El 1878, sis anys després de la seva mort, el seu deixeble Josep Pi i Solanas va impulsar la iniciativa d'erigir un monument en el seu honor a la ciutat comtal. Amb el suport de Foment de la Producció Nacional, s'inicià una subscripció popular en la que van participar més de 20.000 persones i unes 50 entitats. Malgrat tot, el projecte es va anar endarrerint, i no s'inaugurà fins al 31 de maig de 1888, en el context de l'Exposició Universal. A l'acte van assistir l'alcaldeFrancesc de Paula Rius i Taulet, i el president del Consell de Ministres, Práxedes Mateo Sagasta.[2]
L'emplaçament escollit fou la cruïlla entre la Gran Via de les Corts Catalanes i la Rambla de Catalunya, amb la figura de Güell mirant cap al mar. El projecte fou encarregat a l'arquitecte Joan Martorell, qui va dissenyar un ampulós pedestal compost per un basament octogonal sobre el que s'aixecava un podi quadrat amb columnes estriades adosades als seus quatre angles; a la part inferior es trobaven quatre figures al·legòriques esculpides en alt relleu: l'Agricultura, obra de Maximí Sala; l'Art, de Francesc Pagès i Serratosa; la Marina, d'Eduard Alentorn; i la Indústria, de Torquat Tasso. Coronava el monument la figura de l'homenatjat, obra de Rossend Nobas.[3]
El 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil, l'estàtua va ser enderrocada, i el pedestal va ser dedicat a les víctimes del 19 de juliol, tot i que poc després fou també destruït. Entre 1941 i 1945, el monument va ser reconstruït per l'arquitecte Joaquim Vilaseca i l'escultor Frederic Marès, qui va realitzar l'estàtua de l'empresari basant-se en fotografies de l'original, obtenint un resultat bastant semblant. En canvi, el pedestal va ser totalment remodelat, amb una base de forma prismàtica de 5 m d'alçada, amb un medalló a la seva part frontal amb l'escut de Barcelona sostingut per angelots, i als altres tres costats relleus al·legòrics del Comerç, la Indústria i la Navegació, en un estil proper a l'art déco. Per altra banda, el monument va ser traslladat uns metres més endins de la Gran Via, en direcció al Passeig de Gràcia, i al seu lloc es va situar la font dels Nens cavalcant peixos, una obra de Frederic Marès del 1928 situada anteriorment a la Plaça de Catalunya. La figura de Joan Güell va quedar llavors mirant cap a la Plaça d'Espanya, en lloc de cap al mar com fins aleshores.[4]
Fabre, Jaume; Huertas, Josep M.; Bohigas, Pere. Monuments de Barcelona. Barcelona: L'Avenç, 1984. ISBN 84-85905-21-0.
Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep M.; Remesar, Antoni; Sobrequés, Jaume Art públic de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0.