Són animals completament aquàtics que no tenen les àmplies escates ventrals trobades en la majoria de les altres serps i de la possessió d'ulls dorsals. Els trets més notables estan en la seva pell i escates. La pell és fluixa i folgada fent l'efecte, de ser diverses mides més grans que la serp, i les escates, més que traslapades, són petites projeccions piramidals que justifiquen el seu nom comú.
Són d'un color dorsal marró fosc. Ventralment són groguenques. La zona lateral té una fila de taques o banda fosca ben definida.
Els orificis nasals s'obren en la part superior del musell, al centre d'una escata anular, podent ser obturats per complet per un esfínter o espècie de diafragma.
Hi ha un marcat dimorfisme sexual. Els mascles mesuren fins a vuitanta cm de longitud, mentre que les femelles mesuren 1,40 m i solen arribar fins als 2,50 m de longitud.
La característica d'aquest gènere és la seva cuaprènsil, amb la qual s'ancoren a les plantes i arrels que es troben a l'aigua.
Per ser ovovivípares no necessiten anar a terra per dipositar els seus ous. Tenen fins a trenta cries per posta.
Aquestes serps són depredadores d'emboscada que estan a l'aguait a la part inferior dels rius, lleres i estuaris esperant que s'aproximin els peixos que atrapen. Les aspres escates les permeten sostenir els peixos tot i la capa de moc.
McDiarmid RW, Campbell JA, Touré T. 1999. Snake Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, vol. 1. Herpetologists' League. 511 pp. ISBN 1-893777-00-6 (series). ISBN 1-893777-01-4 (volume).
.svg){kind=icon}
