Dinar d'or encunyat per Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid en l'any 438 de l'Hègira (1045/1046 dC).
Abu-Amr Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid (àrab: أبو عمر عباد بن محمد المعتضد, أبو عمر عباد بن محمد المعتضد), més conegut simplement pel seu nom o ism, Abbad,[1] pel seu làqab, al-Mútadid, o pel seu nom i el seu primer nàssab, Abbad ibn Muhàmmad, fou emir de Sevilla, de la dinastia abbadita, successor del seu pare Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad quan aquest va morir el 1042.
Els regnes i els senyors locals amazics van fer submissió al rei sevillà i al fals califa, i van pagar tribut per evitar l'annexió. El 1053 el rei va cridar als petits senyors local, i llavors per sorpresa els va tancar en uns banys i els va matar per asfíxia; així foren annexionades Niebla (1053) i després Arcos dels Banu Khizrun, Morón dels Banu Dammar i Ronda dels Banu Ifran. Això va provocar la còlera del rei amazic zírida de Granada, Badis ibn Habús, però la guerra no li va impedir el 1055 de conquerir Algesires al príncep hammuditaAl-Qàssim ibn Hammud.
Llavors va enviar la seva primera expedició per conquerir Còrdova, sota la direcció del seu fill Ismaïl; aquest al tenir un exèrcit sota el seu comandament, va aprofitar i es va rebel·lar a Algesires d'on era governador, buscant erigir-se un regne propi. Fou derrotat i executat personalment pel seu pare. Per aquest temps es va reconèixer oficialment la mort d'Hixam II i al-Mútadid va agafar el títol reial (1059).
També en aquest temps l'altre fill, Muhàmmad, fou enviat a Màlaga per ajudar els àrabs revoltats contra el domini de l'amazic de Granada, però fou derrotat per Badis; Muhàmmad se'n va anar a Ronda implorant el perdó del seu pare per la derrota.
↑Tot i que a voltes és conegut com Abbad II, el numeral és inexacte ja que el seu pare, el primer abbadita, no es deia Abbad com el fill, sinó Muhàmmad, essent Abbad el seu nàssab. Abbad era l'epònim d'aquesta família andalusina d'origen àrab làkhmida, raó per la qual són coneguts com Banu Abbad o abbadites.
