Maria Adelaida Francesca d'Àustria[1] (Milà 1822 - Torí 1855) va ser una arxiduquessa d'Àustria, esdevinguda reina consort de Sardenya pel seu matrimoni amb Víctor Manuel II.
Primers anys
Va néixer a Milà (Llombardia) el dia 3 de juny de 1822,[2] filla de l'arxiduc Rainier d'Àustria i de la princesa Elisabet de Savoia-Carignano.[3] Era neta per via paterna de l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Àustria mentre que per via materna ho era del príncep Carles Manuel de Savoia-Carignano i de la princesa Maria Teresa de Savoia.
Educada a la cort virreinal de Milà en un ambient culte i italianitzat, on el seu pare era el governador de les dues províncies italianes de l'Imperi austríac, Llombadia i Venècia
Matrimoni
Adelaida es va casar a Stupinigi el 12 d'abril de 1842 amb el príncep Víctor Manuel, que esdevindria el primer rei d'Itàlia.[2] La seva relació havia començat anys abans perquè eren cosins; la mare d'Adelaida era l'única germana de Carles Albert I de Sardenya. Les dues famílies sovint s'havien relacionat, i l'afecte entre tots dos va anar en augment, i malgrat el seu origen austríac –que podria haver estat mal vist per part de la població– sembla que va influir també la seva ascendència savoiana.[3]
Descendència
Víctor Manuel i Adelaida tingueren set fills:[1]
- Humbert (1844 - 1900), rei d'Itàlia
- Amadeu (1845 - 1890), duc d'Aosta i rei d'Espanya
- Otó (1846 - 1866), duc de Montferrato
- Maria Pia (1847 - 1862), reina consort de Portugal
- Carles Albert (1851 - 1854), duc de Chablais
- Víctor Manuel (1855), comte de Gènova
Regnat
A pesar que la rebuda al Piemont va ser freda per part de la població a causa del seu origen, ben aviat Adelaida es va saber guanyar el favor de la població, perquè ben aviat es va adaptar a la forma de vida italiana. No va intervenir en afers d'estat, si bé sempre va donar suport al seu espòs, fins i tot quan va anar a la guerra amb Àustria.[3]
Va ser una persona molt pietosa i va fer sovint obres de caritat envers els pobres i malalts, portant un registre exacte amb totes les dades possibles.[3]
Mort
Va morir el 20 de gener de 1855 a Torí[2] dotze dies després del naixement del seu darrer fill. L'infant moriria sis mesos després.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Guía de forasteros en Madrid (en castellà). Madrid: Imprenta Nacional, 1856, p. 43.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Robles do Campo, Carlos «Un antepasado común para Europa». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, vol. 1, 1991, pàg. 181.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Godkin, G. S.. Life of Victor Emmanuel II (en anglès). vol. 1. Londres: Macmillan and Co., 1879, p. 43-45.
