Ada (llenguatge de programació)

Infotaula de llenguatge de programacióAda
Tipuswide-spectrum language (en) Tradueix, llenguatge de programació multiparadigma, llenguatge de programació imperatiu, llenguatge de programació orientat a objectes i llenguatge de programació Modifica el valor a Wikidata
Data de creació1980 Modifica el valor a Wikidata
DissenyJean Ichbiah i S. Tucker Taft Modifica el valor a Wikidata
DesenvolupadorJean Ichbiah i S. Tucker Taft Modifica el valor a Wikidata
EpònimAda Lovelace Modifica el valor a Wikidata
Paradigma de programacióprogramació orientada a objectes, llenguatge imperatiu, programació estructurada i programació multiparadigma Modifica el valor a Wikidata
Dialecte deSPARK Modifica el valor a Wikidata
Influenciat perALGOL 68, Pascal, Modula-2, C++, Smalltalk, Java, Llenguatge de programació Eiffel, ALGOL 60, Green i Ada 95 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Etiqueta d'Stack ExchangeEtiqueta Modifica el valor a Wikidata
Pàgina webadaic.org Modifica el valor a Wikidata

Ada és un llenguatge de programació estructurat i fortament tipat que fou dissenyat per Jean Ichbiah de CII Honeywell Bull per encàrrec del Departament de Defensa dels Estats Units. És un llenguatge d'ús general, orientat a objectes i concurrent, podent arribar des de la facilitat de Pascal fins a la flexibilitat de C++. El seu nom prové d'Ada Lovelace sovint considerada la primera escriptora de programes d'ordinador.[1]

Fou dissenyat pensant en la seguretat i amb una filosofia orientada a la reducció d'errors comuns i difícils de descobrir. Per això es basa en el tipat fort i en verificacions en temps d'execució (desactivables en benefici del rendiment). La sincronització de tasques es realitza mitjançant la primitiva de comunicació síncrona rendez-vouz (cat.: trobada).[2][3]

Ada es fa servir principalment en entorns en què es necessita una gran seguretat i fiabilitat, com pot ser la defensa, l'aeronàutica (Boeing o Airbus), la gestió del trànsit aeri (com Indra a l'Estat espanyol) i la indústria aeroespacial (ESA) entre d'altres, en estreta relació amb els Sistemes operatius de Temps Real.[4]

Programa d'exemple

Aquest programa escriu "Hola, món!" al dispositiu de sortida per defecte (habitualment la línia d'ordres). 

-- fitxer hola.adb

-- mòduls dels quals depèn
with Ada.Text_IO; 

procedure Hola is

 use Ada.Text_IO; -- importa espai de noms

begin
 Put_Line("Hola, món!");
end Hola;

Compilació i execució a Linux 

gnatmake hola.adb

./hola

Compiladors

Des del Març de 2008 es disposa d'una versió experimental sobre el sistema LLVM.[5]

Característiques

Especificació i API biblioteca estàndard aquí.[6]

Lèxic

  • Tots els identificadors són independents de caixa de lletra (majúscula/minúscula). Abc equival a abc i també a ABC.

Sintaxi dels blocs de codi

function | procedure | declare
 -- declaracions
begin
 -- instruccions
exception
 -- gestors d'excepcions:
 when E: TipusExcepcio => -- tractament

 when E: others => -- tracta altres excepcions

end NomDelBloc ;

Tipus

Vegeu refs.[7][8][6]

Si no s'especifica un tipus predefinit, es dedueix el tipus base per les clàusules de restricció:

  • clàusula range : sencer -- restricció de rang
  • clàusula mod : "modulars" (naturals) -- restricció pel valor del mòdul
  • clàusula dígits : coma flotant -- precisió
  • clàusula delta : coma-fixa (binari si no s'especifica precisió);
    • cas de clàusula dígits addicional a la clàusula delta, llavors és coma-fixa decimal
  • range <> -- <> : restricció indefinida:
    • o bé abstracte (paràmetre formal d'un genèric)
    • o bé indica "rang per defecte"
    • o bé "rang segons implementació".

sencers

Predefinits:

  • sencers: Integer (mínim 16 bits)
  • subtipus Long_Integer (mínim 32 bits), opcionalment Long_Long_Integer (64 bits), Short_Integer (16 bits)
  • subtipus restringits: Natural [0..), Positive[1..)
 type Recompte is range 0 .. 999 -- restricció de rang sobre sencers

aritmètica sense signe (modulars)

  • sense signe: rang definit per l'operació mòdul, anomenats modulars.
 type Byte is mod 2**8

enumerats (discrets)

  • discrets: (enumeració d'identificadors o de caràcters). Predefinits: Boolean, Character
 type Hexa is ('0', '9', 'A', 'B', 'C', 'D', 'E', 'F'); 
 type Boolean is (False, True) ;
 type Opcions is (OpcioA, OpcioB, OpcioC)

coma-flotant

  • predefinits: Float (precisió simple de 6 dígits), Long_Float (precisió doble de 15 dígits), ...
 type Percentatge is digits 4 range 0.0 .. 1.0 -- coma-flotant precisió amb restricció de rang

coma-fixa

  • coma-fixa binaris o bé decimals quan s'especifica la precisió.
  • la clàusula delta precisa el valor incremental (el factor per al valor emmagatzemat), és a dir, la resolució del tipus.
  • les operacions entre coma-fixes de delta diferents són més ràpides si les deltes són potència de la base.
 type Durada is delta Resolució_rellotge -- coma-fixa binari

 type Centim_DEuro is delta 0.01 digits 14 -- coma-fixa decimal quan incorpora precisió en dígits,
 -- pels coma-fixa decimals la delta (resolució) ha d'ésser obligatòriament potència de deu.

Entrada / Sortida específica per tipus

Els mòduls d'entrada sortida són genèrics. Per imprimir o llegir valors, cal obtenir una instància del genèric adequat per al tipus específic. 

 -- instància del genèric 'Integer_IO' per a la precisió Long_Integer
 package Long_Integer_IO is new Ada.Text_IO.Integer_IO (Long_Integer)

 -- instància del genèric 'Float_IO' per a la precisió Long_Float
 package Long_Float_IO is new Ada.Text_IO.Float_IO (Long_Float)

 -- instància del genèric 'Fixed_IO' (coma-fixa) per al tipus específic
 type Kilo_Octet is delta 2.0**10 ;
 package Kilo_Octet_IO is new Ada.Text_IO.Fixed_IO (Kilo_Octet) ;

 -- instància del genèric 'Enumeration_IO' per al tipus específic
 type Discret is (OPCIO_A, OPCIO_B) ;
 package Discret_IO is new Ada.Text_IO.Enumeration_IO (Discret) ;

 -- instància del genèric 'Modular_IO' per al tipus específic
 type Byte is mod 2**8 ;
 package Byte_IO is new Ada.Text_IO.Modular_IO (Byte) ;

Atributs

  • atributs dels tipus, després d'un apòstrof com el genitiu de l'idioma anglès (per ex.: John's car)[9]
-- lectura
 Positive'First -- el primer del tipus

-- escriptura
 for Tipus'Atribut use ValorNouDeLAtribut -- modificació d'atributs actualitzables

Constructor del tipus i conversions

-- constructor i components especificant '(x ,..) l'atribut per defecte: el constructor 
 K: Positive := Positive'(10) 

-- conversió amb NomDelTipus(expressió)
 Percentatge(Valor/100.0)

