Va néixer l'11 de juliol de 1960 a Kundato, a prop de Khartum,[2] en el si d'una família religiosa.[3] Va estudiar en una universitat militar sudanesa. Té una dona i tres fills.
Després de graduar-se de l'Acadèmia Militar, Al-Burhan va treballar a Khartum com a membre de l'exèrcit sudanès, i va participar a la guerra del Darfur i en la Segona Guerra Civil sudanesa al Sudan del Sud i altres regions. Més tard va viatjar a Egipte i després a Jordània per rebre cursos de formació en el seu camp militar fins que el 2018 va ser nomenat comandant de les forces terrestres de l'exèrcit.[4]
Al-Burhan ha gaudit d'ascensos al llarg de la seva carrera professional, ja que va començar com a soldat amb les forces de guàrdia fronterera i més tard es va convertir en comandant d'aquesta força. Posteriorment va ocupar el càrrec d'adjunt en cap de personal de les operacions de les forces terrestres i després el de cap de personal de l'exèrcit sudanès al febrer de 2018, abans d'esdevenir inspector general de l'exèrcit el 2019.[5] El 26 de febrer de 2019, durant les protestes massives que van arrasar el país i van exigir la caiguda del règim d'Omar al-Baixir, Al-Burhan va ser elevat al rang de tinent general.
Carrera política
Presidència del Consell Militar de Transició
El 12 d'abril de 2019, va succeir a Ahmed Awad Ibn Auf al capdavant del Consell Militar de Transició creat després de l'enderrocament d'Omar el-Beixir.[6] A diferència del seu predecessor, no es considerava un “pilar” del règim[7] i no tenia cap vincle conegut amb el Moviment Islàmic.[8]
El 20 d'agost de 2019, un mes després d'un acord entre l'ALC i els colpistes, es va formar un Consell Sobirà d'onze membres encapçalat per al-Burhan que va durar 21 mesos.[9] Burhan estava previst inicialment per dirigir el Consell fins al maig de 20218.[10]
El 3 d'octubre de 2020 es va signar un acord de pau entre el govern de transició i diversos grups rebels, i estaven previstes eleccions per al 2024.[11][12] Burhan havia de cedir la presidència del Consell de Sobirania a un civil el 17 de novembre de 2021.[13]
Massacre de Khartum
A principis de juny de 2019, després de les visites d'al-Burhan i Dagalo als líders egipcis, dels Emirats Àrabs Units i saudites, les forces de seguretat sudaneses i les forces de suport ràpid, incloses les milícies Janjaweed, dirigides per al-Burhan i el seu adjunt, van reprimir les protestes pacífiques al Sudan, començant amb la massacre de Khartum el 3 de juny.[14][15] Desenes de manifestants van ser assassinats i uns quaranta cossos van ser llençats al riu Nil, centenars van ser torturats i violats als carrers de Khartum.[14][16]
Aleshores es van cancel·lar les converses d'Al-Burhan amb l'oposició per formar un govern combinat. Durant els dies següents, el TMC va arrestar diversos dels líders de l'oposició.[17][18]
Iyad el-Baghdadi va interpretar que la presa de decisions del Consell de Transsició Nacional sota el lideratge d'al-Burhan estava fortament influenciada pel context general dels líders saudites, dels Emirats Àrabs Units i egipcis que tenien por als moviments democràtics.[19] Mahmoud Elmutasim, un activista polític i doctor que es va graduar a la Universitat de Khartum, va afirmar en el mateix sentit que l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units s'oposaven a l'existència de democràcies a l'Orient Mitjà, ja que si "la idea de la mateixa democràcia arribés a arrelar mai, o es generalitzés a l'Orient Mitjà", llavors constituiria una amenaça per als sistemes governamentals saudites i els dels Emirats Àrabs Units.[20]
Tancament d'Internet
Diverses organitzacions pels drets humans, inclosa Human Rights Watch (HRW) van condemnar el Consell de Transsició Nacional liderat per Burhan per tancar Internet.[21] Un portaveu del govern, Shamseldin Kabbashi, va declarar que Internet seria tancat durant molt de temps perquè representava una amenaça per a la seguretat nacional.[22][23] La mesura va ser descrita per HRW com a una "violació greu dels drets humans". Els mitjans internacionals ho van veure com a un signe de dictadura i van condemnar l'acte.[24] Molts creuen que va ser un intent d'amagar el que la milícia aliada d'Al-Burhan, coneguda amb el nom de Janjaweed, estava fent a Khartum i de retardar la càrrega de proves per les violacions que es van produir el 3 de juny de 2019 i els dies següents.[25]
Durant l'octubre de 2021 es van intensificar les tensions entre els representants de la societat civil i els representants de l'exèrcit dins del govern de transició. El dia 25, l'exèrcit va arrestar el primer ministre Abdallah Hamdok i la majoria dels ministres i membres civils del Consell Sobirà del Sudan. El general Burhan va declarar l'estat d'excepció i tallar Internet, mentre es reprimiren les manifestacions a favor del poder civil.[1][26]