Adalem o Adalhelm (en francès Alleaume) fou un noble franc del segle viii i IX de la família dels guillèmides, possible fill de Teodoric I d'Autun comte d'Autun, et de la carolíngia Auda o Alda de França.[1]
A la segona meitat del segle viii apareix esmentat com a comte d'Autun un Adalelm; el seu successor fou possiblement Teodoric I (personatge diferent del Teodoric citat com a comte d'Autun el 742 i 750). Si això fos així, el primer Adalelm seria fill de Teodoric, i pare de Teodoric I que seria el pare d'un segon Adalelm. A aquest se l'esmenta com testimoni a la carta de fundació de l'abadia de Gel·lona feta pel seu germà Guillem I de Tolosa, el 15 de desembre del 804. Dos altres germans signen també com a testimonis: Theodoen d'Autun i Teodoric. Aquest Teodoric seria Teodoric II i és possible que Teodoric i Theodoen fossin la mateixa persona.[2]
Sobre la base de l'nomàstica se li atribueixen dos fills:
- Waldrada esposa d'Adrià d'Orleans, comte palatí de la família dels Agilolfings, germà d'Hildegarda de Vintzgau, esposa de Carlemany. Aquesta hipòtesi ha estat emesa per Maurice Chaume a partir de l'estudi de la famille de Güerau d'Aurillac, emparentat a Hilduí de Saint-Denis, abat de Saint-Denis, que era germà d'un Güerau i un Bernard; el nom Güerau s'hauria d'assimilar a Gerold, portat pel pare i un germà d'Hildegarda. Cronològicament, Hilduí de Saint-Denis podria ser nebot d'Hildegarda. Entre els nebots d'aquesta figuren Eudes o Odó, comte d'Orleans, i el seu germà Guillem, comte de Blois, fill d'Adrià i de Waldrada. Però aquestos noma de Bernard i Guillem mostren un parentesc amb els guillèmides, parentiu confirmat per la Vita Hludowici Imperatoris que assenyala que Heribert (fill de Guillem de Gel·lona), fou cegat el 830 i després exiliat amb el seu cosí Eudes d'Orleans.[3] Cronològicament Waldrada podria ser neta de Guillem, perquè el seu nom no figura en cap llista de fills d'aquest.[4] Però Armand de Fluvià pensa que podria ser filla de Guillem i esposa d'Adrià en primeres noces i de Robert III de Wormsgau en segones (alternativament seria una filla d'Adria i Waldrada, de nom també Waldrada, la que s'hauria casat amb Robert).
- Bernard o Bernat, comte de Poitou el 815 i 825, predecessor d'Emenó de Poitou, germà de Bernat II de Poitou i pare entre d'altres d'Adalelm de Troyes, comte de Troyes. El marquesat de Gòtia o Septimània fou tingut per Guillem de Gel·lona (Guillem de Tolosa) i diversos parents d'Alalelm van tenir el comtat d'Autun que després fou donat a Bernat de Gòtia, fill de Bernat de Poitou.[5] Contra aquesta hipòtesi està el fet que, com diu Michel Dillange, el nom Bernard o Bernat ja era corrent a l'aristocràcia franca i almenys quant a aquest nom no es pot recórrer a l'onomàstica per establir parentius, i diu que Bernat II, Emenó i Turpió d'Angulema serien fills d'Adalelm. En una part de la seva obra Louis Riché el fa ancestre d'una família que tenia els comtats d'Angouleme i Périgueux al final del segle ix:[6] Emenó de Poitou i Turpió d'Angulema serien fills de Bernat encara que Riché situa a Emenó dins la descendència d'un germà d'Adalelm.[1]
Notes i referències
Enllaços externs
