L'abadia va ser fundada l'any 1293 per Bernhard de Prambach, Bisbe de Passau, com un monestir cistercenc. Va ser establert l'any 1295 pels monjos de l'Abadia de Wilhering, la seva casa mare, que al seu torn depenia de l'Abadia de Morimond. Va sofrir un descens considerable, tant espiritual com a financer en el període de la Reforma Protestant, i per un temps va passar a mans privades. Des de 1618 a partir de la intervenció i el suport de l'abadia de Wilhering va ser gradualment restaurada.
En el diumenge de Pasqua de 1699, un desastrós incendi va sumir a l'abadia de nou en dificultats financeres i des de 1720 la seva gestió va estar en mans dels administradors. L'any 1746, Leopoldo Reichl, l'últim i més gran dels abats de Engelszell de la Comuna Observança, va ser nomenat, i aviat va refer les seves finances. Entre 1754 i 1764, Leopoldo va reconstruir l'església actual de l'abadia.
L'any 1786, Engelszell va ser dissolt per l'Emperador José II i els edificis van ser posteriorment posats a diversos usos seculars, incloent una fàbrica i una residència.
Trapencs
L'any 1925, Engelszell va ser ocupat i refundada com un monestir trapenc pels monjos refugiats alemanys expulsats després de la I Guerra Mundial provinents de l'abadia d'Oelenberg a Alsàcia. Aquests monjos havien trobat refugi temporal a l'abadia de Banza, però estaven buscant una llar permanent. Inicialment es va establir com un priorat, l'any 1931, va ser elevat al rang d'abadia, i l'anterior prior, Gregorius Eisvogel, va ser nomenat abat per Johannes Maria Gföllner, Bisbe de Linz, en una cerimònia a Wilhering de l'Abadia.
El 2 de desembre de 1939, l'abadia va ser confiscada per la Gestapo i la comunitat, amb un total 73 monjos, va ser deshauciada. Cinc monjos van ser enviats al Camp de concentració de Dachau, dels quals quatre van morir, mentre que uns altres van ser empresonats en altres llocs o es van allistar en la Wehrmacht. Al final de la guerra l'any 1945, només al voltant d'un terç de l'anterior comunitat va tornar. La seva comunitat es va engrossir amb els monjos trapencs alemanys expulsats de l'abadia de Mariastern, de Banja Luka, Bòsnia, sota el seu abat Bonaventura Diamant.
Des de 1995, l'abat ha estat Marianus Hauseder. A data de 2012, el nombre de monjos en la comunitat era de set.
Edificis
L'església de l'Abadia Engelszell, construïda entre 1754 i 1764, és una impressionant església en estil Rococó, amb una torre de 76 metres d'altura. L'interior conté notables obres d'art de Bartolomeo Altomonte, Joseph Deutschmann i la estuquista Johann Georg Üblhör. Després de sofrir danys estructurals l'any 1957, el sostre de la nau va ser repintar amb una obra contemporània de Fritz Fröhlich.
Galeria
Campanar de l'església de l'abadia
Altar de l'església de l'abadia
Retaule de l'altar major de l'església de l'abadia
Frescs del sostre
Òrgan
Relicari de Sant Faust
Relleu de bronze
Capella del monestir
Biblioteca
Frescs de la biblioteca
Economia
El monestir se sustenta principalment dels seus productes agrícoles. És conegut pels seus licors i pel seu formatge, el Engelszeller Trappistenkäse.
Engelszell Abadia (ed. i publ.), 1932: Abtei Engelszell an der Donau. Passau: Gogeißl. (En alemany)
Natschläger, Walter, 2006: Übersichtliche Geschichte des Cistercienserstiftes Engelszell. Engelhartszell. (En alemany)
Reisacher, Mathias, 1840: Topographie des Erzherzogthums Oesterreich, oder Darstellung der Entstehung der Städte, i mercados, Dörfer. Das Decanat San Johann im Mühl-Kreis, sammt den Stiften Wilhering und Engelszell en dem Decanate Peyerbach. Viena: Wimmer. (En alemany)