Tipus derivats i subtipus

  • tipus derivats: amb new el compilador els discrimina
  • categories: subtipus (acceptats en paràmetres del tipus)
 type Poma is new Recompte range 0 .. 100

 subtype OuDeLaDotzena is OuDelGalliner range 0 .. 12

Registres i punters

  • registres
 type Registre is record
 A, B : Boolean;
 Mida : Positive;
 end record;
 VarR : Registre := (A => False, B => True, Mida => 10) ;
  • punters (amb access)[10]
 -- Amb ''access''/''access constant'' només poden apuntar dins el propi dipòsit de dades (''storage pool'')
 type PunterARegistre is [not_null] access Registre -- accés RW (només pot apuntar dins el dipòsit de dades del tipus)
 type PunterARegistre is [not_null] access constant Registre -- accés RO

 -- Amb ''access all'' els punters no tenen restriccions d'apuntament.
 type PunterARegistre is [not_null] access all Registre -- accés RW (all: sense restricció de dipòsit d'apuntament)
  • Per assignar un nou valor a l'objecte apuntat cal desreferenciar el punter amb .all (equival en C a prefixar un punter amb l'asterisc: * punter)
 punterARegistreTal.all := (A => False, B => True, Mida => 10) ;
  • limited: per al cas d'estructures amb punters, prohibeix les operacions d'assignació (:=) i comparació (=) que ho fan bit a bit (superficials). (Per exemple, la comparació estructural de nodes encadenats no estaria garantida amb (=) doncs només compara bit-a-bit les primeres cel·les)
 type Tupla is record -- no limitat, admet assignació (:=) i comparació bit a bit (=) del registre
 A, B : Boolean;
 end record; 

 type Llista is limited record -- limitat, assignació (:=) i comparació bit a bit (=) prohibides
 -- la comparació estructural, quan hi ha punters, no es pot basar 
 -- en la igualtat bit a bit de la primera cel·la.
 Cap: Integer ;
 Cua: access constant Llista -- PunterALlista 
 end record ;

Vectors, Tipus paramètrics, Variants

  • vectors
 type VectorDeSencers is array (1 .. 10) of Integer
 -- exemple d'ús amb inicialització 
 -- (el d'índex 1 => 15, el segon 16, altres => valor_per_defecte)
 VA: VectorDeSencers := (1 => 15, 2 => 16, others => 0)
  • tipus indexats (dependents de valors)
 type BUFFER(MIDA : BUFFER_SIZE := 100) is 
 record
 Posicio : BUFFER_SIZE := 0;
 Valor : STRING(1 .. MIDA);
 end record;

 type TIP_ARBRE is (FULLA, BRANCA) ;

 type ARBRE_DE_SENCERS(Constructor: TIP_ARBRE) is record -- registre variant
 case Constructor is
 when FULLA => dadaFulla: Integer ;
 when BRANCA => dadaNus: Integer ;
 esquerre,dreta: access ARBRE_DE_SENCERS; -- punters a arbres
 end case ;
 end record ;

Genèrics - Parametrització de tipus en mòduls, procediments i funcions

  • Cal precedir l'element a parametritzar amb la clàusula generic seguida dels paràmetres de tipus.
  • Tipus formals: paràmetres formals de tipus en un genèric.

Vegeu exemple #Composició. Mòduls genèrics i Functors. 

 generic
 type Item is private; -- paràmetre de tipus opac 
 type Poma is range <>; -- paràmetre de tipus enter, <>: abstracte en el rang 
 type Mass is digits <>; -- paràmetre de tipus coma flotant, <>: abstracte en la precisió 
 type Angle is delta <>; -- paràmetre de tipus coma fixa binari, <>: abstracte en la resolució (valor mínim)
 type Esdeveniment is (<>); -- paràmetre de tipus enumerable (pels parèntesis) <>: abstracte en els valors

 type Buffer(Length : Natural) is limited private; -- paràmetre de tipus indexat 
 -- (limited: assig. i comparació superficials prohibides (quan hi ha punters)) (private: opac)


 type Table is array (Esdeveniment) of Item; -- paràmetre de tipus vector amb tipus d'elements i d'índex declarats prèviament

Depuració, Assercions i Contractes

Assercions

Des de l'Ada2005.[11] 

pragma Assert([Check =>] boolean_expression[, [Message =>] string_expression]);

havent afegit la següent pragma de configuració a l'inici del fitxer o al fitxer de configuració del projecte gnat.adc

pragma Assertion_Policy(Check) ;

Precondicions i Postcondicions

Des de l'Ada2012.[12] 

generic
 type Elem is private;

package Piles is
 type Pila is private;

 function Es_Buit(S: Pila) return Boolean;
 function Es_Ple(S: Pila) return Boolean;

 procedure Apila(S: in out Pila; X: in Elem)
 with
 Pre => not Es_Ple(S),
 Post => not Es_Buit(S);

 procedure Desapila(S: in out Pila; X: out Elem)
 with
 Pre => not Es_Buit(S),
 Post => not Es_Ple(S);
private
 ...
end Stacks;

API estàndard i predefinits

  • API biblioteca estàndard.[6]
  • Atributs dels tipus estàndard.[9]
  • Elements predefinits (mòdul Ada.Standard)[13]

Gestió de memòria

Ada permet a l'usuari un control fi de la gestió de memòria així com definir els seus propis gestors.[14]

Tipus de gestors

Gestors d'allotjament de mem. dinàmica (Storage_Pool) assignables a diferents tipus de dades[15][16]

Munt d'allotjament (ang: heap) principal de vida il·limitada

Amb el tipus de gestor Unbounded_No_Reclaim de System.Pool_Global

Segons la ref. el recol·lector de brossa no hi passa.[17] Al codi, però no a l'estàndard, hi diu: Allotjament per defecte dels tipus de punters declarats globalment.[18] GNAT de GNU permet associar-hi un recol·lector de brossa recompilant GCC amb --enable-objc-gc incorporant la biblio. libobjc-gc.a si l'arquitectura la suporta.[19]

Munt d'allotjament amb vida associada a un àmbit

Amb el tipus de gestor Unbounded_Reclaim_Pool de System.Pool_Local.

Quan l'execució surt de l'àmbit on el munt (Storage Pool) està definit, se'n reclama la memòria.[16] Al codi, però no a l'estàndard, hi diu: Allotjament per defecte dels tipus de punters declarats localment.[20] Sembla que era una pràctica en alguns compiladors de l'Ada83. AdaCore parla d'associació explícita.[16] Vegeu exemple #Allotjament dinàmic i Memòria d'àmbit. 

 Local_Pool: System.Pool_Local.Unbounded_Reclaim_Pool; -- munt reclamat en sortir de l'àmbit

 for Punter_A_T'Storage_Pool use Local_Pool ;

 -- en sortir de l'àmbit, el Local_Pool queda inaccessible
 -- i se n'executa automàticament el mètode ''Finalize'' que n'allibera la memòria.
Munt d'allotjament a la pila

Amb tipus de gestor Stack_Bounded_Pool de System.Pool_Size, per reservar memòria dinàmica a la pila de manera acotada.

