Agnès Armengol i Altayó (Sabadell,1852- Sabadell,30 de gener de 1934) va ser una escriptora, pianista, compositora i promotora de la participació de les dones en el moviment catalanista.[1][2]
Biografia
Filla d'una família de fabricants tèxtils, va aprendre les primeres lletres al col·legi de les Escolàpies de Sabadell i després continuà els estudis a Barcelona i a l’internat occità Pension Catalane, de Castres. En aquests anys es formà en educació musical i començà a manifestar els seus dots d'escriptora i de música i compositora.[3]
Notable pianista, signava les seves primeres composicions musicals amb el pseudònim de Graziel·la, inspirada en el nom d'una de les seves obres preferides, la novel·la romànticaGraziella (1849), d'Alphonse de Lamartine. Amb aquest nom es presentà a diversos concursos musicals, on obtingué alguns premis. És recordada especialment per Suspirs, que fou premiada en un concurs musical de Chicago l’any 1893.[3][4]
Va morir a Sabadell als vuitanta-dos anys i el seu enterrament va constituir a Sabadell una manifestació de dol popular. El Fons Agnès Armengol i Altayó és a la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell. Un carrer de la ciutat i una escola porten avui el seu nom.[2][3][6]
Deu i Baigual, Esteve; Galceran i Abella, Anna; Puig i Pinyol, Maria Rosa. Coneixem Sabadell?. Sabadell: Ajuntament de Sabadell, 1984. ISBN 8450501709.
Ríos i Masanell, Joan. Personalitats sabadellenques que donen nom als carrers de la ciutat. Sabadell: Jove Cambra de Sabadell, 1982, p. 50-55.
Tous de Cirera, Pilar. Agnès Armengol : biografia. Sabadell: Joan Sallent, 1957 (Biblioteca Sabadell ; 2).