Adina Bar-Shalom, amb els indignats a Tel-Aviv (2011).
Adina Bar-Shalom (en hebreuעדינה בר-שלום; Jerusalem, 1945) és una educadora, escriptora i activista social israeliana. És la fundadora de la primera escola per a alumnes jueus ortodoxos (haredim) a Jerusalem, i ha treballat durant molts anys per combatre la discriminació sexual de la dona a la societat israeliana, especialment a les comunitats haredim. També treballa per la pau entre Israel i Palestina.
Rebé el Premi Israel de 2014 pels èxits de la seva vida i les seves contribucions a la societat israeliana.[1][2]
Biografia
Nascuda Adina Yosef el 1945 a Jerusalem, filla gran del rabíOvadia Yosef i de Margalit Fattal, visqué al Caire dels 3 als 6 anys, perquè el seu pare era el president del tribunal religiós jueu (Bet Din) i mestre a l'escola de la Torà (ieixivà). Estudià a escoles religioses femenines, i després passà a fer estudis professionals de confecció junt amb altres noies mizrahim, és a dir, jueves orientals.
Als 18 anys es casà amb el rabí Ezra Bar-Shalom. Ensenyava tall i confecció a noies, i acabà obrint un taller per ensenyar les joves casades a fer-se els vestits. El 1975 començà a estudiar disseny de moda a l'Escola Superior Shenkar d'Enginyeria i Disseny, després que el marit i el pare s'oposessin a que estudiés psicologia a la universitat.
L'any 2001, comptant amb el permís del seu pare, fundà l'Escola Superior Haredi de Jerusalem, el primer centre d'estudis superiors pensat expressament per a alumnes haredim.[3]
Bar-Shalom viu actualment al districte de Ramat Aviv, a Tel-Aviv, amb el seu marit, que és un dels magistrats del Bet Din de Tel-Aviv, i abans n'havia estat el president. Tenen tres fills.
Activisme social i polític
Bar-Shalom s'inicià en la política amb el grup de protesta social Tafnit, fundat per Uzi Dayan, però se'n separà quan el Tafnit es refundà com a partit polític per concórrer a les eleccions a la Kenésset del 2006. Després d'això decidí fundar una organització per promoure el diàleg entre jueus religiosos i laics a Israel.
L'abril del 2011 signà una demanda per la creació d'un estat palestí amb les fronteres de l'armistici de 1967 i amb capital a Jerusalem Est, a més de la retirada israeliana dels Alts del Golan.[4]
Durant l'estiu del 2011, després de les protestes dels indignats per la justícia social a Tel-Aviv, començà a treballar amb el Comitè Spivak-Yona per trobar propostes de millora dels dèficits de la societat israeliana.
Bar-Shalom també parla de la importància que tenen la necessitat i el dret de les dones a estudiar i treballar, i el 2013 participà en la creació d'un partit polític haredim format només per dones a la ciutat haredi d'Elad.[5] El 2014 li van oferir ser candidata a la Presidència d'Israel, i acceptà el repte d'enfrontar-se a Ximon Peres.[6] El març d'aquest any escrigué per a un diari israelià que la revolució feminista haredi ja existia, precisant que "el tren ja ha sortit de l'estació".[7]
L'octubre de 2017 la seva escola haredi va haver de tancar.[8] El novembre fou convidada pel president del partit Yesh Atid a integrar-s'hi.[9]
L'any 2014 rebé el Premi Israel per les seves contribucions excepcionals a la societat i la nació israelianes,[1] i el diari Jerusalem Post l'anomenava la vuitena jueva més influent de l'any.[10]
_(cropped).jpg)
