Charles Chaplin i Edna Purviance en un fotograma de la pel·lícula
A Burlesque on Carmen és una pel·lícula muda dirigida i protagonitzada per Charles Chaplin.[1] Es tracta de la darrera pel·lícula que Chaplin rodà per a l’Essanay.[1] Chaplin va estrenar la pel·lícula amb el títol de “Carmen” com un curtmetratge de dues bobines el 18 de desembre de 1915.[2] El 1916, però, quan l’actor signar contracte amb la Mutual, l’Essanay en va realitzar un nou muntatge afegint escenes descartades i noves escenes rodades, allargant-la fins a quatre bobines, cosa que va provocar un litigi amb l’actor que intentà impedir la seva estrena.[3]
Argument
Carmen, una seductora gitana, és enviada per convèncer a Darn Hosiery, un oficial ximple encarregat de vigilar una de les entrades a la ciutat de Sevilla, que deixi passar una partida de contrabandistes. Ella primer intenta subornar-lo, però ell agafa els diners i es nega a deixar entrar les mercaderies.
Aleshores Carmen el convida a la fonda de Lillas Pastia on el sedueix. Després d'una baralla a la fàbrica de tabac on treballa la Carmen, Darn la deté però després la deixa escapar. A la fonda de Lillas Pastia, mata un oficial enamorat de Carmen i ha de fugir per lo que s'incorpora a la banda de contrabandistes.
Carmen coneix el famós toreador Escamillo i s'enamora d'ell. Ella l'acompanya a una corrida de toros però Darn Hosiery l'espera i quan li diu que ja no l'estima, ell la mata a punyalades. Just després, Chaplin mira la càmera i demostra que el ganivet era fals i tots dos somriuen als espectadors.
La història de Carmen de Prosper Merimée va ser molt popular a la dècada de 1910 i el 1915 es van estrenar simultàniament dues versions de la novel·la. Una va ser dirigida per Raoul Walsh i protagonitzada per Theda Bara, l'altra va ser dirigida per Cecil B. DeMille i la protagonista fou Geraldine Farrar.[4] La pel·lícula de DeMille va rebre crítiques positives però Chaplin va pensar que era adequada per a fer-ne una paròdia. Seguint la mateixa estructura que l’obra de DeMille i amb els mateixos intertítols,[5] Chaplin va rodar la que fins aquell moment seria la seva pel·lícula més elaborada.[6]
En marxar Chaplin a la Mutual, l’Essanay va retirar la pel·lícula i George Spoor, fundador de la companyia, va autoritzar que s’edités de nou per fer-la molt més llarga. Va afegir diferents escenes que havien estat descartades per Chaplin i es van incloure de noves protagonitzades per Ben Turpin sota la direcció de Leo White.[3] L’objectiu era maximitzar els beneficis ara que la productora havia perdut a la seva estrella principal i es va reestrenar el 2 d’abril de 1916.[4]
El resultat no tenia res a veure amb el que Chaplin havia pensat i el muntatge presentava errors de continuïtat.[2] Chaplin, molt enfadat, va presentar una demanda judicial per intentar evitar la seva estrena. No ho va aconseguir i el litigi no s’havia resolt quan el 1922 es va dissoldre la productora.[3]
_-_2.jpg)