Al-Ash'ari es va destacar per prendre una posició intermèdia entre les dues escoles de teologia islàmica diametralment oposades prevalents en aquell moment: Atharisme i Mutazilisme.[4][5][2] Es va oposar principalment als teòlegs Mu'tazili que defensaven l'ús del racionalisme en el debat teològic i creien que es va crear l'Alcorà , a diferència del no creat.[4][2] D'altra banda, els hanbalis i els tradicionistes es van oposar a l'ús de la filosofia o teologia especulativa, i va condemnar completament qualsevol debat teològic.[4][2]
Al-Ash'ari va establir un camí mitjà entre les doctrines de les escoles esmentades anteriorment, basant-se tant en la confiança en els textos sagrats de l'islam com en el racionalisme teològic pel que fa al lliure albir i atributs de Déu.[4][5][2][6] La seva escola finalment es va convertir en l'escola predominant de pensament teològic dins de l'Islam sunnita.[1][2][7][8] En canvi, els musulmans xiïtes no accepten les seves creences teològiques, ja que les seves obres també implicaven refutar l'islam xiïta.
Va adoptar les seves creences el 912/913. Les seves doctrines són considerades properes a les doctrines hanbalites d'Àhmad ibn Hanbal, ja que, com aquestes, els seus arguments depenen de la interpretació de l'Alcorà i de la tradició (sunna).
↑ «Early Mamlūk Ashʿarism against Ibn Taymiyya on the Nonliteral Reinterpretation (taʾwīl) of God’s Attributes». A: Shihadeh, Ayman. Philosophical Theology in Islam: Later Ashʿarism East and West. 5. Leiden and Boston: Brill Publishers, 2020, p. 195–230 (Islamicate Intellectual History). DOI10.1163/9789004426610_009. ISBN 978-90-04-42661-0.
↑ 5,05,1 [2007] «Al-Ashʿarī's conception of the nature and role of speculative reasoning in theology». A: Frank, Richard M.. Early Islamic Theology: The Muʿtazilites and al-Ashʿarī – Texts and Studies on the Development and History of Kalām, Vol. II. 1st. London and New York: Routledge, 2020, p. 136–154. DOI10.4324/9781003110385_8. ISBN 9780860789789.
