En un apartament lamentable de Nova Orleans, Stella DuBois (Kim Hunter), descendent d'una vella família aristocràtica, viu amb el seu marit Stanley Kowalski (Marlon Brando), un polonèsplebeu i sensual pels ulls bonics del qual ha abandonat la plantació familiar. Arriba Blanca (Vivien Leigh), la germana de Stella. Psicològicament sacsejada pel suïcidi del seu marit, té una atracció malaltissa pel seu cunyat tot i que la repugnen les seves maneres. Un vespre, després d'una violenta baralla, Stanley la viola. L'equilibri precari del seu esperit s'esquerdarà cada vegada més, i després d'una escena on Stanley la posa enfront de la seva decadència física, Blanca s'enfonsa completament en la bogeria.[1]
Una pel·lícula mítica que anuncia la irrupció de les pulsions sexuals en l'univers cinematogràfic Hollywoodenc fins aleshores molt apagat. Els clarobscurs expressius i patètics de Kazan aïllen els cossos i els sentiments en un pis d'un antic hotel destrossat. Marlon Brando, símbol sexual virilitzat, s'oposa a una magnífica Vivien Leigh, sensual i etèria que s'enfonsa inexorablement en la bogeria.
Aquesta pel·lícula anuncia el naixement oficial de l'estil Actors Studio en el cinema.
Per evitar una condemna de la Legion of Decency , l'estudi Warner Brothers va ordenar al muntador de realitzar un total de 12 talls (aproximadament 4 minuts de pel·lícula), sense informar el director (Elia Kazan no tenia els drets de tall final (final cut) en aquell temps).
Els trossos tallats van ser trobats el 1989 i reintegrats a la pel·lícula. La Warner va tornar a treure la pel·lícula íntegra el 1993.
.jpg)