Allotja elements d'un únic tipus.[21] El manual de AdaCore diu que aquest mòdul no està pensat per un ús directe per l'usuari, i que és el que es fa servir automàticament quan s'especifica el nombre d'elements per al tipus de punter.[16] 

 for Punter_A_T'Storage_Size use 10_000; -- reserva un Stack_Bounded_Pool per a 10000 elems. del tipus

Tipus de punters

  • Punters (clàusula access) restringits a apuntar només a elements de l'Storage_Pool associat al seu tipus.[14]
type Punter_A_Sencer is access Integer ;
for Punter_A_Sencer'Storage_Pool use Nom_del_Pool; -- assignació de Storage_Pool específic a un tipus
  • Punters no restringits (clàusula: access all): permet apuntar a elements de qualsevol Storage_Pool
  • Punters amb accés de només lectura (clàusula: access constant)[22]
aliased
Qualificador per indicar que un element d'una estructura pot ser accedit per punter i evitar que l'optimitzador del compilador l'empaqueti.[23]

Registres amb membres punters i restricció de còpia/comparació superficials

  • Les operacions d'assignació (:=) i comparació (=) són superficials (bit a bit), no tenen en compte si el registre conté punters.
  • Es pot retornar un registre (tipus compost) com a resultat d'una funció.
  • El qualificador limited: prohibeix assignacions i comparacions superficials (bit a bit) per a tipus que designin estructures de més profunditat (per quan hi ha punters, per ex. llistes encadenades).[24]

Allotjament i desallotjament de dades referides per punters

new
allotjament amb new Punter_A_Tipus,
Unchecked_Deallocation
alliberament amb Unchecked_Deallocation similar al Free() del C/C++[25][26] Vegeu exemple #Allotjament dinàmic i Memòria d'àmbit

Directives de compilació (Pragma) relacionades amb la memòria

Pragma Controlled
Pragma per evitar que el recol·lector de memòria brossa (si l'habilitem), gestioni un determinat tipus[27]
Volatile
Pragma per indicar que un element de memòria pot ser modificat externament i cal llegir-lo a memòria cada vegada evitant optimitzacions.[28]
Atomic
Pragma per forçar la lectura i escriptura de manera atòmica (no interrompible i respectant l'ordre a les CPU's de procés especulatiu(ang: out-of-order CPU))[29]

Orientació a objectes

  • Classes d'objectes formades per
  • # un tipus tagged (etiquetat), descrit a la implementació com a registre amb els camps de l'objecte.
  • # procediments i funcions de la instància quan el primer paràmetre és la instància del tipus definit.
  • # procediments i funcions estàtiques (de la classe) quan no duen la instància com a primer paràmetre.
  • Els procediments i funcions a nivell de paquet són heretables (virtuals).
  • Per definir generadors i altres funcions com a no-heretables cal fer-ho en un submòdul.
package Persona is
 type Objecte is tagged -- ''etiquetat'' (defineix el tipus com a constitutiu de classe)
 private ; -- private: definició opaca dels camps

 procedure MètodeDeLaInstància (This : Objecte); -- la instància és el primer paràmetre

 procedure MètodeEstàtic (Param: Integer); -- no duu la instància com a primer paràmetre

 function To_String(This: Objecte) return String; -- per a l'exemple a ''herència''

 -- submòdul 
 package Eines is
 -- Generadors i Funcions que no volem que s'heretin han d'estar en un submòdul.
 function Nou_Persona (...) return Objecte ;
 end Eines ;
private
 type Objecte is tagged record -- camps de dades del tipus de la classe
 Nom : String (1 .. 10);
 Gènere : Tipus_Gènere;
 end record;
end Persona;

Vegeu exemple.

herència

  • qualificatiu overriding per redefinir un procediment o funció
  • per referir-se al mètode homònim de la classe base, cal caracteritzar la instància amb el tipus del pare, mitjançant una conversió de tipus: Tipus_del_pare(This).
with Persona;

package Programador is
 type Objecte is new Persona.Objecte -- nou tipus ''Objecte'' derivat de Persona.Objecte
 with private; -- opac, definit a l'àrea privada

 overriding function To_String(This: Objecte) return String; 

 type Llenguatge is (LLENG_ADA, HASKELL, OCAML); -- ADA és paraula reservada

 package Eines is -- submòdul per a funcions no heretables

 function Nou_programador (pers: Persona.Objecte; esp: Llenguatge) return Objecte ;
 end Eines ;

private
 type Objecte is new Persona.Objecte with -- objecte derivat del tipus de la superclasse
 record -- ampliació del registre de camps 
 Especialitat : Llenguatge;
 end record;
end Programador;

-- implementació
with Ada.Text_IO ;
with Ada.Strings ;

package body Programador is

 package body Eines is
 function Nou_programador (pers: Persona.Objecte; esp: Llenguatge) return Objecte is
 begin
 return Objecte'(pers with Especialitat => esp); -- extensió de registre
 end ;
 end Eines ;

 package Llenguatge_IO is new Ada.Text_IO.Enumeration_IO (Llenguatge) ;

 function To_String(This: Objecte) return String is
 str_Esp: String (1..20) ;
 begin
 Llenguatge_IO.Put(To => str_Esp, Item => This.Especialitat) ;

 return (Persona.To_String(-- crida al mateix mètode, a la superclasse
 Persona.Objecte(This)) -- caracterització a la superclasse
 & "; Especialitat: " & str_Esp) ;
 end ;
 ...
end Programador ;

Constructors, Destructors i Clonadors

Per fer una gestió fina de la memòria cal que els tipus implementin les classes Controlled o bé Limited_Controlled, que proporcionen mètodes per intervenir en les ops. de lligar un objecte a una variable i en deslligar-lo.

Sobre aquestes classes abstractes s'hi pot implementar, si hom vol, un mecanisme d'alliberament per comptador de referències.[30] Com a l'exemple més avall.

El mòdul Ada.Finalization incorpora les classes abstractes Controlled i Limited_Controlled que ofereixen mètodes cridats automàticament en inicialitzar, en assignar, i en sortir de l'àmbit les variables dels tipus de les classes que se'n derivin. Vegeu refs.[31][32]

  • Classe Controlled: amb mètodes abstractes Initialize, Adjust i Finalize (cridats respectivament de manera automàtica,
  1. Initialize, cridat en la declaració de variables del tipus quan no s'inicialitzen.
  2. Finalize, cridat en deslligar l'objecte de la variable, perquè, o bé se li ha assignat un altre valor a la variable, o bé la variable surt de l'àmbit.
  3. Adjust, cridat en lligar un objecte a una variable en les assignacions, per quan hi ha punters, poder completar la clonació d'una estructura després de la còpia superficial (bit a bit) de la primera ceŀla que el compilador genera.
  • Classe Limited_Controlled: Inclou Initialize, i Finalize però no Adjust.
  • En els mètodes Adjust i Finalize s'hi pot implementar un comptador de referències com a l'exemple proposat.

Tipus definits per signatures (Interface)

Des de l'Ada2005. 

package Imprimible is

 type Objecte is interface;

 procedure Imprimeix (This : Objecte) is abstract; -- is abstract => cal implementar-lo en classes derivades.
 procedure UnAltreMètode (This : Objecte) is null; -- is null => buit, no requereix implem. en classes derivades.

end Imprimible;

with Programador ;
with Imprimible ;

package ProgramadorAmbImprimible is

 type Objecte is new Programador.Objecte -- derivat de Programador.Objecte
 and Imprimible.Objecte -- i també de Imprimible.Objecte
 with private; 

 procedure Imprimeix (This : Objecte) ; -- redefineix el procediment virtual (abstracte a Imprimible)

private 
 -- declaració privada
end ProgramadorAmbImprimible ;

package body ProgramadorAmbImprimible is

 procedure Imprimeix (This : Objecte) is -- implementa Imprimible 
 begin
 ...
 end ;
end ProgramadorAmbImprimible ;

Concurrència

  • Fils d'execució:
    • La clàusula task designa un fil d'execució que engega tot just en acabar d'inicialitzar la construcció que l'enclou. (exemple).
    • La seva definició inclourà els canals d'entrada (Entry) del fil d'execució.
  • Exclusió mútua i espera condicionada (POSIX condition variables): La construcció Protected incorpora un monitor a l'estructura. (exemple)
  • Transferència de control asíncrona: La clàusula select {esdeveniment} then-abort procediment pot incloure un procediment que es cancel·larà en el moment que s'esdevingui algun dels esdeveniments especificats al select.(exemple)[33]

Compilació

  • Compilació: compila l'arbre de paquets obtingut de les clàusules d'importació with Nom_Paquet;
gnatmake hola.adb
  • Compilació separada:
gcc -c hola.adb
gnatbind hola # genera b~hola.ads i .adb que conté el ''package ada_main'' autogenerat de l'aplicació.
gnatlink hola

Fitxer de configuració del projecte

  • El fitxer gnat.adc es pot establir per contenir Pragmes de Configuració del projecte del directori.[34] El compilador cercarà el fitxer de configuració al directori de treball.

