Achille Mbembe

(2015)
Biografia
Naixement	27 juliol 1957 (67 anys) Camerun
Secretari general Council for the Development of Social Science Research in Africa (en)
1996 – 2000
Dades personals
Residència	Johannesburg
Formació	Universitat de París I Panteó-Sorbona - ciència de la història (–1989) Institut d'Estudis Polítics de París
Director de tesi	Catherine Coquery-Vidrovitch
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Ocupació	filòsof, politòleg, professor d'universitat, escriptor de no-ficció, historiador
Ocupador	Universitat Duke Universitat de Colúmbia Universitat Harvard Universitat de Califòrnia a Irvine Universitat del Witwatersrand Institució Brookings
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (2015–)
Moviment	Postcolonialisme
Influències	Frantz Fanon, Aimé Césaire, Fabien Eboussi Boulaga (en) , Michel Foucault, Jean Marc Ela (en) , Jean-François Bayart, Julius Nyerere, Georges Bataille, Georg Wilhelm Friedrich Hegel i Hannah Arendt
Obra
Obres destacables (2001) On the Postcolony (en) (2016) Polítiques de l'enemistat
Família
Cònjuge	Sarah Nuttall
Premis
(2024)  Premi Memorial Internacional Holberg (2019)  Premi Albertus-Magnus (2018)  Premi Gerda Henkel (2018)  Premi Ernst Bloch (2015)  Premi Germans Scholl (2014)  doctor honoris causa per la Universitat de París 8  Membre de l'Acadèmia de Ciències de Sud-àfrica

Joseph-Achille Mbembe, conegut com a Achille Mbembe (nascut al 1957), és un filòsof camerunés, teòric polític, i intel·lectual.^[1]

Mbembe nasqué al 1957 a prop d'Otélé, al Camerun francés. Obtingué el doctorat en història a la Universitat de Sorbona a París, al 1989. Després obté un Diploma d'Estudis Avançats en ciència política per l'Institut d'Estudis Polítics de París. Ha tingut càrrecs en la Universitat de Colúmbia a Nova York, a la Institució Brookings de Washington, Universitat de Pennsilvània, Universitat de Califòrnia, Berkeley, Universitat Yale, Universitat de Duke i al Consell per al Desenvolupament d'Investigació de Ciència Social a Àfrica de Dakar, Senegal.^[2][3] Actualment es professor investigador d'Història i Política a la Universitat Harvard, W.I.B. Institut d'Investigació del Dubois.^[4]

Ha escrit sobre política i història africanes, incloent La naissance du maquis dans le Sud-Cameroun (París, Karthala, 1996).^[5] On the Postcolony es publicà a París l'any 2000 en francés i la traducció anglesa l'edità la Universitat de Premsa de Califòrnia, Berkeley, al 2001. El 2015, Wits University Press publica una nova edició africana.  El 14 de març de 2024, Achille Mbembe va rebre el premi Holberg 2024 d'arts i lletres, humanitats, dret i teologia. La cerimònia de lliurament té lloc el 6 de juny de 2024 a la Universitat de Bergen, Noruega.^[6]

Els seus temes principals de recerca són la història africana, els estudis postcolonials en política i ciència social. Tot i que se'l considera un postcolonial teòric, sobretot a causa del títol del seu primer llibre anglés, ell ha negat aquesta etiqueta, perquè veu el seu projecte com una acceptació i transcendència de la diferència més que no un retorn a un originari sense significat a una pàtria no metropolitana.^[7]

Els títols més importants de Mbembe són: Les jeunes et l'ordre politique en Afrique noire (1985) (El jovent i l'ordre polític a l'Àfrica negra); La naissance du maquis dans le Sud-Cameroun (1920-1960) (El naixement del maquis al sud de Camerun); Histoire des usos de la raison en colonie (1996); De la postcolonie. Essai sur l'Imaginación politique dans l'Afrique contemporaine (2000); Sortir de la grande nuit: Essai sur l'Afrique décolonisée (2003); Critique de la raison nègre (2013).^{[8][9][10][11][12][13]}

El seu treball central, On the Postcolony (Sobre la postcolònia), el publicà la Universitat de Premsa de Califòrnia al 2001. Mbembe hi argumenta que el discurs acadèmic i popular sobre Àfrica s'inscriu en una varietat de clixés units a pors i fantasies occidentals.^[14] Seguint Frantz Fanon i Sigmund Freud, Mbembe afirma que aquesta representació no és una reflexió sobre una Àfrica real sinó una projecció inconscient lligada a la culpa, la negació, i la compulsió repetida. 

Mbembe postula que el concepte de Michel Foucault de biopoder (com un acoblament de poder disciplinari i biopolític) ja no és suficient per explicar les formes contemporànies de subjugació. Sobre les idees de Foucault pel que fa a poder sobirà i biopoder, Mbembe afegeix el concepte de Necropolitica, que va més enllà d'“inscriure cossos dins d'aparats disciplinaris”.^[15] Raonant els exemples de Palestina, Àfrica, i Kosovo, Mbembe demostra com el poder sobirà ara es posa en pràctica amb la creació de zones de mort on la mort esdevé l'exercici definitiu de dominació i la forma primària de resistència.^[16]

El seu treball també ha examinat Johannesburg com a ciutat metropolitana i l'activitat de Frantz Fanon.

• 1985 Les Jeunes et l'ordre politique en Afrique noire, Éditions L'Harmattan, París 1985 ISBN 2-85802-542-8
• 1996 La naissance du maqui dans le Sud-Cameroun, 1920-1960: histoire des usages de la raison en colonie.
• 2000 De la Postcolonie, essai sur l'imagination politique dans l'Afrique contemporaine. (Edició anglesa On the Postcolony, 2001. Segona edició francesa revisada, 2005.)
• 2000 Du Gouvernement prive indirecte. (Edició anglesa En Govern Indirecte Privat (Estat de la Literatura), 2002.)
• 2010 Sortir de la grande nuit @– Essai sur l'Afrique décolonisée^[17]
• 2013 Critique de la raison nègre
• 2016 Politiques de l'inimitié

• 2014 Doctorat honoris causa atorgat per la Universitat París 8.
• 2015 Geschwister-Scholl-Preis per la seua Critique de la raison nègre.^[18]