Abd al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Jàhwar ibn Muhàmmad ibn Jàhwar al-Mansur (àrab: أبو الوليد محمد بن جهور الرشيد, Abu l-Walid Muhammad ibn Jahwar ar-Rāxid) (Còrdova, ca. 1035 - ?) fou el tercer i darrer governant de la república de Còrdova, des de 1064 fins a 1070.
Biografia
Pertanyia a la important família dels Banu Jàhwar, que es va establir a Còrdova al servei dels omeies, i prevenients d'orient.[1][2] Son pare, Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Jàhwar ar-Raixid, segon membre de la dinastia governant a la república de Còrdova, el 1058 l'associa al govern, sense ser el fill primogènit, i el nomena el seu successor.[3][4]
L'any 1064 Abu-l-Walid ar-Raixid cedeix el govern de forma conjunta a Abd-al-Màlik, qui dirigeix l'exèrcit, i al seu fill major, Abd-ar-Rahman, qui s'encarrega de la hisenda i l'administració. Promptament el menor acapara tot el poder,[5] confinant el seu germà al seu domicili sota vigilància i aconseguint la condemna a mort del visir Ibn al-Raka.[6][4]
Les seves actuacions suposen un canvi tant en política interior com exterior. A nivell interior comença per prendre títols reials, ordenant que el seu nom aparegui en les oracions a les mesquites de la ciutat, i s'envolta de funcionaris corruptes i ambiciosos que provoquen inseguretat i el descontentament popular. La tradicional política de neutralitat és substituïda per la intervenció en les taifes veïnes, actitud que acabarà produint l'atac de Yahya ibn Ismaïl al-Mamun, emir de Toledo, amb la intenció de conquerir Còrdova. Aquest atac sols es podrà frenar amb l'ajut d'al-Mútamid, emir de Sevilla, qui envia un fort exèrcit. Les tropes sevillanes, després d'alliberar la ciutat i veient la feblesa del governador, proclamen l'emir al-Mútamid sobirà de Còrdova el juny de 1070, acabant amb la república i amb la dinastia que la regia.[4]
Al-Mútadid el desterra a Saltés juntament amb el seu pare i la resta de la família.[3][4]
Referències i notes
Bibliografia
- «Abū Marwān ibn Ŷahwar al-Bujtī». A: Lirola Delgado, Jorge (ed.). Biblioteca de al-Andalus (en castellà). Vol. 6 : De Ibn al-Ŷabbāb a Nubdat al-ʿaṣr. Almeria: Fundación Ibn Tufayl de Estudios Árabes, 2006, pp. 45-46. ISBN 84-934026-8-0 (v. 6).
- Ballestín Navarro, Xavier. Al-Mansur y la dawla'amiriya: Una dinámica de poder y legitimidad en el occidente musulmán medieval (en castellà). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2004. ISBN 84-475-2772-7 [Consulta: 24 gener 2014].
- Dozy, Reinhart Pieter Anne. Histoire des Musulmans d'Espagne : jusqu'à la conquête de l'Andalousie par les Almoravides (711-1110)] (en francès). Tome quatrième. Leyde: Brill, 1861 [Consulta: 24 gener 2014].
- Huici-Miranda, A. «Djahwarids». A: Lewis, B.; Pellat, Ch.; Schacht, J. (eds.). The enciclopaedia of Islam (en anglès). Vol. II : C-G. Leiden: E.J. Brill, 1991, p. 389. ISBN 90-04-07026-5 [Consulta: 24 gener 2014].
- Moraleda Tejero, Juan Miguel. «Abd al-Malik al-Mansur, Rey de la taifa de Córdoba (ca. 1035-1070)» (en castellà). mcnbiografias.com. [Edició en línia]. [Consulta: 24 gener 2014].
- Seybold, C.F.. «Djahwar». A: E.J. Brill's first enciclopaedia of Islam, 1913-1936 (en anglès). vol. II. Leiden: E.J. Brill, 1993, p. 1002. ISBN 90-04-08265-4 (v. 2) [Consulta: 24 gener 2014].