L'ordre d'inicialització dels mòduls

El mòdul autogenerat ada_main inclou els procediments d'inicialització adainit i de tancament adafinal. El procediment adainit executa la inicialització de cada mòdul en l'ordre deduït de les clàusules with i les pragmes Elaborate.

Vegeu ref.[35]

  • gnatbind: genera els fitxers .ads i .adb que conté el mòdul ada_main, amb nom de fitxer obtingut prefixant amb b~ el nom del mòdul principal.

L'ordre d'inicialització es pot alterar quan a un mòdul li convé que un altre s'inicialitzi abans, especificant-ho amb la pragma Elaborate o Elaborate_All.[35] 

 -- força la inicialització prèvia del mòdul_M i els mòduls que importi.
 -- alterant l'ordre d'exec. de les inicialitzacions al procés autogenerat ''adainit''
 Pragma Elaborate_All (mòdul_M)

Generació de biblioteques

En cas de voler generar una biblioteca en comptes d'un executable, caldrà fer un programa principal de pega que cridi a les rutines de la biblioteca i extreure'n del mòdul principal generat (ada_main) els processos d'inicialització i tancament adainit i adafinal que inclourem a les rutines d'inicialització i finalització de la biblioteca de relligat dinàmic (.dll o bé .so), nom_biblioinit i nom_bibliofinal.[36]

JGNAT a la Màquina Virtual Java

AdaCore, mantenidor del compilador GNAT, disposa a la pàgina de descàrregues de codi obert d'una versió per a "jvm-windows"[37][38] que també funciona sobre Linux mitjançant l'emulador Wine excepte pels caràcters no anglosaxons (la codif. de caràcters és Latin-1 a Windows i UTF-8 a GNU/Linux).

Compilació a GNU/Linux: 

 wineconsole --backend=curses cmd
 jvm-gnatmake -gnat05 principal
 exit

Execució (a la consola Unix): 

 export JGNAT_JAR=~/.wine/drive_c/GNAT/2010/lib/jgnat.jar
 java -cp .:$JGNAT_JAR principal

Exemples

Composició. Mòduls genèrics i Functors

  • La biblio paramètrica en tipus i operacions (funció d'un tipus T i d'una op. formal Producte) :
-- fitxer la_meva_biblio.ads -- signatura

generic 
 type T is private; -- paràmetre de tipus (''private'': tipus opac)
 with function Producte (X, Y: T) return T; -- paràmetre funció
 -- el param. actual ha de coincidir en la signatura de la funció

package La_Meva_Biblio is

 function Quadrat (x:T) return T ;

end La_Meva_Biblio ;

-- fitxer la_meva_biblio.adb -- implementació

package body La_Meva_Biblio is

 -- implementa Quadrat basat en la funció Producte que és paràmetre del genèric
 function Quadrat (x:T) return T is
 begin
 return Producte (x, x) ;
 end quadrat ;

end La_Meva_Biblio ;
  • Un Functor (mòdul amb un mòdul abstracte com a paràmetre formal). Transformarà instàncies que implementin La_Meva_Biblio.
-- fitxer el_meu_functor.ads -- signatura
with La_Meva_Biblio ;

generic 
 with package Biblio is new La_Meva_Biblio (<>); -- mòdul formal. cal que el mòdul paràmetre actual n'implementi la signatura
 -- en aquest cas, cal que sigui derivat de La_Meva_Biblio
 -- <>: indefinit en la parametrització (abstracte)

package El_meu_functor is

 use Biblio; -- incorpora l'espai de noms del mòdul formal

 function Cub(x: T) return T ;

 function Quadrat(x: T) return T renames Biblio.quadrat; -- publica una funció del mòdul formal

end El_meu_functor ;

-- fitxer el_meu_functor.adb -- implementació
package body El_Meu_Functor is

 function Cub (x:T) return T is
 begin
 return Producte (Quadrat(x), x) ;
 end ;

end El_Meu_Functor ;
  • El principal:
-- fitxer principal.adb

-- paquets per relligar amb el ''linker''
with La_Meva_Biblio ;
with El_Meu_Functor ;
with Ada.Text_IO; 

procedure Principal is
 -- nom curt per al mòdul
 package TextIO renames Ada.Text_IO ;

 -- instanciem mòduls genèrics per a l'entrada/sortida dels tipus primitius per als tipus concrets

 package IntIO is new Ada.Text_IO.Integer_IO (Integer); -- Integer_IO per a precisió Integer
 package LFloatIO is new Ada.Text_IO.Float_IO (Long_Float) ; -- Float_IO per a precisió Long_Float
 package BoolIO is new Ada.Text_IO.Enumeration_IO (Boolean) ; -- Enumeration_IO per al cas Boolean

 -- instanciem biblioteques

 package La_Meva_Biblio_sobre_Sencers is new La_Meva_Biblio(T => Integer, Producte => "*") ;
 package La_Meva_Biblio_sobre_Reals is new La_Meva_Biblio(T => Long_Float, Producte => "*") ;

 package El_Meu_Functor_sobre_Sencers is new El_Meu_Functor(La_Meva_Biblio_sobre_Sencers) ;
 package El_Meu_Functor_sobre_Reals is new El_Meu_Functor(La_Meva_Biblio_sobre_Reals) ;

 -- declaració variables

 i : constant Integer := 2 ;
 j,k : Integer ;
 x : constant Long_Float := 2.0 ;
 y,z : Long_Float ;

 comprovacio: Boolean ;

begin
 j := La_Meva_Biblio_sobre_Sencers.Quadrat(i) ;
 y := La_Meva_Biblio_sobre_Reals.Quadrat(x) ;

 k := El_Meu_Functor_sobre_Sencers.Cub(i) ;
 z := El_Meu_Functor_sobre_Reals.Cub(x) ;

 TextIO.Put("Quadrat i Cub de 2 Integer, i comprovació:");
 IntIO.Put(j, Width => 4); -- format: %4d
 IntIO.Put(k, 4) ;

 comprovacio := j = El_Meu_Functor_sobre_Sencers.Quadrat(i) ;

 TextIO.Put(" ") ;
 BoolIO.Put(comprovacio) ;

 TextIO.New_Line(Spacing => 2); -- spacing: nombre de salts de línia

 TextIO.Put("Quadrat i Cub de 2.0 Long_Float, i comprovació:");
 LFloatIO.Put(y, Fore => 3, Aft => 2, Exp => 0); -- format: %3.2f; Exp (dígits exponent)
 LFloatIO.Put(z, 3, 2, 0) ;

 comprovacio := y = El_Meu_Functor_sobre_Reals.Quadrat(x) ;

