Són aranyes que construeixen una teranyina molt característica, en forma d'embut, i per això també se les anomena aranyes de teranyina d'embut (funnel-web spiders). Inclouen les aranyes comunes de l'herba del gènere Agelenopsis, així com la verinosa Tegenaria agrestis.[4]
Un altre gènere que cal destacar és Agelena, que inclou algunes espècies semi-socials de l'Àfrica molt interessants, que viuen en teranyines comunitàries. La més coneguda és probablement Agelena consociata. Aquest grau d'organització social comprèn la cooperació en la captura de preses i el tenir cura de les cries. Tot i així, són semi-socials perquè per assolir el grau d'una veritable socialització com la d'alguns himenòpters (formigues, abelles i vespes) caldria una especialització entre els individus (soldats, obreres, reina).
La seva distribució és molt extensa i es poden trobar per tot el món, excepte en la punta més meridional d'Amèrica i en la zona més septentrional del món.
Sistemàtica
La família dels agelènids conté 81 gèneres i 1.300 espècies arreu del món.[1] Amb data de desembre de 2016, el World Spider Catalog reconeixia els següents gèneres:[2]
↑Koch, C. L. (1837b). Übersicht des Arachnidensystems. C. H. Zeh'sche Buchhandlung, Nürnberg, Heft 1, pp. 1-39. doi:10.5962/bhl.title.39561.
↑No s'han de confondre amb les taràntules de teranyina d'embut (Diplúrids) o la taràntula de teranyina d'embut verinosa (Hexatèlids), que són migalomorfs.
↑Dunlop, J. A., Penney, D. & Jekel, D. 2018. "A summary list of fossil spiders and their relatives". A World Spider Catalog. Natural History Museum Bern, online a http://wsc.nmbe.ch, versió 19.0. Accés el 13 de desembre de 2018.
Bibliografia
Kaston, B. J. (1953): How to Know the Spiders. Dubuque.
Foelix, Rainer F. (1996): Biology of Spiders, 2a edició.