Abraham Kästner va ser un matemàtic i epigramatista alemany, del segle xviii.
Vida
Va néixer a Leipzig (Saxònia), fill d'un professor universitari de jurisprudència. Seguint els desitjos del seu pare va ingressar a la Universitat de Leipzig amb la intenció d'estudiar Dret; però ben aviat el seu interès es va inclinar per la filosofia, la física i les matemàtiques.
El 1739 va obtenir la “venia legendi” que li va permetre donar classes de matemàtiques, filosofia i dret, a la mateixa universitat com a “privatdozent”, sense cobrar, fins al 1746 en què va ser nomenat professor extraordinari.
El 1756 va ser nomenat professor de matemàtiques i física a la Universitat de Göttingen per a substituir Johann Andreas Segner que havia deixat el lloc per anar a la Universitat de Halle. En aquella època, Göttingen era una jove universitat (havia estat fundada el 1734), sense el prestigi que va obtenir al segle xix i començaments del XX (sobretot en matemàtiques, sota la direcció de Gauss, Riemann, Dedekind, Hilbert i altres).
El 1762, en morir Tobias Mayer, també es va convertir en director de l'observatori astronòmic de Göttingen. No va deixar cap d'aquests llocs fins a la seva mort el 1800.
Tot i que no va ser un destacat investigador en matemàtiques,[1] la seva tasca docent va ser molt considerable en editar nombrosos llibres de text en alemany per a estudiants universitaris.[2] A més, a partir dels seus deixebles van néixer diverses generacions de grans matemàtics, com és el cas de Pfaff (director de tesi de Gauss), Bartels (director de tesi de Lobatxevski), Farkas Bolyai (pare de János Bolyai), Scherk (director de tesi de Kummer), Erxleben, Lichtenberg, i altres.
També va ser un àcid autor de poemes epigramàtics en els que caricaturitzava els seus contemporanis i que van ser publicats parcialment, sense el seu permís, el 1781. Aquesta activitat li va valdre l'irònic comentari de Gauss (que havia estat alumne seu a Göttingen en els darrers anys del segle XVIII) dient: Kaestner és el millor poeta entre els matemàtics i el millor matemàtic entre els poetes.[3]
Principals Obres
De habitu matheseos et physicae ad religionem, 1752
El seu llibre Anfangsgründe der angewandten Mathematik (Fonaments de matemàtica aplicada) va ser reeditat nombroses vegades inclús després de la seva mort; així com altres llibres de similars característiques que servien com a llibre de text a les universitats.
El 1783 va publicar els seus poemes i epigrames amb el títol de Vermischten Schriften (Fonts Mixtes) 2 volums.
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Abraham Gotthelf Kästner» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.(anglès)
