Va estudiar rellotgeria a França i Gran Bretanya i va inventar diferents mètodes d'escapament, d'entre ells el Tourbillon (consistent en un balanç que oscil·la sobre un eix de rotació, regulant la velocitat del moviment i dividint-lo en parts iguals denominades oscil·lacions, produint el famós tic-tac que genera el temps compassat dels rellotges). També va millorar els mecanismes de rosca. Els seus rellotges de butxaca i de paret es consideren com uns dels més bonics i tècnicament aconseguits.[1]
↑Cabanel, Patrick; Encrevé, André.; Société de l'histoire du protestantisme français Dictionnaire biographique des protestants français de 1787 à nos jours. Tome 1, A-C (en francès). ISBN 978-2-84621-190-1. OCLC903336401.
Bibliografia
BASCOU, MARC I ALTRES (2009): Breguet, un apogée de l'horlogerie européenne. Musée du Louvre Editions, Paris
BREGUET, EMMANUEL (1997): Breguet horloger depuis 1775, vie et postérité d'Abraham-Louis Breguet (1747-1823), Paris, éd. Alain de Gourcuff, 1997, rééd. 2001 (ISBN 978-2-909838-17-5)
BREGUET EMMANUEL, MINDER, NICOLE ET PIERRI, RODOLPHE DE (2011) : Abraham-Louis Breguet. L'horlogerie à la conquête du monde, Paris, Somogy, 2011 (ISBN 978-2-7572-0267-8)
CHAPUIS ALFRED (avec la collaboration de Claude Breguet) : A.-L. Breguet pendant la Révolution, Edition du Griffon, p. 27-28
DANIELS, GEORGE (1976): L’oeuvre d’Abraham-Louis Breguet. La Chaux-de-Fonds, Musée International d’Horlogerie
DANIELS, GEORGE (1977): The Art of Breguet. London: Sotheby Parke Bernet
DANIELS, GEORGE (1990): L'Arte di Breguet. Lausanne, Ed. Scriptair
The Art of Breguet. Genève, Ed. Habsburg-Antiquorum, 1991