Aiguille de Bionnassay

Plantilla:Infotaula indretAiguille de Bionnassay
Imatge
L'aiguille de Bionnassay (centre), i l'aiguille du Goûter (esquerra)
Tipusmuntanya Modifica el valor a Wikidata
EpònimBionnassay (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Part deFrontera entre França i Itàlia
drainage divide between the Adriatic and Mediterranean seas (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaSaint-Gervais-les-Bains (França) i Courmayeur (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAlta Savoia (Roine-Alps) França França
Vall d'Aosta Itàlia Itàlia
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 45° 50′ 09″ N, 6° 49′ 05″ E / 45.8358°N,6.8181°E / 45.8358; 6.8181
SerraladaMassís del Mont Blanc, Alps de Graies
Característiques
Altitud4.052 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència164 m
Isolament1,8 km Modifica el valor a Wikidata

L'aiguille de Bionnassay és una muntanya del massís del Mont Blanc, als Alps, de 4.052 msnm.[1][2][3][4]

Geografia

El cim es troba a la línia fronterera entre el departament de l'alta Savoia a la regió de Roine-Alps a França, i la regió autònoma de la vall d'Aosta a Itàlia. El punt culminant dista uns quatre quilòmetres a l'oest del cim del Mont Blanc.

Per l'est és veïna del dôme du Goûter de 4.304 msnm i situat a 1,8 quilòmetres, i el piton des Italiens de 4.002 msnm. Es connecta amb els seus cims pel coll de Bionassay (3.888 m). La seva prominència és de 164 metres, mesurada respecte d'aquest últim.

L'aresta sud connecta els dômes du Miage mitjançant el coll du Miage (3.367 msnm), on se situa el refugi Durier (3.369 msnm).

L'agulla està envoltada de glaceres per totes bandes. La cara nord està composta principalment per gel i algunes roques emergents, acabant-se a la glacera de Bionnassay, la qual finalitza a la val Montjoie. Aquesta glacera és visible en el curs del trajecte del tramvia del Mont Blanc.

Al sud, en territori italià, hi ha la glacera de Bionnassay italiana, que s'uneix a la glacera del Miage i després acaba el seu curs a val Veny.

Cap al sud-est hi ha la glacera du Dôme, que també s'uneix a la glacera du Miage.

Segons la SOIUSA, l'aiguille de Bionnassay es classifica:

Alpinisme

Vessant italià de la val Veny.
L'aiguille de Bionnassay des del refugi de Tête Rousse

Història

Fou vençuda per primera vegada el 28 de juliol de 1865 pels anglesos E. N. Buxton, Florence Crauford Grove i Reginald S. McDonald, amb el guies Jean Pierre Cachat i Michel Payot, pel vessant nord-oest.

La primera per l'aresta sud fou conquerida el 13 de juliol de 1888 per G. Gruber amb Kaspar Maurer i Andreas Jaun.

La primera ascensió hivernal va ser assolida el 20 de març de 1929 per Armand Charlet i Roger Frison-Roche, i el mateix dia per H. Hoerlin, Erwin Schneider i H. Schroeder.

Rutes

Via normal o aresta sud

La via d'ascens més fàcil (PD) és la cresta sud, al vessant italià, sortint del refugi Durier (3.369 msnm).

Vessant nord-oest

AD amb pendents de 55°. Via clàssica de la primera ascensió. S'inicia al refugi de Tête Rousse (3.167 msnm).

Aresta nord-est

PD. Pel vessant italià. Inici al refugi Gonella (3.071 msnm).

Encadenament

La via normal actual, per l'aresta sud, molt freqüentada, pot precedir-se de la travessa dels dômes de Miage (amb nit al refugi Durier), i continuar-se fins al Mont Blanc pel piton des Italiens i el dôme du Goûter, seguint fins al mont Maudit i el Mont Blanc du Tacul per arribar a l'aiguille du Midi en l'anomenada «ruta dels tres Mont Blanc»

Notes i referències

  1. ↑ «Aiguille de Bionnassay» (en francès). Camptocamp.org. [Consulta: 17 juny 2012].
  2. ↑ «Aiguille de Bionnassay» (en anglès). Summitpost.com. [Consulta: 17 juny 2012].
  3. ↑ «Aiguille de Bionnassay» (en anglès). The Fourthousanders of the Alps. Thomas Schabacher, Daniel Roth. [Consulta: 17 juny 2012].
  4. ↑ «Llista dels 4.000 UIAA» (pdf). UIAA.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aiguille de Bionnassay