Adelaida de la Calle Martín (Madrid, 1948) és una biòloga espanyola, catedràtica de biologia cel·lular, rectora de la Universitat de Màlaga[1][2] i des de juny de 2015 Consellera d'Educació de la Junta d'Andalusia.[3] Va ser condecorada amb la Medalla de la Universitat de Sevilla per contribuir al fet que aquesta institució educativa fos reconeguda com a Campus d'Excel·lència Internacional. El 17 de juny de 2015 va ser nomenada consellera d'educació de la Junta d'Andalusia.[4]
Trajectòria acadèmica
Nascuda el 1948, es va llicenciar en ciències biològiques el 1972 per la Universitat Complutense de Madrid i tres anys després va obtenir el títol de doctora per la Universitat de La Laguna. El 1979 va accedir al lloc de professora adjunta a la Universitat de Màlaga, entre 1982 i 1983 va treballar a la Universitat d'Ulm i al seu retorn el 1983 va ser nomenada professora titular de biologia cel·lular, dins del Departament de Biologia Cel·lular i Genètica de la Universitat de Màlaga.[2]
Des de llavors, entre altres càrrecs, ha estat sotsdirectora de Cursos Oberts de la Universitat de Màlaga (1989), vicerectora Adjunta de Recerca (1990-1992), vice-degana de la Facultat de Ciències (1994) i vicerectora de Recerca de la Universitat de Màlaga entre 1994 i 2003. El 2004 fou elegida rectora de la Universitat de Màlaga. Així mateix, és consellera d'Universia, presidenta de la Fundació General de la Universitat de Màlaga, presidenta de la Fundació Observatori Universitat-Empresa, consellera del Consell Social de la Universitat de Màlaga, vocal de la Corporació Tecnològica d'Andalusia en representació del Consell Andalús d'Universitats. Entre 2008 i 2011 va ser presidenta de l'Associació d'Universitats Públiques d'Andalusia (AUPA), i entre 2011 i 2013 de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles.[5][6][7]
Recerca
A l'àrea de la recerca, durant la seva primera etapa va estudiar la citoarquitectura del sistema nerviós dels lacèrtids i des del 1998 els seus treballs (finançats pel Pla Nacional de Recerca des de 1984) se centren en l'estudi del sistema nerviós, especialment en relació als receptors de dopamina i als mecanismes de transmissió als ganglis basals.[2] També s'ha centrat en l'estudi de la formació d'heteròmers de receptors dopaminèrgics i opiòïdes i la seva implicació en l'addicció a la morfina. Ha col·laborat amb institucions com l'Institut Pasteur, l'Institut Karolinska i l'Institut Cajal, en relació a malalties neurodegeneratives.
Referències