 TextIO.Put(" ") ;
 BoolIO.Put(comprovacio) ;

 TextIO.New_Line; 

end Principal;

Compila i executa: 

 gnatmake principal.adb
 ./principal

dona el resultat: 

Quadrat i Cub de 2 Integer, i comprovació: 4 8 TRUE

Quadrat i Cub de 2.0 Long_Float, i comprovació: 4.00 8.00 TRUE

Composició en O.O. - Parametritzant per tipus d'objecte

Parametritzant per tipus d'objecte amb requeriments de superclasse i interfaces

  • Les constants de configuració de l'aplicació
-- fitxer definicions.ads
package Definicions is
 TITOL_APLICACIO : constant String := "Títol_aplicació" ;
end Definicions ;
  • L'interface :
-- fitxer imprimible.ads -- només signatura
package Imprimible is

 type Objecte is interface ;

 procedure Imprimeix(obj: Objecte) is abstract; -- is abstract => cal redefinir-lo en la classe derivada
 -- procedure Imprimeix(obj: Objecte) is null; -- is null => no implementat, no és obligat redefinir-lo

end Imprimible ;
  • La biblio paramètrica en un tipus descendent d'un tipus d'objecte i amb requeriment d'interface
-- fitxer la_meva_biblio.ads -- signatura
with Persona ;
with Imprimible ;

generic 
 type T is new Persona.Objecte and Imprimible.Objecte with private; -- tipus formal 
 -- (cal que sigui derivat de Persona.Objecte 
 -- i que implementi Imprimible.Objecte)

package La_Meva_Biblio is

 procedure ImprimeixISaltaLinia (obj:T) ;

end La_Meva_Biblio ;

-- fitxer la_meva_biblio.adb -- implementació
with Ada.Text_IO ;
with Ada.Text_IO.Bounded_IO ;

with Ada.Strings ;
with Ada.Strings.Bounded;

package body La_Meva_Biblio is

 MAX_BUF : constant Integer := 20 ;
 package SB_Buf is new Ada.Strings.Bounded.Generic_Bounded_Length (MAX_BUF) ;
 package SB_Buf_IO is new Ada.Text_IO.Bounded_IO(SB_Buf) ;

 package TextIO renames Ada.Text_IO ;

 títol: SB_Buf.Bounded_String ;

 procedure ImprimeixISaltaLinia (obj:T) is
 begin
 SB_Buf_IO.Put (títol) ;
 Imprimeix (obj) ;
 TextIO.New_Line(Spacing => 1) ;

 end ImprimeixISaltaLinia ;

begin -- inicialització de mòdul
 -- útil per inicialitzacions que depenen d'un altre mòdul

 títol := SB_Buf.To_Bounded_String(Definicions.TITOL_APLICACIO & ": ") ;

end La_Meva_Biblio ;
  • La classe arrel Persona (incorpora un constructor i un mètode Put_To_String(obj))
-- fitxer persona.ads -- signatura
with Ada.Strings.Bounded; -- cadenes de text acotades

package Persona is

 type Objecte is tagged private; -- ''tagged'': objectes, ''private'': opac, definit a l'àrea privada

 function Put_To_String(obj: Objecte) return String ;

 package Eines is -- mòdul niuat per a les funcions que no volem virtuals (heretables)

 function Nou_Persona(nom: String; edat: Integer) return Objecte ;
 end Eines ;

 MAX_NOM : constant integer := 16 ;
 package SB_Nom is new Ada.Strings.Bounded.Generic_Bounded_Length (MAX_NOM) ;

private 
 type Objecte is tagged record
 Nom: SB_Nom.Bounded_String ;
 Edat: Integer ;
 end record ;

end Persona;

-- fitxer persona.adb -- implementació
with Ada.Text_IO ;
with Ada.Strings ;
with Ada.Strings.Fixed ;
with Ada.Strings.Bounded ;

package body Persona is

 package IntIO is new Ada.Text_IO.Integer_IO (Integer) ;

 package body Eines is -- mòdul niuat per les funcions que no volem virtuals (heretables)

 function Nou_Persona(nom: String; edat: Integer) return Objecte is
 begin
 return Persona.Objecte'(Nom => Persona.SB_Nom.To_Bounded_String(nom)
			, Edat => edat
			) ;
 exception
 when E: Ada.Strings.Length_Error =>
 Ada.Text_IO.Put("error: nom massa llarg, màxim: ") ;
 IntIO.Put(MAX_NOM) ;
 Ada.Text_IO.New_Line(1) ;
 raise ;

 end Nou_Persona ;
 end Eines ;

-----------------------
 function Put_To_String(obj: Objecte) return String is

 MAX_BUF : constant Integer := 40 ;
 package SB_Buf is new Ada.Strings.Bounded.Generic_Bounded_Length (MAX_BUF) ;

 sb_buf1: SB_Buf.Bounded_String ;
 buf2: String (1 .. 10) ;

 use SB_Buf; -- incorpora espai de noms
 use Ada.Strings ;

 begin
 sb_buf1 := To_Bounded_String(SB_Nom.To_String(obj.nom)) ;

 IntIO.Put (To => buf2, Item => obj.edat) ;

 return To_String(sb_buf1 & " " & Fixed.Trim(buf2, Left)) ;
 end Put_To_String ;

end Persona;
  • La classe derivada Programador: implementa l'interface i, a banda, incorpora un constructor i sobrescriu el mètode Put_To_String(obj).
-- fitxer programador.ads -- signatura
with Persona ;
with Imprimible ;

package Programador is

 type Objecte is new Persona.Objecte -- deriva de Persona.Objecte 
 and Imprimible.Objecte -- i també de Imprimible.Objecte
 with private; -- extensió de camps opaca (a l'àrea privada)

 overriding function Put_To_String(obj: Objecte) return String; -- sobrescriu mètode de la superclasse

 procedure Imprimeix (obj: Objecte) ;

 type Llenguatge is (LLENG_ADA, HASKELL, OCAML, SCALA); -- LLENG_ADA doncs ADA és nom reservat

 package Eines is -- mòdul niuat per les funcions que no volem virtuals (heretables)

 function Nou_Programador(nom: String; edat: Integer; especialitat: Llenguatge) 
		 return Objecte ;
 end Eines ;

private

 type Objecte is new Persona.Objecte and Imprimible.Objecte with record -- extensió de registre de camps

 Especialitat: Llenguatge ;
 end record; 

end Programador;

-- fitxer programador.adb -- implementació
with Ada.Text_IO ;
with Ada.Strings ;
with Ada.Strings.Bounded ;

package body Programador is

 package body Eines is -- mòdul niuat per les funcions que no volem virtuals (heretables)

 function Nou_Programador(nom: String; edat: Integer; especialitat: Llenguatge) 
		 return Objecte is
 begin
 return Objecte'(Persona.Eines.Nou_Persona(nom, edat) with Especialitat => especialitat) ;
 end Nou_Programador ;
 end Eines ;

------------
 function Put_To_String(obj: Objecte) return String is

 package Llenguatge_IO is new Ada.Text_IO.Enumeration_IO(Llenguatge) ;

 MAX_BUF : constant Integer := 60 ;
 package SB_Buf is new Ada.Strings.Bounded.Generic_Bounded_Length (MAX_BUF) ;

 sb_buf1: SB_Buf.Bounded_String ;
 buf2: String (1 .. 12) ;

 use SB_Buf; -- incorpora espai de noms

 begin
 sb_buf1 := To_Bounded_String(
 Persona.Put_To_String(-- crida al mètode homònim de la superclasse
 Persona.Objecte(obj) -- cal fer un ''up-cast'' (caracterització) de l'objecte 
 -- al supertipus corresp. al mètode
)) ;

