Access Now és una organització sense ànim de lucre fundada l'any 2009 amb el propòsit de defensar i ampliar els drets digitals de les persones a tot el món,[1][2] indexar els tancaments d'internet,[3] proporcionar nodes de sortida per a la xarxa Tor[4] i posar fre a la indústria creixent de la cibervigilància i el ciberespionatge que representen una amenaça per als drets humans.[5]
Access Now va ser fundat per Brett Solomon, Cameran Ashraf, Sina Rabbani i Kim Pham el 2009, després de les controvertides eleccions presidencials iranianes d'aquell any.[7] Des d'aleshores, ha fet campanyes contra els tancaments d'internet,[8] la censura en línia, els acords comercials internacionals i la cibervigilància governamental.[9] Access Now defensa l'ús del xifratge[10] i està a favor de lleis i regulacions de seguretat cibernètica limitades.[11]
Access Now elabora un informe anual cada primavera sobre els tancaments d'internet, els bloquejos de les xarxes socials i els slowdowns d'internet a països d'arreu del món.[17][18][19] Access Now lluita contra la repressió política a internet i ofereix subvencions i suport a organitzacions de base per avançar en els drets dels usuaris i les comunitats que corren el risc de violacions dels drets digitals.[20]
Access Now recopila dades mitjançant Shutdown Tracker Optimization Project (STOP).[18] Aquest projecte utilitza dades de teledetecció per a identificar aturades del servei, bloquejos d'adreces IP i limitacions. Aquests casos es confirmen mitjançant reculls de notícies, testimonis d'activistes locals, reconeixements oficials del govern i declaracions dels proveïdors d'internet.[3] Es considera un tancament «la interrupció intencionada d'internet o de les comunicacions electròniques que les fa inaccessibles o efectivament inutilitzables per a una població específica o dins d'una ubicació, sovint per a exercir el control sobre el flux d'informació».[21][22][23][24]
Acces Now ofereix assessorament tècnic a periodistes i defensors dels drets humans que han estat víctimes d'atacs cibernètics, de programari espia, de robatori de dades o identitat i d'altres atacs digitals,[25][26] i suport sobre com construir infraestructures digitals integrals i sostenibles alhora que es protegeixen els drets digitals de les persones a les quals serveixen.[27]
L'organització ha rebut crítiques pel fet d'utilitzar persones voluntàries del país per a identificar i denunciar els atacs del seu propi govern a causa del risc que els suposa.[28][29][30][31] També hi ha qui ha proposat sistemes automatitzats per fer un seguiment més ètic d'aquestes interrupcions.
↑VanderSloot, B., McDonald, A., Scott, W., Halderman, J.A., & Ensafi, R. (2018). Quack: Scalable Remote Measurement of Application-Layer Censorship. In Proceedings of the 27th USENIX Security Symposium.
↑Hoang, P. N., Doreen, S., Polychronakis, M., (2019). Measuring I2P Censorship at a Global Scale. In Proceedings of the 9th USENIX Workshop on Free and Open Communications on the Internet.
↑Raman, R. S., Stoll, A., Dalek, J., Ramesh, R. Scott, W., & Ensafi, R. (2020). Measuring the Deployment of Network Censorship Filters at Global Scale. Network and Distributed System Security (NDSS) Symposium 2020.