Ciutat fundada pels grecs de Massalia, va passar amb ella als romans amb el nom de Aghata. Un bisbat va sorgir al segle v quan ja era sota domini dels visigots (després del 450). Conquerida pels àrabs (720) fou atacada i damnada per Carles Martell al final del setge de Narbona (737) i després es va entregar-se als carolingis el 752, i com a seu d'un bisbat va ser convertida en comtat administratiu. El 826 fou inclòs en els honors de Bernat de Septimània. Un vescomtat es va crear a la segona meitat del segle ix, i el primer vescomte conegut és Bosó, que pel seu matrimoni amb Adelaida vescomtessa de Besiers va governar a ambdós vescomtats. Des de llavors la sort d'Agde va ser unida a la del vescomtat de Besiers i des del 1129 a la del Vescomtat de Nimes. Ocupada per Simó de Montfort i en mans d'ell i el seu fill Amalric, va passar a França el 1226. El 1247 el vescomte Ramon Trencavell III va cedir els seus drets al rei de França.
↑Achda a la Crònica de Ramon Muntaner i Achde en Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) 19 de juliol de 1442
.svg)
.svg){kind=small}