Aigua de Valls

Plantilla:Infotaula indretAigua de Valls
Imatge
Tipuscurs d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial1.328 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaBerguedà (Catalunya) i província de Lleida (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióGósol Modifica el valor a Wikidata
Final
Cota final803 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaSolsonès (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióGuixers Modifica el valor a Wikidata
DesembocaduraCardener Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 13′ 34″ N, 1° 39′ 38″ E / 42.225997°N,1.660469°E / 42.225997; 1.660469
42° 07′ 39″ N, 1° 36′ 36″ E / 42.127474°N,1.610087°E / 42.127474; 1.610087
Conca hidrogràficaconca del Llobregat Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió22,8 (longitud) km
Superfície103,59 km² Modifica el valor a Wikidata

L'Aigua de Valls és un petit riu del Prepirineu que passa per les comarques del Berguedà i del Solsonès. És afluent per l'esquerra del Cardener i neix a 1,328 m. al sud de Gósol per la unió del Torrent de Coma i del Riu de Torrentsenta. Passa vora els llogarets de Sorribes, Espà, Feners i passat aquest poble entra en un congost entre les serres del Verd i d'Ensija. Dins aquest congost travessa el Pont Cabradís i poc després entrat al terme de Guixers i, per tant, a la Vall de Lord. En sortir de l'Estret de Vallpregona, passa per Valls i canvia la direcció Nord-Sud per avançar cap a l'Oest. S'uneix al Cardener a Aigüesjuntes, confluència que actualment es troba submergida sota les aigües del pantà de la Llosa del Cavall, al SE de Vilasaló.[1]

Aigüesjuntes (confluència de l'Aigua de Valls i el Cardener) en l'actualitat

La longitud d'aquest riu des de la confluència del Torrent de Coma amb el Riu de Torrentsenta fins a Aigüesjuntes és de 22,8 km. Des del mateix punt d'inici fins a la seva entrada al pantà de la Llosa del Cavall és de 16,7 km i des del naixement del Torrent de Coma fins a Aigüesjuntes és de 26 km.

El curs del riu Aigua de Valls al Solsonès

Territoris que travessa

Des del seu naixement, l'Aigua de Valls travessa successivament els següents municipis i comarques

M u n i c i p i s
Longitud (en m.) % del recorregut
Per l'interior del municipi de Gòsol 2.900 12,72%
Per l'interior del municipi de Saldes 3.268 14,33%
Per segon cop per l'interior
del municipi de Gòsol
3.892 17,7%
Per l'interior del municipi de Guixers 12.740 55,88%
C o m a r q u e s
Per l'interior del Solsonès 12.740 55,88%
Per l'interior del Berguedà 10.059,7 44,12%

Perfil del seu curs

Perfil El seu pendent mitjà és del 3,13%. El fet que el seu naixement no se situí a la capçalera de la conca fa que l'Aigua de Valls pròpiament dita no tingui curs alt. Així, des del seu naixement fins als 1.000 m. d'altitud el seu pendent mitjà és del 3,21%, amb un mínim del 2,70% entre els 1.075 i els 1.050 m. d'altitud en un tram de poc menys d'un km que recorre poc després de passar pel Molí de Güell i un màxim del 5,41% entre els 1.150 i els 1.125 m d'altitud, al seu pas per la zona del túnel de l'Avi.

Entre els 1.000 m. d'altitud i la seva entrada al pantà de la Llosa del Cavall, a 803 m d'altitud, el seu pendent mitjà és del 3,01% per bé que és en aquest tram on el riu assoleix el màxim pendent del seu recorregut: un 9,62% entre els 975 i els 950 m. d'altitud.

Xarxa hidrogràfica

Mapa de la conca de l'Aigua de Valls La xarxa hidrogràfica de l'Aigua de Valls està constituïda per 383 corrents fluvials que sumen una longitud total de 303,6 km.

Distribució municipal

El conjunt de la xarxa hidrogràfica de l'Aigua de Valls transcorre pels següents termes municipals:

Distribució de la xarxa de l'Aigua de Valls per municipis[2]
Municipi Quantitat de
cursos o trams
Longitud que hi transcorre
Guixers 195 129.325 m.
Gósol 123 127.761 m.
Saldes 30 25.432 m.
La Coma i la Pedra 37 19.087 m.
Navès 1 644 m.
Montmajor 1 230 m.

Afluents principals


Al Berguedà
Per la dreta Altitud (en m.)
de l'inici
m. longitud
curs principal
 km. de la seva
xarxa hidrogràfica
Ha. de la seva
conca
Per l'esquerra
. 2.047 4.415 8,6 757 El Torrent de Coma
El Riu de Torrentsenta. 1.827 3.368 20,7 792
1.930 3.885 4,1 187 El Torrent de l'Arrovinat
El Torrent dels Morers. 1.996 3.166 4,6 172
El Torrent de la Matella. 1.965 2.866 4,4 172
2.335 3.918 8,6 324 El Torrent de l'Aubagó.
1.413 988 1,7 69 El Torrent de Merles.
1.467 1.857 3,5 144 El Torrent del Reig.
1.390 3.018 9,1 264 El Torrent de Ruixol.
1.768 2.065 3,1 122 El Torrent de la Coma.
El Torrent de Font de Tomàs. 2.067 4.674 23,1 540
La Canal dels Tubs. 1.378 733 0,7 35
La Canal del Roure. 1.407 985 1,7 70
La Canal de Cavallonga. 1.290 691 0,7 19
2.000 4.071 16,1 644 El Torrent del Clot de l'Infern.
Al Solsonès
El Torrent de Vilacireres. 1.547 3.553 19,7 652
El Torrent de La Corriu. 1.392 1.838 2,8 128
El Torrent de Sant Martí. 1.533 4.508 11,9 460
929 226 0,26 ? El Torrent del Xut.
1.158 2.325 2,3 206 El Torrent del Sisquer.
938 2.265 9,9 245 El Torrent de la Solana.
1.246 1.694 4,2 80 El Torrent de Bosoms.
1.250 1.440 3,2 81 La Rasa dels Esclopers.
El Torrent de Planells. 906 693 0,7 ?
El Torrent del Grau. 915 794 0,8 ?
1.185 1.230 2,3 44 La Canal de la Vidarça.
La Rasa del Sastre. 1.124 2.696 4,5 126
1.095 1.113 2,3 55 La Canal del Molí.
La Rasa de Castelltort. 1.133 1.986 4,6 132
1.230 2.239 5,3 154 La Canal del Forat.
El Torrent de la Barata. 1.545 6.500 20,9 613
1.061 895 2,2 45 La Rasa dels Bastets.

Vegeu també

Referències

  1. Mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.