Agustín Andreu Rodrigo

Plantilla:Infotaula personaAgustín Andreu Rodrigo
Biografia
Naixement30 setembre 1928 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Paterna (País Valencià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióteòleg catòlic, traductor, filòsof Modifica el valor a Wikidata

Agustín Andreu Rodrigo (Paterna, 30 de setembre de 1928) és un filòsof i teòleg valencià.

Estudià Humanitats, Filosofia i Teologia en el Seminari de València, i es doctorà en teologia oriental antiga (Helenisme) en el Pontificio Istituto Orientale de Roma. Va ser professor en la facultat de teologia de València entre el 1956 i el 1976, durant els anys vuitanta va treballar en l'Institut de Filosofia del CSIC, i posteriorment dirigí l'Aula Atenea d'Humanitats (Cátedra Leibniz) de la Universitat Politècnica de València.[1] Fou també director de la Institució Valenciana d'Estudis i Investigació des del 1995 fins a la dissolució d'aquesta el 1997. Especialitzat en l'obra de Leibniz, de qui ha traduït al castellà els escrits reunits en tres toms sota el títol Methodus Vitæ,[2] ha estat també estudiós i traductor d'autors del que ell denomina «l'altra il·lustració», entre els quals Erik Peterson, Böhme, Lessing i Shaftesbury, quan eren encara poc coneguts en espanyol.[1][3][4] És president honorari de la Sociedad Española Leibniz fundada per Quintín Racionero.[5]

Obres

  • Qué es ser cura hoy. Alcoi: Marfil, 1968.
  • Loyola y Vives, València: Pre-Textos, 1995.
  • Ilustración e Ilustraciones, Universitat Politècnica de València, 1997.
  • Shaftesbury, crisis de la civilización puritana, València: UPV, 1998.
  • Methodus Vitæ (escritos de Leibniz), naturaleza o fuerza. València: UPV, 1999.
  • Methodus Vitæ, individuo o mónada. València: UPV, 2000.
  • Methodus Vitæ, ética o política. València: UPV, 2001.
  • Sideraciones, València: UPV, 2001.
  • Cartas de la Pièce (correspondència amb María Zambrano). València: Pre-Textos, 2002.
  • Sideraciones, 2. València: Pre-Textos, 2003.
  • Sideraciones, 3. València: Pre-Textos, 2003.
  • El cristianismo metafísico de Antonio Machado. València: Pre-Textos, 2004.
  • Ilustración y religión. Conferència en la Reial Societat Econòmica d'Amics del País. València, 30 d'octubre de 2006.
  • María Zambrano, el Dios de su alma. Granada: Comares, 2007.
  • Novísimas Sideraciones. València: Institució Alfons el Magnànim, 2007,
  • El logos alejandrino. Madrid: Siruela, 2009.
  • Sideraciones del atardecer. Madrid: Plaza y Valdés, 2010.
  • Del misterio del hombre. Contemplaciones leibnizianas. Granada: Comares, 2013.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Agustín Andreu. Biografia» La Vanguardia, s.d.
  2. ↑ «Agustín Andreu». Editorial Verbum, s.d.
  3. ↑ «Agustín Andreu». Autores. Editorial Pre-textos.
  4. ↑ Redacció. «El Ayuntamiento creará la Fundación Agustín Andreu que contará con 7000 volúmenes del siglo XVII hasta nuestros días». Elperiòdic.com, 31-05-2013 [Consulta: 23 desembre 2024].
  5. ↑ Sociedad Española Leibniz

Enllaços externs