inèdites que fou una obra que elaborà «a gust de tothom».[7]
Aira i Foix, Toni; Curto Gordo, Víctor; Rom Rodríguez, Josep. Comunicació política i d'institucions públiques. Primera edició en llengua catalana. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2009 (Comunicació; 42). ISBN 978-84-9029-410-9.
Aixelà, Griselda; Cardona, Francesc. Catalunya 1900-1939: Poder i conflicte al primer terç del segle XX. Barcelona: Museu d'Història de Catalunya, 2008.
Basilio, Miriam M. Visual propaganda, exhibitions, and the Spanish Civil War (en anglès). Abingdon: Routledge, 2017. ISBN 978-1-351-53742-1.
Catalunya i la guerra civil, 1936-1939: cicle de conferències fet al CIC de Terrassa, curs 1986-1987. Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988 (Serra d'Or; 83). ISBN 84-7202-974-3.