 Llenguatge_IO.Put(buf2, obj.especialitat) ;

 return To_String(sb_buf1 & " " & buf2) ;
 end Put_To_String ;

------------
 procedure Imprimeix (obj: Objecte) is

 package TextIO renames Ada.Text_IO ;

 begin
 TextIO.Put ("Programador: ") ;
 TextIO.Put (Put_To_String(obj)) ;
 end Imprimeix ;

end Programador;
  • Principal:
-- fitxer principal.adb
with La_Meva_Biblio ;
with Programador ;

procedure Principal is

 package La_Meva_Biblio_ProgImp is new La_Meva_Biblio(T => Programador.Objecte) ;

 obj : Programador.Objecte ;

 use Programador; -- incorpora espai de noms del mòdul
 use La_Meva_Biblio_ProgImp ;

begin
 obj := Eines.Nou_Programador("Gabriel", 59, Especialitat => HASKELL) ;

 ImprimeixISaltaLinia(obj) ;
end Principal;

Compila i executa: 

 gnatmake principal.adb
 ./principal

Comunicació síncrona (rendez-vous)

Vegeu ref.[39] 

task: fil d'execució (ang: ''thread'')

entry: canal d'entrada (bústia de comunicació amb cua de missatges)

[40] 

(when condició => accept canal) : entrada del canal amb guarda (procés condicionat)
Activació de tasques[41]
-- fitxer prova.adb
with Ada.Strings ;
with Ada.Strings.Fixed ;
with Ada.Strings.Bounded ;

with Ada.Text_IO ;
with Ada.Text_IO.Bounded_IO ;

procedure Prova is
 package TextIO renames Ada.Text_IO ;

 str1 : String := "abcdefghi" ;
 MAX_BUF : constant Integer := str1'Last ;

 package SB_Buf is new Ada.Strings.Bounded.Generic_Bounded_Length (MAX_BUF) ;
 package SB_Buf_IO is new Ada.Text_IO.Bounded_IO(SB_Buf) ;

 sb_buf2 : SB_Buf.Bounded_String ;

 type T_ESTAT is range 1..(MAX_BUF +1) ;

 task Automata is -- task és fil d'execució (''thread'')
 entry Llegeix(ch: in Character); -- canal d'entrada
 entry Imprimeix; -- canal d'entrada
 end Automata ;

 task body Automata is -- l'activació s'inicia en completar la inicialització de l'objecte que l'enclou

 Estat: T_ESTAT := T_ESTAT'First ;
 -- use SB_Buf ;
 begin
 loop
 select
	when Estat < T_ESTAT'Last =>
		accept Llegeix(ch: in Character) do

 SB_Buf.Append(sb_buf2, ch) ;
 TextIO.Put(ch); -- fem l'eco 
		end Llegeix ;
		Estat := Estat +1 ;
 or
 when Estat = T_ESTAT'Last =>
	 accept Imprimeix do

 TextIO.New_Line ;
		SB_Buf_IO.Put(sb_buf2) ;
	 end Imprimeix ;
 or 
 terminate; -- acaba quan hi ha una opció ''terminate'' oberta
 -- i no hi ha entrades pendents 
 -- i totes les tasques (fils d'execució) estan igual 
 -- i el procés principal enllesteix.

 -- o bé, en comptes d'acabar, especificar un lapse de temps i les accions a prendre

 delay 1.0; TextIO.New_Line -- termini i accions subseqüents al venciment

 end select ;
 end loop ;

 end Automata ;
begin
 for i in str1'Range loop

 Automata.Llegeix(str1(i)) ;
 delay 0.2 ;

 end loop ;
 Automata.Imprimeix ;

end prova ;

gnatmake prova.adb
./prova

Transferència de control asíncrona

Càlculs abortables per venciment de terminis o altres esdeveniments esmentats a la clàusula select. Detalls a la documentació.[42] 

select
 -- ''delay or triggering statement''
 delay 5.0;
 Put_Line("El càlcul no convergeix");
then abort
 -- Aquest càlcul està limitat en temps pel termini prèviament esmentat
 Càlcul_que_pot_excedir_el_temps_tolerable(X, Y) ;
end select;

protected - Exclusió mútua i accés condicionat

La construcció protected aporta coherència al manteniment d'estructures compartides per diferents fils d'execució.

Aporta un monitor a l'estructura per garantir l'exclusió mútua dels fils d'execució que executin els membres exportats de l'estructura.[43]

Les clàusules Entry permeten condicionar el desblocatge d'execució (monitor) a una condició expressada en la clàusula when. 

-- fitxer prova.adb -- procés cua d'esdeveniments

with Ada.Text_IO ;
with Ada.Containers.Doubly_Linked_Lists ;

procedure Prova is

 package TextIO renames Ada.Text_IO ;

 type TEsdeveniment is (SUCCES_A, SUCCES_B, FINAL) ;

 package TEsdeveniment_IO is new Ada.Text_IO.Enumeration_IO (TEsdeveniment) ;

 package Cua_Esdev is new Ada.Containers.Doubly_Linked_Lists (TEsdeveniment); -- cua de dos caps, il·limitada

----------------

 protected Cua_Protegida is

 procedure Afegir(Esdev: TEsdeveniment); -- procedure (no bloca) (cua és il·limitada) 
 entry Retirar_Primer(Esdev: out TEsdeveniment); -- entry (pot blocar) (Retirar_Primer requereix cua no buida)
 private
 Cua: Cua_Esdev.List ;
 end Cua_Protegida; 

 protected body Cua_Protegida is

 procedure Afegir(Esdev: TEsdeveniment) is
 begin
 Cua_Esdev.Append(Cua, Esdev) ;
 end Afegir;

 entry Retirar_Primer (Esdev: out TEsdeveniment) -- canal d'entrada 
 when not Cua_Esdev.Is_Empty(Cua) is -- requeriment d'accés
 begin
 Esdev := Cua_Esdev.First_Element(Cua) ;
 Cua_Esdev.Delete_First(Cua) ;
 end Retirar_Primer;

 end Cua_Protegida ;

----------------

 task Processa_Esdeveniments; -- no exporta res

 task body Processa_Esdeveniments is
 Es_Final: Boolean := False ;
 begin
 while not Es_Final loop
 declare
 Esdev: TEsdeveniment ;
 begin

 Cua_Protegida.Retirar_Primer(Esdev) ;

 TEsdeveniment_IO.Put(Esdev) ;
 TextIO.New_Line ;

 Es_Final := Esdev = FINAL ;
 end ;
 end loop ;
 end Processa_Esdeveniments ;

begin
 Cua_Protegida.Afegir (SUCCES_A) ;
 Cua_Protegida.Afegir (SUCCES_B) ;
 delay 1.0 ;

 Cua_Protegida.Afegir (FINAL) ;
end Prova ;

gnatmake prova.adb
./prova

Allotjament dinàmic i Memòria d'àmbit

Vegeu #Gestió de memòria 

-- fitxer prova_mem.ads

package Prova_Mem is
 procedure Prova ;
end Prova_Mem ;

-- fitxer prova_mem.adb

with Ada.Text_IO ;
with Ada.Unchecked_Deallocation ;
with System.Pool_Local ;
with Ada.Exceptions ;

package body Prova_Mem is

 package Except renames Ada.Exceptions ;

 package Txt_IO renames Ada.Text_IO ;
 package Int_IO is new Ada.Text_IO.Integer_IO (Integer) ;
 package Boolean_IO is new Ada.Text_IO.Enumeration_IO (Boolean) ;

 procedure Prova is

 type Tipus is array (1..1000) of Integer;
 type Ptr_A_Tipus is access Tipus;

 Local_Pool : System.Pool_Local.Unbounded_Reclaim_Pool; -- memòria d'àmbit.
 for Ptr_A_Tipus'Storage_Pool use Local_Pool ;

 procedure Free_Ptr_A_Tipus is new Ada.Unchecked_Deallocation (Tipus, Ptr_A_Tipus);

 subtype Ptr_No_Nul_A_Tipus is not null Ptr_A_Tipus ;

 A : Ptr_A_Tipus;

 procedure Allotja is
 begin
	A := new Tipus'(others=>10); -- allotja i inicialitza
 end Allotja;

 procedure DesAllotja is
 begin
	Free_Ptr_A_Tipus (A);
 end DesAllotja;

 procedure Comprova_Nul (B: Ptr_A_Tipus) is
 begin

 Txt_IO.Put ("Que és nul el punter? ") ;
 Boolean_IO.Put (B = null) ;
 Txt_IO.New_Line ;
 end Comprova_Nul ;

 procedure Imprimeix_Elem (B: Ptr_No_Nul_A_Tipus) is -- restringit pel subtipus, dispara exc. Constraint_Error
 -- procedure Imprimeix_Elem (B: not null access Tipus) is -- alternativa
 vec: Tipus ;
 begin
 vec := B.all ;
 Txt_IO.Put ("El primer elem. és") ;
 Int_IO.Put (vec(1), Width => 4) ;
 Txt_IO.New_Line; 
 end Imprimeix_Elem ;

 begin

 Allotja ;

 A.all := (others => 20) ;

 Comprova_Nul(A) ;

 Imprimeix_Elem(A) ;

 Allotja ;
 DesAllotja; -- A queda ''null''

 Comprova_Nul(A) ;

 begin
 Imprimeix_Elem(A) ;

 exception
 when Constraint_Error => Txt_IO.Put_Line ("Restricció ''not null'' fallida: El punter era nul") ;

 when E: others => Txt_IO.Put_Line ("disparada: " & Except.Exception_Name (E));
 end ;

 Allotja ;
 end Prova; -- el Local_Pool queda fora d'àmbit i se'n reclama la memòria
end Prova_Mem ;

-- fitxer principal.adb

with Prova_Mem ;

procedure Principal is
begin
 Prova_Mem.Prova ;
end ;

gnatmake principal.adb
./principal

O.O. - Finalització controlada - Estructura amb component allotjat dinàmicament i comptador de referències

Classe d'objectes amb Finalització controlada, derivats de la classe abstracta Ada.Finalization.Controlled. Mètodes cridats automàticament:

  • Initialize: cridat en les declaracions sense inicialització
  • Finalize: cridat en deslligar l'objecte de la variable, perquè, o bé se li ha assignat un altre valor a la variable, o bé la variable surt de l'àmbit
  • Adjust: cridat en lligar un objecte a una variable a les assignacions, després de la còpia superficial (bit a bit) de l'objecte, per si cal clonar els membres referits per punters o si cal portar un comptador de referències.

Vegeu #Constructors, Destructors i Clonadors. 

-- fitxer controlat.ads
with Carrega ;
with Ada.Finalization; 

package Controlat is

 use Carrega ;

 type Objecte is new Ada.Finalization.Controlled with -- classe derivada de ''Ada.Finalization.Controlled''
 record
 Ptr_A_La_Meva_Carrega: Carrega.Ptr_A_Carrega := null ;
 end record;

private

 procedure Initialize(Obj: in out Objecte); -- constructor buit (cridat quan no hi ha inicialització en la declaració)
 procedure Adjust(Obj: in out Objecte); -- constructor de còpia (ajustatge després de còpia superficial)
 procedure Finalize (Obj: in out Objecte); -- cridat en sortir de l'àmbit o quan l'obj. es deslliga de la variable quan és modificada
end Controlat;

-- fitxer controlat.adb
with Ada.Text_IO; 

package body Controlat is

 package Txt_IO renames Ada.Text_IO ;
 package Int_IO is new Ada.Text_IO.Integer_IO (Integer) ;

 procedure Initialize(Obj: in out Objecte) is -- constructor buit 
 begin
 Txt_IO.Put("Initialize:"); 

 Obj.Ptr_A_La_Meva_Carrega := Carrega.Nova_Carrega (Id => 1); 
 Txt_IO.New_Line ;
 end;

 procedure Adjust(Obj: in out Objecte) is -- constructor de còpia (ajustatge després de còpia superficial bit a bit)
 begin
 Txt_IO.Put("Adjust :"); 

 Carrega.Incr_Refs(Obj.Ptr_A_La_Meva_Carrega) ;
 Txt_IO.New_Line ;
 end;

 procedure Finalize (Obj: in out Objecte) is -- en sortir de l'àmbit o en ésser deslligat de la ref.
 refs: Natural ;
 begin
 Txt_IO.Put("Finalize :"); 
 if not Carrega.Es_Nul (Obj.Ptr_A_La_Meva_Carrega) then 

 Carrega.Decr_Refs(Obj.Ptr_A_La_Meva_Carrega, refs) ;

 if refs = 0 then
	Carrega.Allibera_Carrega (Obj.Ptr_A_La_Meva_Carrega) ;
	Txt_IO.Put("; Desallotjat") ;
 end if ;
 end if ;
 Txt_IO.New_Line ;
 end;
end Controlat;
  • La càrrega
-- fitxer carrega.ads
with Ada.Unchecked_Deallocation; 

package Carrega is

 type Carrega is private ;

 type Ptr_A_Carrega is access Carrega ;

 function Nova_Carrega (Id: integer) return Ptr_A_Carrega ;
 function Es_Nul(ptr_carr: Ptr_A_Carrega) return Boolean ;

 procedure Incr_Refs (ptr_carr: in Ptr_A_Carrega) ;
 procedure Decr_Refs (ptr_carr: in Ptr_A_Carrega; refs: out Natural) ;

 procedure Allibera_Carrega (ptr_carr: in out Ptr_A_Carrega) ;

 private
 type Carrega is record 
 Id: Integer ;
 Num_Refs: Natural := 1 ;
 end record ;

 procedure Free_Carrega is new Ada.Unchecked_Deallocation (Carrega, Ptr_A_Carrega);

end Carrega;

-- fitxer carrega.adb
with Ada.Text_IO; 

package body Carrega is

 package Txt_IO renames Ada.Text_IO ;
 package Int_IO is new Ada.Text_IO.Integer_IO (Integer) ;

 function Nova_Carrega (Id: integer) return Ptr_A_Carrega is
 Ptr: Ptr_A_Carrega := null ;
 begin
 Ptr := new Carrega'(Id => Id, others => <>); -- ''<>'': valors per defecte

 Txt_IO.Put(" Càrrega Id.: "); Int_IO.Put(Id, 4) ;
 Txt_IO.Put(" Refs: "); Int_IO.Put(Ptr.all.Num_Refs, 4) ;
 Txt_IO.New_Line ;
 return Ptr ;
 end Nova_Carrega ;

 function Es_Nul(ptr_carr: Ptr_A_Carrega) return Boolean is
 begin
 return ptr_carr = null ;
 end ;

 procedure Incr_Refs (ptr_carr: in Ptr_A_Carrega) is
 begin
 ptr_carr.all.Num_Refs := ptr_carr.all.Num_Refs +1 ;

 Txt_IO.Put(" Càrrega Id.: "); Int_IO.Put(ptr_carr.all.Id, 4) ;
 Txt_IO.Put(" Refs: "); Int_IO.Put(ptr_carr.all.Num_Refs, 4) ;
 end ;

 procedure Decr_Refs (ptr_carr: in Ptr_A_Carrega; refs: out Natural) is
 begin
 if ptr_carr.all.Num_Refs > 0 then
 ptr_carr.all.Num_Refs := ptr_carr.all.Num_Refs -1 ;
 end if ;
 refs := ptr_carr.all.Num_Refs ;

 Txt_IO.Put(" Càrrega Id.: "); Int_IO.Put(ptr_carr.all.Id, 4) ;
 Txt_IO.Put(" Refs: "); Int_IO.Put(ptr_carr.all.Num_Refs, 4) ;

 end ;

 procedure Allibera_Carrega (ptr_carr: in out Ptr_A_Carrega) is
 begin
 Free_Carrega(ptr_carr) ;
 end ;

end Carrega;
  • Provatura:
-- fitxer principal.adb
with Carrega ;
with Controlat ;
with Ada.Finalization; 
with Ada.Text_IO ;

procedure Principal is

 package Txt_IO renames Ada.Text_IO ;

 use Controlat ;
 obj1: Controlat.Objecte; -- Sense inicialitzar, ''Initialize'' s'executa

begin
 declare -- àmbit intern fet a posta per a l'exemple
 obj2: Controlat.Objecte := (Ada.Finalization.Controlled 
 with Ptr_A_La_Meva_Carrega => Carrega.Nova_Carrega (Id => 2)); -- ''Initialize'' no actúa
 obj3: Controlat.Objecte := (Ada.Finalization.Controlled 
 with Ptr_A_La_Meva_Carrega => Carrega.Nova_Carrega (Id => 3)); -- ''Initialize'' no actúa
 begin
 Txt_IO.New_Line; Txt_IO.Put_Line("-- obj2 := obj3 -- finalitza objecte de la var obj2; adjust objecte de la var obj3") ;
 obj2 := obj3; 

 Txt_IO.New_Line; 
 Txt_IO.Put_Line("-- sortida àmbit intern, variables obj2 i obj3 surten del seu àmbit") ;
 end; -- sortida de l'àmbit, 

 Txt_IO.New_Line; 
 Txt_IO.Put_Line("-- sortida àmbit extern, variable obj1 surt de l'àmbit") ;
end Principal;

Compila i executa: 

gnatmake principal.adb
./principal

dona: 

Initialize: Càrrega Id.: 1 Refs: 1

 Càrrega Id.: 2 Refs: 1
 Càrrega Id.: 3 Refs: 1

-- obj2 := obj3 -- finalitza objecte de la var obj2; adjust objecte de la var obj3
Finalize : Càrrega Id.: 2 Refs: 0; Desallotjat
Adjust : Càrrega Id.: 3 Refs: 2

-- sortida àmbit intern, variables obj2 i obj3 surten del seu àmbit
Finalize : Càrrega Id.: 3 Refs: 1
Finalize : Càrrega Id.: 3 Refs: 0; Desallotjat

-- sortida àmbit extern, variable obj1 surt de l'àmbit
Finalize : Càrrega Id.: 1 Refs: 0; Desallotjat

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Fuegi,, J.; Francis,, J. «Lovelace & Babbage and the creation of the 1843 'notes'». IEEE Annals of the History of Computing, V.25, n.4, Octubre-desembre 2003, p.16-26.
  2. ↑ Concurrència en Ada Arxivat 2010-09-30 a Wayback Machine.(castellà)
  3. ↑ La trobada en Ada Arxivat 2010-04-01 a Wayback Machine.(castellà)
  4. ↑ Burns, Alan; Wellings, Andrew J. Concurrent and real-time programming in Ada 2005 (en anglès). Cambridge University Press, 2007. ISBN 0521866979. 
  5. ↑ GNAT portat al sistema de compiladors LLVM Arxivat 2008-05-05 a Wayback Machine. en anglès
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Especificació i API estàndard de l'Ada 2005 en anglès Firefox mostra pàgines en blanc. Cal refrescar un parell de cops i surten o fer servir un navegador basat en Webkit com ara Chrome o Safari
  7. ↑ «Fundamental data types». Arxivat de l'original el 2012-03-11. [Consulta: 22 octubre 2010].
  8. ↑ Tipus en anglès
  9. ↑ 9,0 9,1 Atributs dels tipus estàndard en Ada2005 en anglès
  10. ↑ Tipus access en anglès
  11. ↑ Assercions
  12. ↑ Precondicions i Postcondicions(anglès)
  13. ↑ Ada2005 Elements predefinits al mòdul Ada.Standard en anglès
  14. ↑ 14,0 14,1 Access i mecanismes de gestió de memòria en anglès
  15. ↑ Gestors d'allotjament en anglès
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Adacore - Memory management Arxivat 2011-07-03 a Wayback Machine. en anglès
  17. ↑ Big Book of Ada - Advanced - Packages en anglès Vegeu apartats "Dynamic Allocation" i "Storage Pools".
  18. ↑ Gestor d'allotjament Unbounded_No_Reclaim Arxivat 2015-11-25 a Wayback Machine. en anglès
  19. ↑ Garbage Collection a GNAT de GNU en anglès
  20. ↑ Gestor d'allotjament Unbounded_Reclaim_Pool Arxivat 2015-11-25 a Wayback Machine. en anglès
  21. ↑ Gestor d'allotjament Stack_Bounded_Pool[Enllaç no actiu] en anglès
  22. ↑ Ada programming - Access_to_Constant
  23. ↑ Qualificador Aliased en anglès
  24. ↑ Tipus limitats en anglès
  25. ↑ Eliminar un objecte d'un Storage_Pool en anglès
  26. ↑ Unchecked_Deallocation
  27. ↑ Pragma Controlled en anglès
  28. ↑ Pragma Volatile en anglès
  29. ↑ Pragma Atomic en anglès
  30. ↑ AdaCore - Gem #97: Reference Counting in Ada - Part 1(anglès)
  31. ↑ Constructors, clonadors i destructors Arxivat 2011-03-04 a Wayback Machine. en anglès
  32. ↑ Viquillibre: prog. en Ada - Orientació a Objectes per a programadors de C++ en anglès
  33. ↑ Expansion of Rendez-vous Arxivat 2012-02-13 a Wayback Machine.(anglès) 10.3 Asynchronous Transfer of Control
  34. ↑ Pragmes de Configuració en anglès
  35. ↑ 35,0 35,1 Elaboration Order Handling in GNAT
  36. ↑ GNAT i Creació de biblioteques Arxivat 2011-05-23 a Wayback Machine. en anglès
  37. ↑ Descàrrega de GNAT per a JVM[Enllaç no actiu] en anglès
  38. ↑ Manual de JGNAT Arxivat 2010-12-01 a Wayback Machine. en anglès
  39. ↑ Viquillibre Ada programming - Tasking en anglès
  40. ↑ Ada2005 - clàusules Entry en anglès
  41. ↑ Activació de tasques en anglès
  42. ↑ Asynchronous Transfer of Control
  43. ↑ Protected objects Arxivat 2010-10-01 a Wayback Machine. en anglès

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ada